Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
escut  Entrevistes


Lluís Sais: "si hi estem els quatre anys demostrarem que ens n'hem sortit"


Aquesta és la primera entrevista que fem a l’alcalde de la Bisbal, el senyor Lluís Sais Puigdemont, que va prendre possessió del càrrec el 16 de juny de l’any 2007, és a dir, fa un any i escaig. Durant aquesta etapa, totbisbal.com i Vilaweb la Bisbal hem assistit a la situació política i als conflictes que han succeint i n’hem informat puntualment. Primer amb les relacions postelectorals que van dificultar una entesa en l’intercanvi de cromos entre municipis que CiU i ERC van portar a terme. Ja es va veure de bon començament que el PSC no posaria facilitats al govern.

Posteriorment, hi va haver el trencament del pacte nacionalista per part de CiU el 24 de gener d’enguany, acompanyat de la immediata sortida d’Yruela del partit i de la seva renúncia com a regidor al cap de pocs dies. Xavier Dilmé va tornar com a regidor i l’alcalde va anunciar a finals d’abril, principis del mes de maig, que la Federació té les portes obertes per tornar.

L'alcalde de la Bisbal pot conservar la cadira o pot perdre-la pròximament. Tot dependrà del que decideixi fer CiU, segons sembla, el pròxim mes de setembre. Sais reconeix l'error d'ERC amb la proposta d'increment salarial, però afronta el futur amb el convenciment de seguir endavant en el càrrec.

Al reproductor podeu escoltar-hi la totalitat de l'entrevista (1h 36' 28'') i una selecció de fragments:








I.C.: Alcalde Sais, en primer lloc, bon dia i moltes gràcies per atendre aquesta entrevista de balanç. Escolti, miri que la van fer complicada, aquesta relació sentimental, quasi llibresca, amb Convergència i Unió...

Ll. S.: Sí, bé, va ser una relació en certa forma, aviam... Jo penso que va començar bé, el pacte funcionava bé. Hi havia les coses bastant clares i el que també és evident [és] que quan hi ha un divorci, una separació, per dir-ho d'alguna manera, crec que les responsabilitats són de tots dos, no hi ha un culpable. En aquest sentit, Convergència i Unió, al seu moment, va assumir que respecte de la pujada o de l'increment salarial que es volia fer del personal de l'Ajuntament, potser ells havien comès un error d'inici, que havia estat acceptar la proposta, el plantejament que fèiem des d'Esquerra Republicana... I val a dir que amb la perspectiva del temps, també, probablement, hauríem de reconèixer que per part nostra va haver-hi, en certa forma, un error. Crec que la intenció era bona, el que passa que potser vam voler començar la casa pel teulat, no? I a l'hora de fer un increment salarial o una normalització dels sous, probablement el que hagués estat més bé és el que estem fent ara en aquests moments, no? És a dir, fer una valoració de llocs de treball, que és quelcom que els ajuntaments han de fer i que a l'Ajuntament de la Bisbal no s'havia fet, i en aquest cas, em sembla que potser és bo reconèixer quan un s'equivoca o quan hi ha errors i, com a alcalde, reconec que el fons era bo però la forma, el procediment, el podíem haver fet d'una manera diferent. I, en certa forma, el que vam fer va ser tensar una situació que va produir a la ruptura de l'acord amb Convergència i Unió i, amb el temps i amb la perspectiva, jo crec que probablement ens ho podíem haver estalviat si per part d'Esquerra hi hagués hagut un marge de maniobra una mica més ample del que vam fer, però bé, les coses al seu moment van anar com van anar... crec que som conscients tots plegats que les coses es podien haver fet d'una altra manera i veurem en el decurs del temps què succeeix.

Podem entendre que no n’hi havia per tant amb les retribucions del personal?

N'hi havia i no n'hi havia. El que plantejava CiU és que potser el procediment s'havia d'haver fet diferent. I en aquest sentit sí que he d'admetre que potser tenien raó, el que passa que sí que és cert que nosaltres, al seu moment, quan vam assumir els compromisos que vam assumir amb Convergència i Unió a l'hora de fer el pacte, sí que hi havia una condició que s'entén que és lògica, que deia que no es portaria a plenari res que no estigués en l'acord d'ambdues formacions al govern. Per tant, en portar al ple un pressupost amb el qual per part de Convergència i Unió no s'hi estava d'acord, en certa forma estàvem facilitant aquest trencament.

Ho dic sincerament. En aquest cas, com a alcalde, assumeixo la responsabilitat del meu error de no haver tingut o no haver fet el possible per intentar reconduir una situació que, al cap de tres mesos, per exemple, es va reconduir, perquè hem de recordar que amb l'aprovació definitiva del pressupost del mes de març, al cap de dos mesos o al cap d'un mes i mig, aquí sí que hi va haver un punt d'acord amb Convergència i Unió per poder aprovar el pressupost. Per tant, si vam poder fer-ho un mes i mig després, el més intel·ligent hagués estat haver-ho fet el mes de gener. I és aquí on assumeixo la meva responsabilitat com a alcalde de no haver estat capaç de trobar aquesta solució un mes i mig abans i no haver hagut d'arribar al trencament.

I al senyor Yruela se’l van "ben carregar", no?

Això és una opció o una opinió subjectiva seva. Jo crec que amb el senyor Yruela hauria de ser Convergència i Unió qui hauria de manifestar si estaven en desacord amb la seva actuació... crec que alguna manifestació pública van fer al respecte que no estaven massa d'acord amb la manera en què desenvolupava la seva feina o fins i tot en la forma com donava la informació a dins del grup. Crec que són dinàmiques i són qüestions merament internes de la Federació i, en tot cas, haurien de ser ells els qui haurien d'opinar, no nosaltres.

Vostè ha parlat d'aquesta possible tornada de CiU, d'aquests ponts de diàleg que han tirat... Per quan es preveuria aquesta tornada?

Jo no sé si ells tornaran o no tornaran, o si tornaran amb nosaltres o amb alguns altres. El que sí que han manifestat ells és la seva voluntat de tornar a entrar a govern, amb els uns o amb els altres. Fins i tot sembla que han posat [com a] data el mes de setembre. Nosaltres evidentment el que intentem és refer els ponts de diàleg, com molt bé diu, intentem que els errors que es van cometre al seu moment, que van produir el trencament, no es puguin tornar a produir, i el que és evident i seria absurd no reconèixer-ho, és que és molt diferent governar amb minoria que governar amb majoria. I en aquests moments el que la ciutat necessita és un govern amb majoria perquè aquests tres anys la maquinària de l'Ajuntament funcioni al 100%, perquè tinguem en compte que, el primer any, entre que heretes un pressupost que no és teu, entre que l'aprovació definitiva del pressupost que tu pots començar a gestionar no va ser fins al mes de març... és a dir, com aquell qui diu, d'acció pròpia, portem des del mes de març fins a dia d'avui. Portem, per tant, escassament tres mesos. Aquests tres anys, si realment volem posar la Bisbal en una situació en què tots els ciutadans es puguin sentir millor i més còmodes i, a més a més, amb una conjuntura complicada com és que hi ha una desacceleració econòmica, com més fort sigui el govern, les mesures i les actuacions que es prenguin millors seran per la ciutat.

I què ha passat amb Iniciativa? És com la germaneta pobra de la caritat perquè en l’últim butlletí municipal, el senyor Teixidor, com diu aquell, deia allò de: ¿qué hay de lo mío? Vostès li havien promès un pacte per incorporar-se al govern i no s’ha produït. Per què?

Bé, tant com promès no, eh? (Riem)

Tant com prometre no. Aviam, crec que l'anàlisi és bastant senzill. I l'aritmètica és la que és. A nosaltres el que realment ens dóna una fortalesa a dins del govern és poder tenir una majoria. Per tant, des del moment en què reobrim els ponts de diàleg i de negociació amb Convergència i Unió, centrem els nostres esforços en intentar assegurar un acord que ens garanteixi una majoria dins del govern. Per tant, la qüestió és aquesta independentment de la relació que hi pugui haver entre Convergència i Unió i Iniciativa que, pel que em consta, no és excessivament bona.

Vostè comentava que era de justícia apujar els sous dels treballadors. I la puja que es va fer per decret ha estat criticada tant per CiU com pel PSC. Què creu que els preocupa d'aquesta puja?

El decret de productivitat no va ser una puja i, en aquest cas, com a alcalde, tinc la potestat per poder-la fer. Crec que Convergència i Unió i el PSC van entendre que el decret de productivitat el que venia a significar era en certa forma una puja encoberta. No entraré a valorar ni a discutir més d'aquest decret de productivitat, crec que ja se n'ha parlat prou i centrar únicament el debat polític municipal en les retribucions amb els treballadors em sembla que no és idoni ni convenient. Per tant, em sembla que el debat ha d'estar centrat en altres coses. Convergència i Unió i el PSC van creure que tenien un punt d'acord i per això van sol·licitar la convocatòria extraordinària d'un ple... i això és normal que passi quan governes amb minoria, que et puguis trobar amb què l'oposició et vulgui retreure alguna qüestió que hagis fet. Entenc que forma part del joc polític municipal i, a partir d'aquí, cada grup utilitza les dinàmiques que creu més idònies.

Des que hi va haver el canvi d'alcalde, com ha vist l'actuació del grup socialista? S'havia queixat que no hi havia hagut traspàs de poders. Hi ha hagut alguna situació que no s'esperava respecte de com va deixar les coses l’anterior govern?

No entraré a fer valoracions de la gestió anterior, entre d'altres coses perquè si no ho he fet durant un any i escaig, no ho faré ara. I, entre d'altres coses, perquè per damunt de tot, el que crec que és més important és la institució, l'Ajuntament, i jo tinc respecte per la institució de la mateixa manera que tinc respecte per tots els alcaldes que hi pugui haver hagut al llarg del període democràtic. El que sí que és evident és que, en el cas del PSC en aquest cas crec que es fas una oposició diferent de la que puguin fer tant Convergència i Unió com Iniciativa per Catalunya. Crec que el PSC continua amb la dinàmica de no haver acceptat ni els resultats ni el fet que, al seu moment, Convergència i Unió ens donés l'alcaldia i continuen en aquesta línia, i probablement se senten reforçats pel fet que el govern està en minoria, però entenc que fan una oposició que el que busca és obstaculitzar al màxim l'acció de govern i posar traves a tota la feina que es pugui portar [a terme]. És una opció lliure que si ells la fan deu ser perquè consideren que és la més convenient, però dubto o considero que és opinable que sigui el millor i que li convingui a la ciutat.

Personalment, com ha viscut aquest any al govern amb totes aquestes turbulències polítiques? S'esperava que passés tot això?

Home, no t'ho esperes. Quan vaig assumir l'alcaldia, evidentment sabia que no seria fàcil. D'entrada, no és fàcil per un fet senzill. Després de 12 anys de govern del senyor Romaguera, és evident que quan l'opció de canvi, en aquest cas, representada per tres partits, era majoritària, la gent es pensa que els canvis s'han de produir d'avui per demà. I els canvis no són ràpids, menys en una administració pública... Jo a vegades comento la desesperació que sento. És a dir, quan un ve de l'empresa privada i veus un problema el pots solucionar pràcticament d'avui per demà o d'avui per avui i, a l'administració pública, les solucions són més a llarg termini per tot el tema de procediment de les administracions públiques, que fa que les coses a vegades s'eternitzi[n]. I a vegades veus una qüestió que hi passes cada dia, que com aquell qui diu, hi empassegues davant dels morros i veus un problema i saps que encara tardaràs un mes, un mes i mig o dos mesos a poder-lo solucionar.

A nivell personal, és cert que hi havia una tranquil·litat quan hi havia un govern més ampli perquè l'acció era molt més segura. En aquests moments, governar en minoria significa que hagis d'intentar arribar a ple amb totes les qüestions pactades amb qui t'assegura poder-les aprovar. I més quan tens un partit com el PSC amb qui el diàleg és realment complicat. Però bé, independentment de la problemàtica de salut que pugui tenir en aquests moments com és aquesta hèrnia discal que m'ha produït aquesta ciàtica, a nivell personal, molt engrescat i amb moltes ganes i amb moltes forces per tirar endavant els projectes que en aquests moments puguem tenir en mans.

Tanquem aquest primer apartat de resum del que ha anat passant. Jo ara li donaré un seguit d'enunciats i m’agradaria que em digués què en pensa amb un adjectiu, un titular o una expressió:

  • Immigrant: per a mi són nouvinguts i el que hem de fer és la tasca que s'adaptin i s'integrin plenament a la ciutat, coneixedors que tenen uns drets i uns deures.

  • La Bisbal: la meva ciutat i una ciutat amb moltes possibilitats.

  • Carme Güell: l'alcaldessa d'un poble veí amb el qual hi ha d'haver bones relacions.

  • Ceramistes: un element econòmic important dins de la ciutat i un valor que hem de potenciar, intentar col·laborar i ajudar el màxim possible.

  • Entitats del municipi: un actiu molt i molt important, un pulmó i un aire fresc de vitalitat de la ciutat.

  • Josep Sala: com Carme Güell, alcalde d'un poble veí amb el que hi ha d'haver les màximes relacions possibles.

  • Joan Puigcercós: el president del meu partit.

  • Grups ecologistes: se'ls ha d'escoltar. Tenen les seves raons.

  • Josep Montilla: el president del meu país.

  • Comerciants: un eix important del que és la ciutat i en una ciutat que ha anat cap a la terciarització com la nostra el que hem de fer és intentar aglutinar i sumar esforços conjuntament.

  • La premsa: fa la seva feina.

  • Treballadors municipals: també fan la seva feina i el que hem de mirar és que la facin i cada cop més bé.

  • Ramon Romaguera: un adversari polític.

  • Pla de les Terreres de Corçà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní: un Pla que han elaborat aquests municipis que pensen que és el millor per al seu municipi.

  • Alcalde de l’Ajuntament de la Bisbal [com a institució]: a nivell personal, un orgull i un honor.

  • Família: és el més important a la meva vida.

    Per últim i deixem aquest bloc que ens ha ajudat a destensar els ànims, digui’m amb quin d’aquests es queda: La Oreja de Van Gogh, Els Pets, Miquel Abras o El canto del loco?

    A mi m'agrada la música, i m'agrada la música en general i en global. Però em quedo d'entrada amb els grups catalans i amb el cantant i grups bisbalencs.

    Molt bé. Encetem el segon bloc de preguntes en el decurs del qual intentarem que no hi hagi massa salts temàtics. Recordem que aquesta és l'entrevista que efectuem www.totbisbal.com i Vilaweb la Bisbal a l'alcalde de la població.

    A hores d’ara, senyor Sais, tenim o no tenim adquirit el Mas Plaja?

    No, no el tenim adquirit, i dubto que l'adquirim, senzillament perquè el plantejament de la propietat, en aquest cas de l'administrador únic, del soci majoritari, ha canviat. Quan hi havia un plantejament en què es reconeixia a la finca un sostre edificable i l'Ajuntament adquiria la finca del Mas Plaja canviant el sostre per altre sostre edificable, aquí hi havia acord. On no hi ha acord és quan hi ha el canvi de plantejament i es demana compensació econòmica al 100%. En aquests moments l'Ajuntament no pot fer una compensació econòmica d'aproximadament més d'1.400.000 euros, que és la valoració que hi ha de la finca. L'Ajuntament de la Bisbal, davant d'això, renuncia al Mas Plaja per aquest canvi d'actitud per part de la propietat.

    I què passa amb aquest projecte i amb el concurs d'idees que es va fer sobre la biblioteca comarcal?

    No passa res. No és la primera vegada que es fa un concurs d'idees que en certa forma pot ser com un examen i, quan es fa l'encàrrec del projecte, es fa en una altra ubicació. Tu amb el concurs d'idees pots fer una mena de prova d'una certa dificultat per veure quin equip redactor t'ofereix les màximes garanties. No hi ha cap problema. Vaig llegir, em sembla, en un mitjà, que significava la pèrdua de 2.000 euros... no, perquè precisament a qui se li fa l'encàrrec, els 2.000 euros formen part de la redacció del projecte, en el primer premi. I en aquest cas, per tant, no s'han llençat els 2.000 euros com es volia donar a entendre. Ja hem estat en contacte amb Biblioteques i el que farem és intentar buscar un emplaçament idoni per a la ubicació de la biblioteca i en aquests moments estem intentant tancar-ho.

    Creu que es podria perioditzar o que tindrem una data aviat?

    No, no no. El calendari es manté el mateix. El calendari de la biblioteca, que [el] vam aprovar al seu moment al Programa Funcional en què venia una periodització no hi haurà cap modificació. Per tant, el que hem d'entendre si es compleix tot el que està previst, és que a finals d'aquest mandat tinguem la biblioteca central comarcal que, per a mi, és el més important, és a dir, que després de tants anys, la Bisbal tingui a disposició dels ciutadans i ciutadanes un equipament d'aquestes característiques.

    S'havia comentat la possible ubicació a l'antic escorxador. S'està treballant amb aquesta idea?

    Aquesta és una proposta que s'ha fet al seu moment a Biblioteques en una reunió que vam tenir deu fer 15 dies. L'emplaçament els va semblar -i em penso que ho vaig dir a l'anterior plenari- millor que el Mas Plaja, més que l'emplaçament diguem la situació, el que és l'escorxador, el que és el mas, l'edifici... perquè el mas sí que tenia molt poc aprofitament a nivell de biblioteca, en canvi l'escorxador n'ofereix d'altres. Hi ha experiències d'altres biblioteques que s'han ubicat en antics escorxadors i també el que van manifestar és la seva sorpresa perquè no haguessin tingut coneixement que l'Ajuntament tingués un equipament d'aquestes característiques. Estem acabant de perfilar els detalls conjuntament per la possibilitat d'ubicar -aquesta reunió va ser conjunta amb el Departament de Governació- per intentar lligar la ubicació de la biblioteca central i el centre cívic al solar de l'antic escorxador, més el solar que hi ha al darrere, que [tots] són de titularitat municipal.

    Parlem de més equipaments. Hi ha un cert nerviosisme per part d'una entitat de suport a persones amb discapacitat psíquica de la Bisbal. El senyor Dilmé ha presentat alguna proposta al Parlament al respecte de poder tenir un centre-residència per a aquestes persones... Realment es veu factible tirar-ho endavant des de l'Ajuntament?

    Des de l'Ajuntament es veu factible i és una opció que continuem pensant que és prioritària i necessària per a la nostra ciutat. El que passa que també, en aquests moments, és cert que degut al fet de no haver pogut estar al 100% físic dedicant-me en plenitud al que m'havia d'haver dedicat com a alcalde, he de reprendre per posar-me en contacte amb l'ICASS per refer unes converses inicials que hi havia hagut prèvies a la intervenció del senyor Dilmé al Parlament. Vam tenir una reunió un representant de l'ICASS, la senyora Maite Cobos i jo mateix per parlar de la possibilitat de construcció de pisos tutelats. Hi havia un pas previ, que era que l'associació El Trampolí, en estar creada com a associació de caire a l'oci havia de formular un canvi dins dels seus estatuts perquè fos més ampli el ventall d'opcions que poguessin portar a terme. El que faré serà reprendre les converses tal com estaven i seguir el procediment de com vam quedar en aquella reunió. Crec que per part de l'Ajuntament hi ha tota la voluntat, entenc que tothom té pressa, però entenc que les coses han de seguir el curs que han de seguir.

    Quan es van presentar, vostès parlaven del canvi. La majoria de partits en parlaven. Amb què creu que el ciutadà ha notat aquest canvi des que governen? I amb quins projectes creu que ho notarem en un futur?

    La paraula "canvi", tots sabem que, quan hi ha un govern molt i molt llarg, és una paraula que, com a lema, com a eslògan, l'utilitzem bastants partits. Crec que seria una mica pedant que jo digués o que jo manifestés en què el ciutadà ha d'haver notat el canvi, si és que l'ha notat, o si és que no l'ha notat... en tot cas hauria de ser el ciutadà [nota de l'entrevistador: no és possible interrogar a un concepte eteri ni a la totalitat dels ciutadans]. Crec que el ciutadà no l'ha notat al 100% el canvi. Pot haver notat un canvi d'actituds, sí que s'han solucionat algunes qüestions puntuals, pot haver-hi hagut una acció de govern més limitada perquè s'heretava un pressupost anterior que tenia unes prioritats marcades per l'anterior equip de govern... el canvi crec que s'haurà de valorar en quatre anys, si els acabem, evidentment, si arribem als quatre anys de govern, no? Haurem de passar l'examen fent un anàlisi de la Bisbal, de la ciutat, en quina situació es trobava quant a nivell d'equipaments, d'actuacions de microurbanisme, com es trobaven aquells detalls del dia a dia, i quina relació té l'Ajuntament amb el ciutadà. Crec que s'haurà de veure en aquests quatre anys, tot i que també hi ha una qüestió que em fa estar una mica preocupat, que és, evidentment, [que] de la desacceleració econòmica no ens n'escapem. Hem entrat en un moment en què els ingressos de l'Ajuntament, evidentment es veuran minvats a arrel de la desacceleració econòmica i de la davallada que hi ha hagut en el món de la construcció... i ens farà molt més selectius a l'hora de prioritzar les inversions i les actuacions que vulguem portar a terme, perquè el que tampoc farem és tirar la casa per la finestra. Ens farà ser molt més selectius i molt més curosos i prioritzar realment aquells projectes que ens sembli que són o reuneixen les característiques de ser prioritaris respectes dels demés.

    Una diferència d’abans amb ara és el sou de l'alcalde. Hi ha bisbalencs que diuen que l’alcalde cobra molt...

    L'alcalde cobre 3.400 euros bruts, que nets són 2.500. Em sembla que aquest és un discurs probablement antidemocràtic. I dic que és antidemocràtic, perquè, senzillament, per aquesta regla de tres, només podrien ser alcaldes aquelles persones que tinguessin un poder adquisitiu tan alt que, o no cobressin, o cobressin molt i molt poc. Jo el que puc dir és que probablement a casa meva entraven més diners abans que no pas ara. Aquesta és una qüestió en què no penso entrar massa. Penso que la retribució de l'alcalde s'ha de veure per la feina que fa. Aquesta és una feina de 24 hores, set dies a la setmana, és una feina que no té dissabtes ni diumenges, perquè si et passeges per la Bisbal, el més normal és que et trobis algú que et demani si tens un segon, o que et demanin o que et diguin "ja sé que no és el moment, però..." [i] t'acaben dient el que t'han de dir. Per tant, és una tasca que a nivell de privacitat és una mica complicada i per tant, crec que la retribució ha d'anar molt més en funció de la valoració que es pugui fer al final perquè crec que a vegades, a la vida i, també en política, les coses barates surten cares, en canvi les coses que en un principi poden semblar cares, llavors resulta que després han sortit molt bé de preu.

    El que sí que es veu amb poc temps és que a vostès no els agrada gaire fer inauguracions. Tenen por de guanyar algun premi, de parlar en públic o hi ha algun altre problema de fons?

    Por a parlar en públic no. Se'ns ha retret no haver fet la inauguració d'El Mundial. Fins i tot és curiós, perquè se'ns va retreure per part del PSC en un butlletí que van treure en què ells proposaven fer una inauguració popular amb activitats durant tot el dia, no sé què, no sé què quants... i llavors resulta que un dia, revisant documentació, resulta que fan aquí una demanda de subvenció a l'estat espanyol en la qual comuniquen que davant de la col·laboració que hi havia hagut de part de l'Estat es volia fer una inauguració aprofitant el centenari de la ciutat en la qual es convidava a la Casa Real i totes aquestes històries... és clar, a un el sorprèn que es passi d'una constància escrita en què se sol·licita una subvenció i es diu que es vol inaugurar amb els actes del centenari de la ciutat i que s'aprofitarà per convidar algún miembro de la Casa Real, donada la transcendència de l'acte i, a més, d'algun representant del govern estatal, i llavors resulta que no cal fer segons el primer butlletí del PSC, grans inauguracions.

    Nosaltres el que vam dir respecte d'El Mundial és que inaugurar una cosa que ja s'havia posat en marxa no tenia massa sentit. Jo no tinc cap inconvenient en reconèixer el mèrit que ha tingut el senyor Romaguera amb acabar pràcticament un projecte que s'ha eternitzat molt en el temps. Això també és cert. No tinc cap inconvenient en reconèixer el seu mèrit i que, com aquell qui diu, El Mundial és cosa seva. I ho he dit públicament, em penso, més d'una vegada. Per tant, a veure, aquí no hi ha qüestió ni de gelosies ni de res. Hi ha una qüestió que pensem que, estèticament, un equipament que ja s'havia posat en funcionament, una inauguració no tenia massa sentit de ser. Tot i que segurament hi haurà inauguracions més endavant, perquè quan els nous jutjats es posin en marxa, es farà una inauguració... perquè en aquest cas ja ens vindrà marcat per la pròpia Generalitat, però bé, de problemes de parlar en públic cap, perquè em sembla que no és aquesta la qüestió (riu) però em sembla que d'actes d'inauguracions s'han de fer els que s'han de fer i quan toca fer-los. El mateix 16 de juny, que vaig prendre possessió com a alcalde, al teatre d'El Mundial s'hi va fer la festa del Patronat Municipal d'Esports, que estava ple de gom a gom. Entenem que en aquest cas no tenia massa sentit.

    Anem amb un altre dels temes estrella de les últimes setmanes: no creu que el secretari municipal no hauria de tenir color polític per garantir el bon funcionament de l'Ajuntament?

    No, la veritat, no ho crec. Conec molts secretaris i interventors que tenen color polític. En conec molts. És a dir, si agafem arreu del país i arreu de l'Estat i mirem secretaris i interventors, que en teoria són els dos càrrecs de major responsabilitat que hi ha dins d'un ajuntament, que no n'hi hagi cap que no sigui militant d'algun partit polític, ens emportaríem una sorpresa. Perquè n'hi ha, i n'hi ha bastants.

    En aquest cas jo crec que s'ha instrumentalitzat. La qüestió del senyor Geli ja es va instrumentalitzar al seu moment i s'ha continuat per erosionar. L'urgència de la seva contractació venia més que justificada. Quan va plegar l'anterior secretari, el senyor Gil, jo em vaig posar en contacte amb tres secretaris. El senyor Geli podia ser contractat com a funcionari interí a l'Ajuntament a partir del mes de març quan es va aprovar el nou pressupost. Si no es va fer la contractació al seu moment era perquè el senyor Geli va demanar que fos el nou secretari qui tutelés el procés selectiu, perquè davant del que s'havia publicat en els butlletins del PSC, ell volia que fos el nou secretari qui tutelés aquest procés. El que passa que arribem a un moment en què jo tenia un contacte molt i molt madur i aquest senyor es tira enrere, i és quan, des d'intervenció, se m'havia demanat que, si us plau, se l'alliberés de les tasques de secretaria. L'Ajuntament de la Bisbal no pot tenir un secretari i un interventor en la mateixa persona. I és quan sol·licitem a la Direcció General de l'Administració Local de la Generalitat de Catalunya si tenen coneixement que hi hagi algun secretari que estigui en disposició de venir a la Bisbal. I ens contesten que no. Davant d'això, l'única opció que teníem, l'únic jurista que hi havia a l'Ajuntament de la Bisbal, era el senyor Geli. I fem la contractació per urgència del senyor Geli com a TAG (Tècnic de l'Administració General) i sol·licitem la seva habilitació com a secretari accidental, que ens la donen. Però vull recordar que el senyor Geli ha de passar un procés selectiu aquest any. Per tant, al seu moment, ja veurem si el passa o no el passa. La tranquil·litat ha de ser màxima i absoluta i, aviam, no puc dir noms, però podria dir un grapat de noms de secretaris i d'interventors que són militants de partits polítics.

    Canviem de tema. Ja han pensat on volen situar la nova escola de primària i el futur segon institut?

    Hi estem pensant i estem pendents d'unes negociacions que hi ha en aquests moments. Esperem en un futur relativament curt tenir els terrenys on ha d'anar aquest nou emplaçament d'aquests dos equipaments educatius.

    Vostè participa en la campanya del Voluntariat per la llengua. Com valora l’experiència?

    Bé, molt bé (riu). D'entrada, el primer cas em va anar una mica malament perquè la persona o la meva parella lingüística, pels motius que sigui, no vam arribar a contactar mai. A la segona tanda, com que un havia fallat, em va tocar una noia marroquina i un noi cubà. I la veritat és que la valoro molt positivament i sí que m'adono, i te n'adones parlant amb ells, que els catalanoparlants tenim molta feina a fer, perquè som els primers que ens dirigim en castellà quan veiem una persona que, per la seva aparença física, intuïm que no és nascuda al nostre país. I és precisament una de les queixes que ells em feien, que quan anaven per qualsevol establiment comercial o quan van pel carrer, si algú se'ls ha de dirigir, sempre se'ls dirigeix en castellà. Per tant, crec que entre tots plegats hem de canviar el xip i hem d'entendre que hi ha una majoria de gent nouvinguts que el que volen és parlar la nostra llengua, i qui els ho hem de facilitar som els catalanoparlants i els qui vivim aquí.

    Després de les últimes jornades d’Energies Renovables, expliqui’m, a veure si ho acabaré d'entendre, per què vol l’Ajuntament de la Bisbal un forn solar per coure ceràmica?

    No, aviam, l'Ajuntament de la Bisbal no vol un forn solar per coure ceràmica (riu). Aquest era un projecte que ja s'havia parlat anteriorment. Senzillament, el que es farà i el que es mirarà, és de reprendre el que al seu moment havia quedat aturat, i és una qüestió merament de primer, mirar quin cost econòmic té; segona, garantir que la qualitat del producte no s'ha de veure minvada i, tercera, que el sector hi estigui interessat. És a dir, si no hi ha aquestes tres condicions, difícilment es podrà portar a terme una actuació d'aquest tipus. Per tant, el que es fa o el que es va dir en aquestes jornades i, en aquest cas, el que va dir el regidor de Medi Ambient, era que es reprenia el tema en l'estat com havia quedat i estudiar la seva viabilitat.

    D'acord. Nosaltres (els nostres mitjans) ja hem tingut accés a aquesta informació, però perquè la gent en conegui alguns detalls més, en què consisteix aquest projecte d’ampliació i reforma del Terracotta Museu?

    Aquest projecte ha d'anar en dues fases, aleshores el que es fa bàsicament amb aquesta primera fase que puja... em sembla que el pressupost de contractació era de 976.000 euros i l'adjudicació ha estat per 876.000 o per 878.000, no me'n recordo ara en aquests moments... el que es fa és una actuació perquè el Museu tingui tots els elements que ha de tenir, sigui un museu que reuneixi les característiques i els components per ser un museu atractiu i que sigui de referència no tan sols de la nostra ciutat sinó també del nostre país, i el que es pretén en certa forma, és que sigui un element més pel que, qualsevol persona que visita la nostra ciutat, tingui un motiu d'estar-s'hi unes hores, conegui la història i la tradició de la nostra ciutat, en aquest cas dins del camp de la ceràmica... i també crec que hem de fer un esforç perquè els bisbalencs aquest museu se'l facin seu. A mi m'agradaria saber quants bisbalencs o bisbalenques no han vist mai el museu de ceràmica, i segur que n'hi ha molts, i és un museu de la nostra ciutat. Per tant, també haurem de fer un esforç perquè els bisbalencs aquest museu se'l facin seu perquè, qui més qui menys, al llarg de la seva vida, una petita relació, directament o indirecta, amb el món de la ceràmica i la terrissa l'ha tingut. Per tant, és molt important en aquest cas que els ciutadans i ciutadanes de la Bisbal, un equipament d'aquestes característiques se'l facin seu. Esperem en el decurs d'aquest any potser és una mica just... però, a principis de l'any que ve, tenir aquesta primera fase ja acabada... i la segona ja adequar més el que és l'entorn i els espais exteriors i anar-hi incorporades les expropiacions que s'havien de fer al seu moment per donar-li més amplada, més entrada a l'obertura del que ha de ser el Museu. I aquesta seria la segona fase, el projecte del qual farem l'encàrrec immediatament perquè entenem que una cosa ha d'anar seguida de l'altra.

    La població es queixa que els carrers estan en molt mal estat. Recordo particularment el bot que hi ha de la zona del Paral·lel cap al pont de l’Embut. S’han plantejat fer un reasfaltat general per trams?

    Nosaltres ens ho hem plantejat i en aquests moments ho estem estudiant. Hi ha una partida per asfaltatge en aquests moments, el que passa que com que hi ha unes actuacions urgents a fer a nivell de xarxa de clavegueram, si hem de començar a rebentar terres per refer clavegueram, probablement aquesta partida ens l'haurem de gastar en refer el terra d'aquests carrers que haurem d'obrir per fer aquestes actuacions. Per tant, el que estem fent en aquests moments és marcar unes prioritats. Aquesta setmana s'ha acabat l'asfaltatge del carrer Ramon Masifern i ja m'han arribat veus que em diuen "home, i per què no hem arribat fins al pont de l'Embut?". Doncs no hem arribat fins al pont de l'Embut per una senzilla raó: s'està pendent de desenvolupar també urbanísticament el Mas Roig, que està al costat, i no tindria massa sentit que ara asfaltéssim i llavors, quan es facin les obres, que probablement, hauran de soterrar serveis i hauran de refer connexions, un asfaltat fet de fa mig any, ens el carreguéssim. No tindria massa sentit.

    Sí que des de l'Ajuntament estem elaborant unes prioritats d'asfaltatge de carrers. Ja et dic que aquest any la partida que tenim ens l'estem reservant per totes aquestes actuacions que s'han de fer a nivell de clavegueram, i crec que en el decurs del que queda fins a final de mandat, els ciutadans veuran que l'Ajuntament de la Bisbal haurà invertit en asfaltatge de carrers, en voreres i en millora d'enllumenat, que era un dels compromisos que nosaltres teníem.

    Abans parlàvem de la situació dels treballadors municipals. També ha estat polèmic últimament el cos de policia. Durant el mandat del PSC ja hi havia força crispació i queixes. Realment la policia no pot fer front als malfactors perquè els manquen recursos?

    A mi em sembla que és una mica exagerat. Crec que el problema de la policia és més de qüestions personals que de res més. Hi ha una qüestió personal i, a partir d'aquí, els fets es desenvolupen com es desenvolupen i es produeix tot el que es produeix. També és cert que la problemàtica al seu moment havia quedat en certa forma solucionada amb el nomenament del senyor Joan Roca com a responsable del comandament operatiu, que no de la prefectura, que això també vull aclarir-ho perquè vaig veure alguna informació que no era certa... el responsable de la prefectura, per jerarquia, és el cap, que és el senyor Cruz, una altra cosa és que el senyor Roca com a caporal tingués el comandament operatiu, que és molt diferent. Però malauradament va passar el que va passar i el senyor Roca va morir i en aquests moments el que intento es reprendre i intentar buscar una solució. Però també amb un missatge molt clar que els vaig llençar als membres de la policia local: el senyor Cruz, les ordres que dóna, les dóna perquè les dóna l'alcalde de la Bisbal, que és el responsable. I quan el senyor Cruz diu que s'han de fer escoles, que s'ha de fer control de soroll de motos, que s'ha de passar per les nits a donar volts en descampats on hi ha gent fent aldarulls... aquestes ordres es donen perquè és el que a mi em demana el ciutadà. I jo com a alcalde, entenc que és el que s'ha de fer. I la policia local, el que ha de fer, és una policia de proximitat amb el ciutadà, i resoldre aquells problemes que se li plantegen al ciutadà. I aquesta és la seva funció. I en algun cas pot haver-hi hagut la disfunció de no tenir clar quin és el concepte de la policia local. La policia local el que ha de fer és tractar amb educació i respecte els ciutadans, que són qui els paga, més bé o més malament, això és una altra qüestió, però qui els paga, amb els seus impostos. S'ha de tractar el ciutadà amb educació i respecte. I estar a la seva disposició. I quan hi ha una trucada d'un ciutadà que té un aldarull a davant de casa seva, el que s'ha de fer és anar-hi i resoldre aquell aldarull.

    Sé que hi ha qüestions que a ells els agradaria fer però que no correspon a la policia local de fer. És a dir, si algú té algunes ambicions per fer segons quines coses, té altres possibilitats, com anar-se'n a una convocatòria de Mossos d'Esquadra, però la policia local ha de ser una policia de proximitat, una policia que solucioni els problemes del ciutadà i, en aquest cas, les ordres i els serveis seran els mateixos sigui qui sigui el cap, perquè les ordres i els serveis els dóna l'alcalde. I l'alcalde diu totes aquestes qüestions, de la mateixa manera que vol que es passegi pel carrer Ample i per la plaça Major a partir de determinades hores, i que vol tota una sèrie de coses que facin que els ciutadans tinguin una sensació de seguretat molt més gran que la que tenen.

    Una altra qüestió, i perdona que m'estengui, és la sensació d'inseguretat que es pot tenir a vegades. I aquí sí que vull fer incís amb una qüestió. Malauradament, la llei és la que és i, malauradament, corre per la Bisbal una sèrie de gent que se'ls ha detingut 14 o 15 vegades però que no han passat ni un dia a la presó perquè el tipus de delicte que fan comporta que declaren davant del jutge i al mateix moment acaben sortint. I aquesta és una problemàtica que a mi personalment com a alcalde em preocupa, perquè davant de la desacceleració econòmica, pot ser que aquest petit tipus de furt o de robatori vagi a més. I el que passa és que haurem de posar entre tots els mitjans per controlar aquesta gent que ja sabem qui són, intentar evitar que tot això augmenti però, repeteixo, en aquest cas tant policia local com Mossos d'Esquadra estan detenint a aquesta gent, el que passa que acaben sortint el mateix dia.

    Des de la policia es comentava també que es consideren poc valorats. Què pensa que es pot fer per millorar la imatge del cos?

    No sé si em parles des del punt de vista econòmic o professional. Si és des del punt de vista econòmic, estan igual de mal valorats com pogués estar la majoria de la plantilla. Han de seguir la resta del procés que seguirà la plantilla de l'Ajuntament, és a dir, quan hi hagi la valoració de llocs de treball es farà el que s'hagi de fer. Quant a la seva tasca, al contrari, crec que tenen una tasca importantíssima. Ara, ells han de ser conscients de quina és la seva tasca i quines són les seves feines.

    Quan en un moment determinat diuen que la sensació d'inseguretat augmenta a nivell de la ciutat, em pregunto què fan un dissabte o un divendres al vespre fent un control d'alcoholèmia a la rotonda de l'entrada de la Bisbal, perquè resulta que per haver-hi el control d'alcoholèmia hi ha d'haver tots els agents que en aquells moments estan fent el servei. És un constrasentit, per dir-ho d'alguna manera. Entenc que, de tant en tant potser sí, perquè hi ha un equipament compartit amb un ajuntament que, si no recordo malament és el de Palafrugell, que s'ha de fer algun control d'alcoholèmia. Però molt de tant en tant, no contínuament. Fer un control d'alcoholèmia a l'entrada de la Bisbal... em sembla que moltes vegades el ciutadà el que pot tenir la impressió és que des de l'Ajuntament el que se'l vol és perjudicar, o molestar o increpar, és a dir, evidentment ja hi ha els Mossos d'Esquadra que han de fer aquest control. La policia local pot arribar a fer-lo però per a mi és molt més interessant que facin un control de sorolls de les motos que no controls d'alcoholèmia.

    S'ha modificat fa poc una convocatòria de la primavera passada en què es volien aprovisionar set places d'agent de policia local. Substituiran algunes de les existents o són noves?

    No, no, són les places que hi havia en aquests moments cobertes de forma interina. Són places que l'any passat s'havien d'haver posat a oposició i el que s'ha fet senzillament és retocar les normes perquè hi havia alguna cosa que s'havia de retocar, i són places que estan ocupades interinament per agents en aquests moments, per tant no són set places noves sinó que són set places vacants de cobrir però cobertes de forma interina.

    Correcte. I qui vetllarà pel compliment de l’ordenança cívica que volen fer per regular el soroll de les motos, que la gent no faci les seves necessitats en determinats punts o que les caques de gos no siguin una molèstia a cada pas, entre d’altres aspectes que ha de preveure aquest document?

    Teòricament qui té capacitat de sancionar ha de ser un funcionari, i els policies són funcionaris. Per tant, la policia haurà de ser qui reguli dintre de les seves possibilitats que aquesta ordenança de civisme es compleixi.

    És en situacions molt puntuals en què realment... situacions, horaris i moments en què realment hi ha comportaments incívics. Per tant, tampoc ha de ser tan difícil de regular. És a partir d'una determinada hora en què es porten a passejar els gossos, etc. Hi ha horaris reals en què aquesta ordenança de civisme pot tenir més eficiència. Ara tampoc es tracta de posar cinc persones en plantilla que vagin d'incògnit... no es tracta d'això, però es tracta de tenir un element en aquest cas que sigui intimidatori per a totes aquelles actituds incíviques que es produeixen a la nostra ciutat, com a la resta de ciutats del món. Aviam, no vol dir que la Bisbal sigui un exemple d'incivisme per sobre d'altres, però sí que hi ha d'haver una ordenança que reguli, malauradament sí que és cert que de vegades, segons quines actituds, hi ha gent que, per molt que se li digui, l'únic llenguatge que entén és el de la sanció econòmica... per tant, el que tindrem en aquest cas és una eina per intentar que totes aquestes actituds que no es corresponen a la normalitat... una eina intimidatòria per intentar corregir a tots aquells que no compleixen amb un deure com a ciutadà mínimament cívic.

    Per quan es preveu que estigui a punt aquesta ordenança?

    Crec que estarà pel mes d'agost, però normalment no hi ha plenari. Si no hi ha cap contratemps es podria portar a aprovació al ple del mes de setembre.

    La il·luminació del Passeig Marimon Asprer porta anys sent provisional. Tenen previst acabar amb la llarga provisionalitat de l’anterior govern o mantindran una línia continuista en aquest sentit?

    (Riu). No, no mantindrem una línia continuista. Com molt bé sap, s'ha fet l'encàrrec del Pla de restauració integral del riu Daró i, entre altres coses, el que ha de contemplar també és quina actuació s'ha de fer al passeig. Per tant, com que aquest Pla serà un document base amb el que s'haurà de fer és executar a mesura que l'Ajuntament tingui les seves possibilitats pressupostàries per anar executant el que s'ha de fer, una de les primeres qüestions que ha de contemplar és quin tractament ha de tenir el passeig, quina il·luminació ha de tenir. Estem a l'espera de tenir aquest Pla aprovat i de veure quina actuació s'hi ha de fer.

    La següent pregunta és de prospecció en el temps, és a dir, el partit dels socialistes es queixava, després de l’aprovació del pressupost, de la situació econòmica i parlava de crisi pròximament a les arques municipals. Dramatisme, realitat, manca de capacitat de gestió...? Expliqui-m’ho.

    Globus sonda. Tots sabem que bona part de l'èxit i dels bons resultats del senyor Romaguera han vingut per la seva fama de gran gestor. Aleshores, el que ell intenta en aquest cas és desestabilitzar dient que, amb un any, espatllarem el que ells havien arreglat amb tants d'anys. El que fa el senyor Romaguera és alarmisme i ho fa d'una forma entenc que no justificada. Com a bon gestor, el que no pots fer és que no hi hagi recaptació executiva a l'Ajuntament de la Bisbal, com no n'hi havia fins ara, que ara n'hi ha quan s'ha fet el conveni amb el Consell Comarcal. Com a bon gestor el que no pots fer és instaurar una zona blava i resulta que qui no paga no passa res i resulta que beneficies a l'infractor i no beneficies al ciutadà que compleix amb la seva obligació i paga. I crec que, com a bon gestor, hi ha moltes altres qüestions de les que podríem parlar... però bé, el que és important en aquest cas és garantir que la situació financera de l'Ajuntament no patirà la situació catastrofista que el senyor Romaguera avança de forma equivocada. Jo crec que com a estratègia s'equivoca si vol anar per aquí perquè, entre d'altres coses, ni ell té el patrimoni de la bona gestió econòmica únicament i exclusiva, sinó que la bona gestió econòmica la podia fer tant ell al seu moment com també la podem fer amb responsabilitat l'equip de govern que hi ha en aquests moments a l'Ajuntament de la Bisbal.

    D'acord. Per tant, tranquil·litat...

    Jo crec que hi ha d'haver tranquil·litat. És l'argument que tenen ells per intentar crear un debat contrari al govern. Al seu moment se'ns va criticar perquè, segons ells, apujàvem poc els impostos, les ordenances fiscals, les taxes i preus públics. Llavors, en algun cas, es va qüestionar perquè tocàvem alguna cosa... crec que, fem el que fem, pel partit socialista, estarà malament, el que passa que forma part de la seva estratègia. Allà ells. Jo crec que el discurs, si aquests quatre anys, arribo amb l'alcaldia, el discurs continu que tot es fa malament, no se'l creurà ni el militant més fanàtic del partit socialista. No se'l creurà, és impossible i, a més, jo crec que és poc intel·ligent. L'estratègia passa precisament per presentar propostes alternatives, no per criticar contínuament el que estan fent els altres. I jo crec que l'estratègia del partit socialista entenc que és totalment equivocada.

    Anem a un tema de comunicació. La Bisbal no compta amb televisió en aquests moments però sí que segueix tenint emissora municipal, tot i que ara mateix no compleix una funció social. El PSC va permetre l’entrada d’una emissora privada, Capital, que emet des dels estudis de Ràdio Bisbal valent-se d'una infraestructura i d'uns recursos que són públics. Això com ho veu el govern?

    A mi em consta que el regidor Josep M. Gou està treballant en el tema. I vol intentar reconduir-ho. Em va presentar una proposta i n'estem parlant, ho estem discutint i el que es farà amb la situació és reconduir-la i no continuar amb una situació d'status quo que, en certa forma, el que feia era un camí sense sortida i un carrer que no ens portava enlloc. Per tant, són d'aquelles coses que s'han d'estudiar bé i en aquests moments ho estem estudiant bé i prendre una solució que reuneixi unes mínimes garanties i una viabilitat.

    Ho dic perquè una cosa és comptar amb un projecte per l'emissora, l'altra una privatització, cosa que no sé si és possible a efectes legals...

    En tot cas, la solució que prenguem serà una solució que complirà amb la legalitat, d'això pot estar-ne absolutament segur.

    Canviem de tema. Com tenim el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)?

    Es van aprovar en el ple del mes passat, del mes de juny, les condicions tècniques i les condicions administratives per treure'l a concurs. Per tant, està en el procés d'inici, d'escollir l'equip redactor en base a les propostes que arribin i està en la fase de compliment de compromís electoral que vam assumir que iniciaríem la revisió del Pla General, perquè enteníem que un Pla General del 1982 no tenia cap sentit. Per tant, està en inici i intentem en el decurs d'aquest mandat a veure si arribem a final i podem tenir un nou element d'ordenament del planejament urbanístic de la ciutat.

    Una sentència ha anul·lat el Projecte de reparcel·lació del polígon A1. Com ha estat això?

    Aquesta qüestió ve de temps. Va haver-hi un contenciós administratiu que van interposar dos propietaris afectats del projecte de reparcel·lació, Pedra Decorativa Torra i Giro-Cat, va anar al contenciós administratiu de Girona, el qual va emetre un veredicte que van recórrer totes les parts i, finalment, hi ha hagut la sentència definitiva del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el que diu bàsicament és que l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació més un decret d'alcaldia de l'anterior alcalde amb el qual es denegava el recurs de reposició que presentaven aquestes dues entitats mercantils contra l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació... aquests decrets es van fer de forma il·legal perquè l'anterior alcalde no podia fer-ho per tenir grau de parentesc amb uns propietaris també afectats del projecte de reparcel·lació del polígon A1 de l'Aigüeta.

    Estem veient jurídicament com hem de portar a terme la nova aprovació d'aquest projecte de reparcel·lació, perquè sí que el que diu la sentència és que el projecte de reparcel·lació estava ben fet, en aquest cas el que estava malament era la tramitació amb la seva aprovació. Per tant, estem fent els contactes per veure jurídicament... per no tornar a cagar-la, entre altres coses (riu)... perquè seria bastant fort que hi hagi hagut una sentència i que l'Ajuntament es tornés a equivocar... i veure quin ha de ser el procediment que s'ha de portar a terme per treure a aprovació aquest projecte de reparcel·lació perquè, evidentment, ara hi ha un projecte declarat nul, o la seva aprovació s'ha declarat nul·la perquè es va fer de forma il·legal, i el que hem de fer és intentar solucionar-ho i solucionar-ho el més aviat possible.

    Espero que el senyor Romaguera no pensi que tenim cap conxorxa perquè de resultes de l'entrevista no en surt molt positivat, però m'agradaria que em digui alguna cosa que vostè lloï de la seva etapa de govern.

    Em sembla, i ho vaig dir al seu moment en una entrevista que em van fer en una revista d'Esquerra durant la campanya... el senyor Romaguera, com qualsevol governant, ha fet coses ben fetes, ha fet coses que nosaltres no hauríem fet i no n'ha fet que nosaltres hauríem fet, però això és una opinió que puc tenir jo com pot tenir qualsevol altre ciutadà, i és una opinió que estic segur que molta gent tindrà de mi quan jo plegui o deixi de ser alcalde. Fer bé les coses per tothom és impossible, aleshores jo crec que una responsabilitat com la nostra, en aquest cas la d'alcalde, i saber que estàs en l'àmbit de l'administració pública, has de ser conscient que hi haurà crítiques perquè no faràs bé les coses per tothom. És una cosa que la tinc claríssima des del primer dia, primera, perquè moltes justificacions que podria haver-hi a qüestions que la gent podria criticar, difícilment se li poden donar al ciutadà. A aquell ciutadà de peu, justificar-li per què això no s'ha fet, o es fa d'aquesta manera, o patapim o patapam, és molt complicat. I segona, perquè és llei de vida.

    El senyor Romaguera va fer un primer mandat molt bo, 1995-1999, el segon podia haver estat millor, i el tercer no va ser el que la majoria de ciutadans esperàvem. És a dir, el vot del ciutadà no ve perquè sí, ve perquè la gent premia o castiga, i el senyor Romaguera va passar la primera vegada cinc, la segona 10, la tercera vuit i aquesta quarta ha tornat al cinc. Alguna cosa deu voler dir, i quan el ciutadà a Esquerra Republicana l'ha tingut molt de temps amb un regidor, fa quatre anys en va tenir tres i ara n'ha tingut cinc, deu ser per alguna cosa. És que les coses a vegades són molt més simples del que ens vulguem plantejar o justificar de per què passen o no passen. El mateix ciutadà que li va donar 10 regidors és el mateix que ara n'hi ha donat cinc. És la mateixa ciutat, amb més o menys població, però és la mateixa ciutat. Per tant, tan intel·ligents van ser al seu moment quan li van donar 10 regidors com ara que li ha donat cinc regidors. Un ha d'acceptar els seus resultats. Repeteixo, crec que el senyor Romaguera ha fet coses bones, ha fet coses molt bones...

    Destaqui-me'n alguna...

    Va redreçar l'Ajuntament, és evident, econòmicament. L'actuació al polígon de l'Aigüeta a l'entrada de la Bisbal li va donar una cara diferent. Urbanísticament s'han desenvolupat moltes unitats d'actuació, però també afavorits per la conjuntura i pel boom urbanístic que hi ha hagut, tot i que penso que hi ha actuacions urbanístiques que penso que són opinables o discutibles, ho vaig dir a l'últim plenari, hi ha actuacions amb les que nosaltres no hi estaríem d'acord... però bé, el senyor Romaguera és com tota la resta de persones que puguin tenir un càrrec públic, és susceptible de ser criticat i de ser lloat i, a partir d'aquí com qualsevol altre i com jo mateix.

    Anem amb un tema de caire diferent. Es parla molt últimament del concepte de la participació. De quina forma pensen fomentar-la?

    Home, hem encarregat un Pla Director de participació ciutadana. D'entrada ja hem fet el primer pas per obtenir un Pla que ens marqui en quines línies s'ha d'actuar. Estem intentant paral·lelament que la ciutadania, obres que es fan, per exemple carrer del Raval, contacte continu, explicar-los el projecte, fer un seguiment de les obres... el mateix farem amb la primera fase del nucli antic, intentar que el ciutadà afectat o beneficiat, perquè més que afectat és beneficiat perquè del resultat final de les obres en sortirà beneficiada la ciutat i aquell ciutadà que li afecten les obres el seu carrer, en sigui coneixedor...

    Com a Esquerra Republicana tenim previst també fer un acte per fer balanç d'aquest primer any de mandat. I serà un acte en què exposarem molt per sobre i, en síntesi, quines han estat les actuacions que hem fet, com ens hem trobat l'Ajuntament, però volem que sigui un acte participatiu precisament, volem que la gent vingui allà i ens foti canya, que segur que ens la mereixem en alguns aspectes i, en altres casos, intentar justificar la canya que ens fumin de per què aquella queixa o aquella reivindicació encara no s'ha pogut fer...

    Un petit punt de massoquisme, també...

    No, no és massoquisme, crec que ho hem de fer. Com a Esquerra Republicana en aquests moments hem de saber separar el que és acció de govern del que és partit polític. Com a partit polític és cert que potser hem estat una mica a l'ombra aquests darrers mesos des que hem assumit l'alcaldia. Per tant, crec que com a Esquerra Republicana que hem de fer un acte en què expliquem la nostra acció de govern. I entenc que ha de ser així, com a Esquerra Republicana i no com a Ajuntament. Com a Ajuntament ja hi ha el butlletí d'informació municipal en què anem explicant què es fa i què no es fa, una altra cosa és que com a Esquerra expliquem segons quines qüestions.

    Sí, butlletí que també ha estat criticat per car en un primer moment, però bé, aquesta seria una altra qüestió. Abans li preguntava per l’estat d’alguns carrers. Què me’n diu del projecte d’arranjament de tota la travessera... es va aturar a les Voltes, sembla, tot i que constava de dos trams més: Aigüeta-Paral·lel i Sis d'octubre. Com és que ha quedat encallat?

    Està encallat en aquests moments perquè el segon que marcava vostè és el que crec que serà més conflictiu perquè hauríem de definir en certa forma quin tractament li volem donar. I el tercer, que estem reprenent en aquests moments, és el de Sis d'octubre, de les Voltes a la rotonda de Vulpellac. L'estem reprenent en aquests moments perquè hem agafat el projecte, hi ha algunes coses que entenem que s'han de revisar i hi ha una qüestió que ens preocupa, que és el termini que preveu el projecte. Per tant, hem de preveure en quina època de l'any pot tenir menys implicació pels sectors econòmics i comercials de la ciutat. Per tant, com a Ajuntament el que volem fer és acabar de mirar alguna qüestió que ens semblava que era susceptible de poder-se canviar i tenir una trobada amb els redactors del projecte per refer algunes coses que ens sembla que s'haurien de refer.

    Com veu l’alcalde la situació de la ceràmica?

    És evident que en el decurs dels últims anys a la nostra ciutat ha anat perdent pes específic dins del que són els sectors productius. A la ceràmica potser el que li convenia, o li convé, és saber-se vendre. És un producte, la ceràmica de la Bisbal, que durant molt de temps es venia per ell mateix, però tampoc ens havíem plantejat, o s'havia plantejat el sector, què passaria el dia que es deixés de vendre per ell mateix. I ara estem en aquest impàs, acompanyat que, com que no és un element imprescindible i necessari, quan hi ha problemes econòmics, la gent s'està d'allò que no és indispensable. I potser viurà un moment complicat per aquest fet de desacceleració econòmica. Però crec que s'ha de saber treballar i, com a Ajuntament, hem posat una eina com és l'Àrea de Desenvolupament Local i Promoció Econòmica per intentar buscar mesures que impulsin i reactivin el sector.

    Si ara féssim política-ficció i l’extracció de terres de Vacamorta es veiés compromesa per un o altre motiu, el títol honorífic de “capital de la ceràmica” lluiria menys?

    Es fa una pregunta sobre un supòsit que no sabem si passarà. Pel que a mi em consta, no crec que ni l'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní ni l'alcaldessa de Corçà tinguin cap intenció que els ceramistes i terrissers de la Bisbal no puguin extreure argila. Per tant, com que parteixo de la bona fe que puguin tenir tant l'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní com l'alcaldessa de Corçà, entenc que la pregunta no cal respondre-la.

    Bé, vostè és lliure de respondre-la o no, i jo de formular-la.

    Aviam, crec que parteix d'un supòsit que no s'ha de produir. I en tot cas, com a alcalde de la Bisbal, vetllaré perquè aquest supòsit no passi.

    L’antiga fàbrica de La Coromina, si tot va bé, es declararà Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). S’ha avançat en la concreció de si l’equipament serà mixt, públic o privat?

    S'està avançant en l'elaboració d'un Pla de millora del que és la finca que ha de redefinir en funció de la declaració de BCIL com queda, quin aprofitament té la fàbrica, perquè hem de tenir en compte que, quan es va fer al seu moment el projecte de reparcel·lació que ara precisament ha estat anul·lat, allà es contemplaven una sèrie de metres edificables. S'ha de veure, a partir d'aquí, quina afectació donem, que crec que serà mínima, perquè la repercussió que pugui tenir en el cas de la propietat sigui la menys possible. Sí que és cert que la propietat té alguna oferta i que l'Ajuntament en aquests moments difícilment pot tirar-se de caps a una adquisició, sigui a 100% o al 50%, d'aquest tipus, i buscar-ho amb una altra administració també és complicat i complex. El més probable és que passi a ser totalment privat, evidentment, amb un estat de preservació que és el que haurà d'establir el Pla de millora que s'està fent en aquests moments.

    Aquí hi va haver també una qüestió econòmica ja que els treballadors van haver d'afrontar deutes en el tancament. L’Ajuntament podia fer alguna cosa per ajudar-los?

    Aquest és un tema que és de bon resoldre per part de la propietat. La propietat tenia un compromís amb els treballadors cooperativistes que ell faria front, quan hi hagués el tancament, al que hi hagués pendent. I quan la propietat té garantit que se li respectaran tots els drets que al seu moment contemplava el projecte de reparcel·lació definitiu, em sembla que no té cap motiu per no col·laborar amb els treballadors amb solucionar aquestes qüestions. Per part de l'Ajuntament intentarem accelerar al màxim possible, però per part dels cooperativistes i del propietari dels terrenys i de la finca, haurien d'arribar a un acord per intentar solucionar els problemes que hi pugui haver en aquests moments.

    Tornem a un tema viari. Han previst fer alguna cosa per acabar amb l’aparcament en doble filera que hi ha constantment, no només a les Voltes sinó també al Coll i Vehí?

    L'aparcament en doble filera sol ser motivat bàsicament per actuacions de curt termini...

    Al Coll i Vehí sobretot per les escoles...

    Sí, al Coll i Vehí es va obrir el solar de propietat municipal a l'antiga Sata, que es va adequar com a aparcament. Crec, un cop acabi la urbanització de la zona de l'arxiu i dels jutjats... allà hi haurà zona d'aparcament... jo crec que amb aquests dos emplaçaments per equipament, aquesta situació s'hauria d'acabar. Entenc que és molt còmode aparcar en doble filera, recollir el nen... són moments puntuals, però hi ha d'haver aquesta mica de flexibilitat en funció de les situacions.

    A la carretera és més complicat perquè hi ha molta activitat comercial, hi ha molta qüestió que s'ha de resoldre segurament en un moment determinat... En el decurs d'aquest mes, ja pràcticament aquesta setmana, la setmana que ve, obrirem l'aparcament del camp de futbol, el posarem ja en funcionament. Per tant, com a aparcament em sembla que l'Ajuntament disposarà, entre l'aparcament del camp de futbol i el de la zona dels jutjats, de més zones d'aparcament que no solucionarà tots els problemes, hem de continuar treballant amb la ubicació d'un aparcament soterrat que crec que és necessari, com també n'hi pot haver d'altres de plantejables, que precisament amb la revisió del Pla General i amb el nou POUM segurament es poden trobar, independentment que com a Ajuntament ens anticipem i en trobem d'altres... el que passa que a la Bisbal estem molt ben acostumats i ens agrada aparcar i, com aquell qui diu, no haver d'aparcar gaire. Però quan anem a una ciutat gran, evidentment, no podem fer-ho. Perquè aparquem en un pàrquing, normalment solem pagar una ronyonada i caminem un bon tros. Per tant, a vegades també és qüestió de canviar una mica de xip i entendre que, per anar al centre aparcant al camp de futbol, travessant el passeig i el pont nou no és tan dificultós. Què poden ser? Quatre o cinc minuts de caminar? I a vegades quan ens desplacem de compres a altres ciutats estem caminant molta més estona. És canviar una mica el xip del ciutadà.

    [CONTINUA]
  •  Autor/a    Data d'edició
     
    Ignasi Corney Oller   05.07.2008
    totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
    És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
    per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.