Aquesta web resta tancada en espera d'administradors agosarats. Contacta'ns
Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquesta web usa cookies. Tancar | Més informació
Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
 Mazoni i les Mazoni, 03.01.10
Junts amb la Marató de TV3 (25 fotos)
Galeria - Casc antic de la Bisbal, elogi del paisatge quotidià
Terrissa de la Bisbal
El campanar de la Bisbal

Cerca a totbisbal


Afegir article
Registrar-se
Accés usuaris

Recuperar dades

L'emissora de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns La televisió de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  Vols gestionar "un altre tot"? Què és guifi.net i com te'n pots beneficiar

  L'article    
vinetaEl Drac Arítjol (II)
Sinopsi
Els fets i personatges d’aquest conte són ficticis i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
La ira deixà pas a l’enyor de temps passats, on cadascú tenia el seu paper a representar fent el que s’esperava segons la seva natura. Per això decidí tornar al seu cau i continuar amb la seva rutina diària. Obrí la finestra i intentà sortir per allà ja que no volia baixar les escales i tornar a veure, encara que fos poc probable, algun servent del castell. No va poder perquè la finestra era molt més petita que el seu cos i es va sentir empresonat. En els vitralls de colors de les finestres no reconeixia el seu reflex d’ulls d’animal engabiat, turmentat per la soledat des de feia molts anys. Si els dracs sabessin plorar hauria inundat la vila amb les seves llàgrimes i únicament pogué fer un udol llarg i profund. De sobte s’obrí la porta i aparegué un personatge petit i insignificant.
-Vaja, em pensava que l’udol era d’un gos que s’havia colat al castell i veig que és el nostre estimat Drac Arítjol! –digué l’homenet amb to tan jovial que s’acostava a la burla. I s’acostà al drac sense cap mena de por- Vés-te’n coseta que embrutiràs de sutge la sala del tron!! Dolent, dolent, més que dolent!! – el renyà donant-li copets a la natja amb un diari enrotllat.

Això ja passava de mida, perquè ell no era una vulgar mascota i el que quedava del drac ferotge que havia estat aflorà violentament. D’una revolada agafà amb la boca l’impertinent i quedà el cap encanyonat a la gola i les cames penjant. Tot i que les dents del Drac empresonaven però no pressionaven per fer-li mal, l’alè fètid que emanava de l’estómac del drac podia acabar intoxicant i matant l’homenet.
- No em mengi, senyor!! – cridava el desgraciat – faré tot el que vostè vulgui i ja sé que ara és el rei i l’he d’obeir! Només era una broma... allò d’abans – digué això darrer a manera de disculpa.
El drac el deixà suaument a terra, no perquè no prengués mal sinó perquè l’homenet sabés en tot moment que ell controlava la situació i que si feia un moviment sospitós se’l cruspiria. L’homenet quedà davant seu tremolant i suant, i el drac se sentí feliç ja que la por de l’altre el féu sentir rejovenit i poderós. I és aleshores quan va canviar de parer.

El drac va decidir fer de rei amb voluntat de fer-ho de la millor manera possible. D’altra banda, no tenia res més a fer i l’exercici del poder li produïa un plaer que feia temps que no sentia. El primer que va fer va ser reunir els servents del castell i els va deixar molt clar que manaria i ells executarien les seves ordres. Els plens i reunions van quedar suspesos, ja que el drac considerava que els homes només aportaven idees ximples i era una pèrdua de temps escoltar-los. Totes les decisions van haver de passar pel drac, tant les més vulgars com les de més transcendència.

Com que sense diners no es pot fer res, i això ho saben tant els homes com les bèsties, el drac va demanar els llibres de comptes i la quantitat de capital de les arques municipals. El castell estava en números vermells, a conseqüència del malbaratament dels anteriors governants que, a mesura que se succeïen, batien el rècord de gastar més en menys temps que el seu predecessor. El drac va voler veure personalment el contingut de les arques: estaven completament buides i l’olor de resclosit indicava que feia molt de temps que no contenia cap moneda o bitllet. Únicament el drac va veure una solució per no empitjorar encara més la situació: ESTALVIAR .

Així, doncs, va començar primer per endreçar el castell. Va despatxar els servents més inútils. Aquesta mesura fou molt popular entre els conciutadans i també entre els que restaren al castell perquè, tot i que els collava, ara menjaven puntualment. La sala del tron fou despullada de tot mobiliari perquè eren noses per a una bèstia tan enorme i de gustos tan austers. I l’enllumenat i la calefacció també foren suprimits, ja que el drac era partidari de treballar en horari solar i creia que l’escalfor adormissava els servents.

L’economia de la vila era administrada amb la mateixa cura que ho faria un jubilat de pensió mínima. Controlava absolutament tots els números de la comptabilitat, fins i tot els més petits. Tant la despesa de menjar dels seus servents i soldats com la construcció d’un pont nou. A més, per primera vegada era l’únic rei que hi havia hagut que era el primer a llevar-se del castell i el darrer d’anar a dormir. Es passava el dia visitant les obres perquè no es refiava dels mestres d’obres que les dirigien. Per la seva banda, els mestres d’obres justificaven el seu absentisme laboral perquè requereixen la cervesa a mig matí necessària per estimular la imaginació. A més, en la seva professió cal molt d’esforç intel•lectual i, conseqüentment, no poden treballar gaires hores seguides, ja que aquestes ments delicades tendeixen a sobreescalfar-se, i fins i tot a explotar si se les sotmet a gaire pressió. A causa d’aquestes circumstàncies, que els mestres d’obres consideraven injustes, opressives i, en definitiva, insultants, va quedar-se sense mestre d’obres i cap volia treballar per a aquell rei.

Però molt sovint els que es creuen més llestos que els altres acaben caient en el parany més evident. A resultes d’anar foragitant del seu voltant els que tenen idees pròpies i envoltar-se dels que el reverenciaven incondicionalment, tot ho havia de fer el drac. Va començar a dirigir les obres públiques de la vila, a manar els soldats encarregats de mantenir l’ordre públic, a fer de comptable, de secretari, de tresorer... i va acabar encenent i apagant els llums del carrer, escombrant la via pública i podant els arbres dels jardins. El nostre pobre protagonista anava atrafegat tot el dia i més que un rei semblava l’esclau del poble, ja que, en no delegar cap tasca, la gent el manava i li exigia sense cap consideració al seu estatus de rei. Això va tenir dues conseqüències: la salut del drac va quedar greument ressentida i, per altra banda, com que no feia despesa en personal i dietes es produí un considerable estalvi de diners.

Continuarà el dissabte que ve amb el darrer capítol. Fins aviat.

Referències
Drac Arítjol (I)
     
     
   
Autor/a M.S
Tema Ficció
03.02.2007
 


 Sindicació als articles de totbisbal    T'expliquem què és l'RSS whatsapp
totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.

totbisbal.com/articles/detallsarticles.php?nIdArticle=110
totbisbal.com 2004-2022 - Plaça Major 2, 1r A - 17100-La Bisbal d'Empordà- Tel. 669505953