Aquesta web resta tancada en espera d'administradors agosarats. Contacta'ns
Ens obliguen a molestar-te amb l'obvietat que aquesta web usa cookies. Tancar | Més informació
Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
 Galeria 10 anys de Geganters
XII Fira de circ al carrer (I)
 Concert de Gospel 2009
Terrissa de la Bisbal
M. Rosa Güell - Llevadora

Cerca a totbisbal


Afegir article
Registrar-se
Accés usuaris

Recuperar dades

L'emissora de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns La televisió de la Bisbal d'Empordà i pobles veïns  Vols gestionar "un altre tot"? Què és guifi.net i com te'n pots beneficiar

  L'article    
vinetaFòbia
Sinopsi
En comptes d'atemorir el poblat a còpia de trencar cranis, els introdueixes la por des de ben petits, reprimint durament els seus instints i utilitzant històries i trucs màgics.

Un ésser alienat és aquell que no controla la seva existència; és una persona que obeeix ordres. Està despullat de la seva iniciativa personal i, en conseqüència, de la més mínima singularitat. És un ésser idèntic a tants altres, i s'esforça a ser-ho fins al punt de corregir, com qui corregeix un pecat, qualsevol desviació del patró imposat.

Quan l'ésser humà va aconseguir abandonar el Paradís, on l'esperança de sobreviure era molt escassa, la nutrició depenia del que trobava, al recer de la geografia, i l'únic nexe entre individus era el sexual. Es va adonar llavors que la vida és més llarga i agradable si s'uneixen els esforços, precisament perquè va ser aquesta unió el que li va permetre escapar d'aquest Paradís.

Però unir forces no és una cosa senzilla, perquè aquesta unió sigui eficaç, l'esforç de tots i cadascun dels individus ha de cedir-se exactament en el mateix moment, i de la manera més eficient. El millor mètode pot ser establert per lògica i, entre tots, però el moment, la veu de ja!, haurà de cridar-la algú que no estigui implicat en l'esforç mentre, la resta, romanen concentrats i a l'espera de l'ordre.

Res podia impedir que algú, el qui dóna l'ordre, per exemple, observés que la unió de l'esforç, al marge de l'objectiu que tingui, és un mecanisme prodigiós, capaç de moure muntanyes, de desviar rius, de construir fortaleses o de picar als del poblat veí per apropiar-se de les seves collites. Tampoc podia impedir-se, ja que el pensament és l'única cosa que s'ajusta a la idea clàssica de la llibertat, que algú pensés en posar en marxa un dispositiu tan poderós en benefici propi, o millor, fer-lo permanent i de la seva propietat.

El problema radicava en que el poblat admetés l'invent. Però la solució va ser senzilla. L'inventor va prometre grans beneficis als més bèsties del poblat i els proporcioná una batuta amb la que partien els cranis dels qui hi estaven en desacord.

La solució plantejava, almenys, dos inconvenients. El valor i la dignitat anaven desapareixent del poblat, ja que només sobrevivien els porucs i indignes i, per tant, només ells procreaven i donaven exemple als qui anaven naixent.

Però això no li preocupava a l'inventor, convertit ara en amo del poblat, més aviat li semblava una cosa favorable. L'inquietant era el segon inconvenient. El procediment trencava contínuament l'harmonia col·lectiva necessària perquè l'invent funcionés amb eficàcia. A més, el nombre de cranis trencats minvava en excés la capacitat de treball, i aquesta li era cada vegada més necessària a l'amo.

Va haver de ser algun dels sequaços de la batuta a qui se li va ocórrer que, en comptes d'atemorir el poblat a còpia de trencar cranis, se'ls inculqués la por des de ben petits, reprimint durament els seus instints i utilitzant històries i trucs màgics, amb la qual cosa els cranis partits es reduirien als individus resistents al tractament.

Al sequaç que va tenir la idea se'l va homenatjar, ja que havia trobat la veritable pedra filosofal: despullar a la majoria del poblat de voluntat pròpia, és a dir, convertir les persones en éssers alienats. A partir d'aquí l'amo, a més del grup repressor, va organitzar una altra sortida entre els més mentiders del poblat, encarregant mantenir la repressió dels instints i anar actualitzant les històries i els trucs màgics.

El procés bàsic dels mentiders consistia, i consisteix, en desviar de la realitat l'atenció dels individus, de manera que, perdut el fil lògic del que està passant, la realitat sempre els sorprèn. Fins que renuncien a entendre-la i, preses de la por que provoca la ignorància, se sotmeten a l'amo. Així la Història -amb majúscules- s'ha omplert, i se segueix omplint, de déus, de màgies, de miracles, de sants, d'ideals, de gestes, d'herois, de prodigis, de pel·lícules de Hollywood, de televisors, de partits de futbol, de mòbils, de noies amb pits impossibles i de musculats nois que prometen orgasmes descomunals.

És cert que l'alienació de la majoria garanteix grans beneficis per a l'amo del poblat, i que aquesta concentració de la feina propícia, mesclada amb l'ambició de l'amo, l'avenç tècnic i, en alguna mesura, estimula un aparent benestar en el col·lectiu. Però és igualment cert que, alhora, garanteix una existència d'angoixa, de soledat i de por per a aquesta immensa majoria.

La repressió de la nostra naturalesa, de la direcció i del sentit que singularment donaríem a la nostra existència, per canalitzar-la en direcció i sentit aliens a nosaltres mateixos, té com a primer efecte la impossibilitat de reconèixer la nostra singularitat, ja que aquesta només s'adquireix a partir del propi trajecte vital. Angoixa, soledat i por que s'incrementen amb la frustració que provoquen les solucions màgiques que ens proporciona el grup de mentiders.

Sense la possibilitat de reconèixer-nos no és possible formar col·lectiu, entenent aquest no com un apilament de peces idèntiques, sinó com un acoblament de peces úniques, l'activació i coherència de les quals es dóna, dialècticament, en el propi procés d'acoblament.

Sense col·lectiu en què integrar-se, la soledat s'apodera de nosaltres. Soledats retroalimentades per la por a aquest apilament d'éssers alienats, i dels que coneixem tan poc... com de nosaltres mateixos. La por, provocada per aquesta ignorància ens fa replegar, encara més, sobre nosaltres mateixos, posant sota sospita tot allò que ve de fora. En conseqüència, la nostra relació amb els altres té el caràcter d'una defensa agressiva, té totes les característiques del que els psicòlegs solen anomenar 'fòbia'.

La fòbia que es defineix com una por irracional, per infundada, és la gran eina utilitzada pel grup de mentiders per mantenir alienada la població. És un dispositiu amb dues utilitats: aïllar l'individu i dirigir la fòbia que provoca l'aïllament, segons l'interessi a l'amo. El control d'ambdós s'aconsegueix regulant la por. Quan el benefici es veu amenaçat, s'incrementa la por combinant l'acció dels de la batuta i dels mentiders; uns generen tota classe de violència, mentre els altres senyalen com a culpables els sectors més febles de la societat que, lògicament, són els qui tenen menys possibilitats de defensar-se i d'evidenciar l'engany. A mida que la por va introduïnt-se en els individus, aquests se senten més i més indefensos i, a canvi d'una imaginària protecció davant de violències provocades pel propi i hipotètic protector, cedeixen a qualsevol exigència de l'amo.



Referències
     
     Enllaços d'interès
   
Autor/a Juan Manuel López Hernández
Tema Opinió
06.11.2016
Web