Aquesta web resta tancada en espera d'administradors agosarats. Contacta'ns
Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquesta web usa cookies. Tancar | Més informació
Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
 Galeria 10 anys de Geganters
XII Fira de circ al carrer (V)
XII Concurs de fotografia Festa Major de la Bisbal
 Fira dels intercanvis al Passeig 2009
J. B. Coromina, mosaic de talents

Cerca a totbisbal


Afegir article
Registrar-se
Accés usuaris

Recuperar dades

L'emissora de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns La televisió de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  Vols gestionar "un altre tot"? Què és guifi.net i com te'n pots beneficiar

  L'article    
vinetaEl bonsai
Sinopsi
Què és un bonsai? Quin és el seu orígen? Veritats i mentides sobre el mite de la seva fragilitat.
Bonsai en japonès significa “arbre plantat en safata”. Els bonsais no són pas arbres especials que ja creixen nans, sinó que qualsevol arbre, de tronc llenyós, aplicant-li les tècniques apropiades, pot esdevenir un bonsai. Si el traiem novament de la seva safata i el plantem a terra tornarà a créixer com un arbre normal.

Les primeres notícies de bonsais es situen a Xina en el primer quart del segle III a.C. (dinastia Xin 221 - 206 a.C.), però les tècniques més acurades que utilitzem actualment per formar-los es van desenvolupar en arribar aquest art al Japó a inicis del segle X.
Segons la llegenda, per els volts del segle X va arribar al Japó un mandarí que fugia de Xina, va ser capturat i, amb la condició que li perdonessin la vida, va revelar el secret de les arts del bonsai a la cort japonesa.
Al principi només les classes benestants i els samurais coneixien el secret, no serà fins als voltants del segle XVII que l’art del bonsai arriba a les mans del poble. A finals del segle XIX arribà a Occident, causant sensació el 1878 durant l’Exposició Universal de París, i més tard a la de Londres el 1909. El primer tractat europeu sobre bonsai va ser escrit el 1889 per el francès J.Vallot en el Butlletí de la Societat Botànica de França. A finals del segle XIX, amb l’obertura comercial i cultural del món oriental es popularitzà.

Avui dia podem trobar aquests arbres a moltes floristeries i centres comercials propers, degut sobretot a la moda de la recerca de “la pau interior” pròpia de les cultures orientals i del Budisme, i amb això han arribat la Yoga, el Feng Shui, el Shiatsu o la Ikebana, que són per alguns de nosaltres grans obsequis que hem de saber aprofitar.

Com totes aquestes coses, el bonsai no té per nosaltres el mateix significat que en el món oriental, perquè no compartim la mateixa filosofia de pensament ni les mateixes tradicions. En el Japó, un bonsai s'entén com la unió entre l'home i la natura, representa el respecte a la natura i a l'univers. Per els budistes zen esdevé fins i tot un nexe entre allò humà i allò diví, com escales al cel, la seva contemplació és un exercici de meditació.

Aquí és més una planta de regal, un petit arbre posat en un test. De tota manera penso, i espero, que algunes persones van una mica més enllà i són capaços de notar certa relació amb la natura, de contemplar aquests arbres i sentir sensacions com les que ens proporcionen els arbres dels nostres boscos i muntanyes. Amb aquesta idea que un bonsai ens pot transmetre un alè de natura, una sensació de repòs o de jocs d'infants, entre moltes d'altres coses, sí que té un sentit tenir-lo a casa i inclòs regalar-lo a les persones que aprecies en ocasions especials o simplement perquè et ve de gust fer-li do d'un obsequi tal com la mateixa natura dins de casa.

Algunes persones pensen que per fer un bonsai es fan patir els arbres, que s'evita que creixin per tots els mitjans, però no poden anar més mal encaminats. Les tècniques que s'utilitzen són les mateixes que en jardineria i la seva finalitat és la de donar més salut a l'arbre. La poda fa que ramifiqui més, i no tenen sistema nerviós així que no noten dolor, són com els nostres cabells. Mai treballem un arbre amb mala salut i mai l'estètica és més important que la salut de l'arbre.

D'altres són reticens a comprar-ne un, tot i que els hi fa gràcia, perquè ha sentit a dir que són molt delicats i que es moren de seguida. És cert que molts d'aquests petits arbres han tingut una mala fi, però no és per delicadesa sinó perquè ja s'ha adquirit amb un estat de salut precari o perquè no s'han rebut les explicacions necessàries per tenir-ne cura. Un bonsai pot viure tota la nostra vida, inclòs la dels nostres néts, o més anys encara. Viuen més temps que els seus germans de la natura perquè no tenen competència, no perillen per incendis, llamps, sequeres o gelades, perquè tenen més salut i cobrim les seves necessitats en el moment necessari. Així doncs, és una qüestió de saber-los cuidar. I no és tan difícil com diuen, només cal regar-lo, adobar-lo, trasplantar-lo i podar-lo quan fa falta.

És recomanable adquirir-los en un centre especialitzat, on poden ajudar-nos a escollir l'espècie més apropiada al lloc que anirà situada, la ubicació és escencial. A més ens sabran aconsellar sobre el seu cultiu i les cures degudes. Ens explicaran com regar-lo, com podar-lo, quan cal transplantar-lo, quan adobar-lo...
En d'altres llocs no coneixen les seves necessitats específiques i informen malament a la gent. Tampoc els cultiven de manera correcta, solen patir sequeres que els van debilitant, i en alguns casos els venen apilats, sense regar-los, sense llum i així passen dies i dies fins que ja és massa tard, quan arriba a les mans del client, que no hi reconeix cap símptome de feblesa, ja no es pot fer res i al cap d'uns pocs dies a casa seva mor sense saber perquè i pensant que no l'han sabut cuidar, o que ja se sap que “el bonsai és delicat”.

Esperem haver animat a aquells que tenien reticència a adquirir un d'aquests petits arbres a fer-ho, ben assessorats no han de tenir por de res, però això sí, s'ha de prendre un cert compromís amb el bonsai, ja que no deixa de ser un ésser viu que requereix un mínim d'atenció, s'ha de regar gairabé a diari i s'han de realitzar d'altres operacions de manteniment periòdicament, no és un objecte per posar en una lleixa i allà oblidar-lo, és així com també s'ha anat fent gros el mal mite que el bonsai no viu gaire quan en realitat podria viure gairebé eternament.
     
     Enllaços d'interès
   
Autor/a Museu del Bonsai
Tema Cultura
06.06.2007
Web