Aquesta web resta tancada en espera d'administradors agosarats. Contacta'ns
Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquesta web usa cookies. Tancar | Més informació
Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
 Caminem per la Marató
Equips Atlètic Bisbalenc
Detalls del Mundial
Terrissa de la Bisbal
 Incendi a Sant Cebrià de Lladó, 08.04.11

Cerca a totbisbal


Afegir article
Registrar-se
Accés usuaris

Recuperar dades

L'emissora de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns La televisió de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  Vols gestionar "un altre tot"? Què és guifi.net i com te'n pots beneficiar

  L'article    
vinetaDinar de Festa Major
Sinopsi
L'autora rememora els dinars i àpats de la Festa Major durant la seva etapa d'infantesa.

Recordo amb enyorança aquells dinars de Festa Major, aquells dinars inoblidables de quan érem petits, d’això ja en fa uns quants anys. Que n’eren, d’entranyables. En guardo un bon record.

Uns dies abans ja es feien els preparatius més importants  per deixar-ho tot a punt.

S’emblanquinaven les parets i es feia una bona endreça, perquè tot quedés curiós i net. També calia donar un cop d’ull a  aquell petit  desordre  típic d’una casa de pagès.

Llavors, per a nosaltres, els més petits de la casa, ja començava la festa. Era tot un esdeveniment, un gran trasbals i un esforç per a tots. Esperàvem ansiosos que arribés aquell dia, amb molta il·lusió,  per trobar-nos una vegada més amb els nostres parents de fora però, sobretot, amb els cosins, que eren de la nostra edat aproximadament, i a qui que ben poc vèiem durant l’any. Tots érem divertits i alegres, enèrgics i entremaliats. Que bé que ens ho passàvem, tots plegats, amb els nostres jocs i amb aquelles corredisses per tota la casa, fins i tot per l’hort.  Res no ens aturava, era meravellós. 

El dia abans, amb temps i calma, es distribuïa i parava  la taula, es feia lloc per als convidats i per als de casa, perquè hi cabéssim tots. Es posaven les begudes en fresc, es plomaven  els  pollastres i  se’n feien les porcions, ben repartides,  igualades per a tothom. Es posava la cassola al foc, que xiulava tot el dia, fent el seu xup-xup.

Ja de bon matí, quan arribava el gran dia, hi havia molt de tràfec a la cuina i un constant patim patam de plats i olles. Era la mare amb les seves “cuineroles” que acabava d’enllestir el dinar. Calia tastar-lo i el seu punt de sal trobar. Una intensa i forta olor tot ho impregnava, era l’olor del seu sucós rostit, que la gana ens despertava.

Recordo aquell parament de taula,  aquella taula tan llarga on no faltava de res, guarnida amb aquelles  estovalles  tan  boniques  de la mare, brodades a mà en la seva joventut. Eren una filigrana!  I aquelles copes tan delicades, i els seus plats i coberts, que només servien aquell dia, no es podien malmenar; tots els estris de la taula eren molt antics.

Com a primer plat se servien uns discrets  aperitius, seguits d’aquells cargols tan bons dels que ens en xuclàvem els dits,  també d’algunes viandes  de l’hort, totes molt ben cuinades, uns canelons ben farcits i gratinats i una gran cassolada de rostit. Era un saborós i ben condimentat rostit de pollastre, dels que criàvem a casa. Se servia  acompanyat d’unes botifarres  empebrades que, a vegades, eren massa picants; eren botifarres de l’última matança del porc, que en el rebost restaven penjades i assecades esperant el dia de la Festa Major. Era un àpat molt variat i generós; calia encertar el gust de tots.

Tot plegat regat amb un bon vi, el vi de casa, de les bótes del celler, el porró no hi faltava al mig de la taula. No hi faltaven els licors ni el cava, tampoc hi faltava el moscatell; per als més joves i petits, una garrafa d’aigua fresca sortida del pou. Les postres eren molt importants aquell dia, no podien fallar. Eren d’una gran exquisidesa, eren de Festa Major. Les de més èxit eren les petites  pastes dolces de rebosteria, que aquell dia, a domicili, ens portava el pastisser de Can Font. Ens les portava cap al migdia, a vegades es feien esperar. Eren fresques, ben presentades, acabades de fer, quin gust menjar-les!

Tampoc quedaven enrere les postres complementàries, aquelles  de confitura casolana fetes per la mare, les fruites fresques  collides de l’hort, i la grana de capellà, amb tota la seva varietat.

“Tot era molt bo i molt gustós”, deia el pare en acabar. Ho dèiem també tots. Tot era  preparat i cuinat per la mare, amb molta dedicació.

Entre les converses serioses dels més assenyats, i la xerinola dels més engrescadors, tot ho degustàvem. Era un dia joiós, un dia inoblidable, que trencava la nostra rutina diària. En guardo un bon record.

Una vegada a l’any, celebràvem amb tota la família la Festa Major.


     
     
   
Autor/a Joaquima Pellicer Solà
Tema Territori
16.08.2016
Correu-e joaquimaps@...
 


 Sindicació als articles de totbisbal    T'expliquem què és l'RSS whatsapp
totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.

totbisbal.com/articles/detallsarticles.php?nIdArticle=951
totbisbal.com 2004-2022 - Plaça Major 2, 1r A - 17100-La Bisbal d'Empordà- Tel. 669505953