Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
escut  Entrevistes


Aparicio: "la política comunicativa ha estat bàsicament propagandística"


Òscar Aparicio Pedrosa té 39 anys, és llicenciat en dret i exerceix com a advocat. És regidor del PSC des del 1999 i es presenta per primera vegada com a alcaldable per aquest mateix grup polític. Té el repte de recuperar l'alcaldia després que aquesta hagués estat 16 anys a mans de dos alcaldes del seu partit: Antoni Gustems i Ramon Romaguera.

Entre 1999 i 2003 ja va ser regidor al govern i portava les àrees de Seguretat ciutadana i règim intern, i entre 2003 i 2007 també va governar i duia Seguretat ciutadana, règim intern, cultura i serveis socials.


En el decurs de l'entrevista fonamenta l'eix de bona part del seu discurs en l'estat de la hisenda municipal. Es mostra crític amb la comunicació exterior del consistori, i deixa clar que els equipaments de futur han de ser la segona llar d'infants, l'ampliació del geriàtric i el nou pavelló municipal d'esports.

Com han estat aquests quatre anys de travessia en el desert després de 16 anys de govern del PSC a la Bisbal i de guanyar les últimes eleccions?

Al principi et descol·loca. Jo havia estat vuit anys governant i feia una dedicació d'unes quatre o cinc hores diàries, i el dia que hi anava menys eren dos o tres. D'un dia per l'altre et canvia totalment perquè hi deixes d'anar. Et descol·loca fins i tot a nivell humà dels teus ritmes de vida, i et descol·loca perquè fas una llista pensada en guanyar i governar, i t'has d'adaptar a una visió molt diferent, que és estar pendent de què fa el govern, fer crítiques amb el que entenguis que no fan bé i aportar coses positives o projectes nous, però sabent que tenen poques possibilitats de tirar endavant perquè no governes i no tens el suficient pes per portar-los endavant. A això costa acostumar-s'hi. Nosaltres a més vam guanyar les eleccions, per tant teníem el suport popular, no amb majoria absoluta i, per tant, no per governar. També ens costava perquè havíem deixat molts projectes a mig fer. Són projectes que tu els has dibuixat, redactat, els has vist, els has pensat... i que a l'hora de la veritat tu ja no els executes, algun no s'arriba ni a executar, amb la qual cosa això també molesta o no t'agrada, i alguns s'executen de manera que tu no els faries.

El primer any o any i mig va ser molt difícil, més quan els primers sis mesos de mandat hi ha tot el tema del personal, que se'ls volia augmentar dos milions d'euros el sou als treballadors sense fer cap valoració dels llocs de treball. Comences el mandat i, a més, amb un tema molt i molt important. Va ser difícil, però com tot, et vas adaptant, vas agafant el teu rol, el teu paper d'oposició i, personalment, jo no he estat portaveu però a mesura que ha anat passant el temps, m'ha tocat intervenir més als plens, de manera que canvia una mica la vessant del que tenia un pensat fer aquests quatre anys.

O sigui que no ho heu viscut com un càstig?


Càstig no és la paraula. Evidentment passar de dues majories absolutes seguides a no tenir-la vol dir que la ciutadania majoritàriament no estava conforme tot i ser la llista més votada. Entenien que hi havia coses que no s'havien fet bé. No ho vam interpretar com un càstig sinó com un toc d'atenció, com el que és, una manifestació de la voluntat de la gent en relació amb les polítiques que havíem fet els últims anys, bàsicament els últims quatre anys.

I des de l'oposició com heu vist aquests quatre anys de govern ERC-CiU? Què us ha semblat en general aquest mandat?

A nosaltres, és evident, la política que han fet no ens ha agradat gens en molts aspectes, sobretot en l'aspecte econòmic. En aquest en concret hem de dir que no se'ns ha consultat en cap moment, no s'han tingut en compte mai els suggeriments que hem fet. Ho hem vist de manera molt negativa. Deixant a banda la qüestió econòmica i aquí hi englobo el personal, en la resta hi ha hagut dues diferències: quan era una àrea en què governava ERC no se'ns ha tingut en compte ni se'ns ha demanat cap tipus d'opinió ni complicitat, i quan governava CiU, sobretot els primers anys, es buscava aquesta complicitat i que arribés aquell tema a votació als plens suficientment consensuat amb els vots de l'oposició. Moltes al·legacions que hem anat presentant eren consensuades amb la gent de CiU i s'acceptaven; hi havia una complicitat.

Ens ha semblat també que cadascú anava per la seva banda. Tenien molt sectoritzat cadascú la seva parcel·la de poder, i això crec que no ha estat positiu tampoc per la ciutadania.

Heu criticat molt la biblioteca comarcal i els treballs del Fons Zapatero. Per què?

La biblioteca per dues coses: una és per la ubicació o emplaçament. Quan vam marxar, com et deia, teníem uns projectes o equipaments ja fets, a punt d'executar. En el cas de la biblioteca teníem una ubicació que estava pactada amb la propietat en tots els tràmits que s'havien de fer perquè aquella finca passés a l'Ajuntament. Enteníem que aquella ubicació era la millor. En el moment en què hi ha un acord de ple que diu que serà al Mas Plaja, que se'ns diu l'abril del 2008 que aquest acord es mantindrà i que s'està a punt de tancar amb la propietat, que sense cap més explicació es trenquin les negociacions i es recol·loqui en un altre sector, quan hi havia hagut un concurs d'idees... a nosaltres ens va doldre, perquè entenem que aquest sector on s'estan fent les obres no compleix els mateixos requisits que tenia l'anterior perquè entenem que queda molt atapeït amb altres elements ja existents i per tant no ens agrada.

El segon punt de crítica respecte de la biblioteca era per la seva dimensió. Entenem que en uns moments en què la situació econòmica de l'Ajuntament i de la hisenda municipal és preocupant, que té un capítol 1 de personal molt sobredimensionat, fer una biblioteca comarcal, a part de l'espai, genera també uns compromisos als que l'Ajuntament haurà de fer front a nivell de personal. Enteníem que veient la situació de les biblioteques que hi ha a tota la comarca, aquesta es podia haver adaptat tenint una envergadura menor i també menys personal i menys costos.

Sobre el Fons Zapatero, una quantitat de diners important a fons perdut, la nostra principal crítica al primer dels dos projectes era que enteníem que s'hauria d'haver dividit el milió d'euros en obres molt més petites i es podia haver fet per constructors de la Bisbal, o si es volia fer una obra gran, l'ideal hauria estat fer les obres de la zona del Bosquetet, perquè era una obra que estava pendent d'execució, que no tenia partida pressupostària municipal feta. I a més, es podia dividir en paquets i no només beneficiar una empresa de fora, sinó beneficiar també empreses de la Bisbal. Aquesta obra hauria complert dos objectius: donar feina als treballadors de la Bisbal, que era l'objectiu principal del fons, i a més hagués acabat amb una de les mancances que té la ciutat.

Fent autocrítica, com creus que ha estat la vostra tasca d'oposició?

Crec que encara que en molts aspectes pugui semblar al contrari, ha estat responsable i, fins i tot, suau.

M'explicaré: responsable en el sentit que sempre hem intentat aportar opinions i crítiques constructives. I dic suau perquè si potser haguéssim fet més ús d'alguns dels instruments que ens dóna la política, com pot ser la política comunicativa, potser l'equip de govern no hagués arribat tan lluny amb algunes de les accions que han fet durant aquests anys. El nostre objectiu sempre des del primer moment va ser fer política d'oposició constructiva. Ja en la primera gran polèmica que hi va haver que va ser el 2007 per fer el pressupost del 2008 nosaltres no només vam dir que aquell pressupost no era assumible per la hisenda municipal sinó que vam explicar els motius i els vam donar la solució. I com en aquest cas, sempre hem intentat fer-ho igual. En algunes se'ns ha acceptat, per exemple la variant, que el primer projecte les al·legacions van ser consensuades i bàsicament eren del grup del PSC, però en moltes altres no se'ns ha fet cas.

Potser ens ha faltat incidència, no només quedar en el ple de l'Ajuntament fent la nostra postura i la nostra crítica, sinó haver sortit més i fer-ho cap enfora.

Durant l'entrevista ja ha sortit la qüestió de la hisenda municipal. Realment la situació és tan greu com dieu? Quina part ve de vosaltres i quina de l'actual govern en entendre que hereten els números?


Per fer la comparació, el 2006, últim any que vam gestionar nosaltres, els ingressos de l'Ajuntament no arribaven als 10 milions d'euros. Faltava poc. Aquest 2010, que és l'últim que s'ha liquidat, són 10.300.000 euros. Veiem que els ingressos són molt equilibrats. Les despeses han passat dels 6,5 milions d'euros al 2006 als 9,8 milions d'euros aquest any. Parlo de despesa corrent sense comptar inversió, que va a part. Aquí ja es veu la situació de l'Ajuntament en què ha canviat. No és que tingui menys ingressos sinó que fa molta més despesa, que bàsicament ve del capítol 1 de personal. En generar-se més despesa i haver-hi els mateixos ingressos, l'Ajuntament té un estalvi inferior i, per tant, qualsevol inversió que fa, gairebé tota ha de recórrer a endeutament. L'any 2006 l'endeutament eren 3,5 milions d'euros i aquest any són 10 milions d'euros. Ho dic en xifres absolutes i sense posar coeficients perquè crec que s'entén més bé. Això vol dir que al 2006 teníem una capacitat d'inversió molt elevada perquè ens podíem endeutar molt més, però a banda, com que cada any hi havia tres milions d'euros que podien passar per fer inversió amb diners propis a l'any vinent, en aquest últim pressupost han passat a 300.000 euros -l'any passat van ser 100.000 euros- és a dir, ha disminuït molt i vol dir que l'any vinent nomes hi ha 300.000 euros per fer inversió i pagar despesa corrent l'any vinent. Per tant, la situació que els vam deixar era molt bona i la que deixen ells al proper equip de govern, és molt més complexa, perquè el marge de maniobra que hi ha és molt inferior.

Si l'Ajuntament només s'hagués endeutat per inversió no hi hauria tant problema perquè vol dir que generaríem cada any els tres milions, per fer números rodons, que fèiem abans. Però tampoc ho han fet d'aquesta manera, perquè formalment tot l'endeutament ve d'inversió, és veritat, però ve perquè durant l'any gasten molt més.

La situació que hi havia era molt favorable per un endeutament molt baix i, a més, unes despeses baixes en relació amb els ingressos que permetia un marge de maniobra molt superior. De fet en el primer exercici que van liquidar, com que encara no havien fet la puja de personal, no havien contractat tant personal ni havien fet la puja de sous, van liquidar un pressupost amb una quantitat, si no recordo malament, de dos milions d'euros que els van servir per finançar obra de l'any següent. El problema ve quan no han seguit la línia que vam marcar nosaltres i les despeses, bàsicament personal, han passat d'un 40% de tots els recursos de l'Ajuntament, a ser més d'un 60%. El futur és pitjor perquè han liquidat l'any 2010 donant com a certes les dades d'intervenció, que serien discutibles, però centrant-nos només en aquestes dades, han liquidat amb 300.000 euros de guanys o beneficis. Pensant en el 2011 i el 2012 s'ha de tenir en compte que no es poden mantenir aquests 300.00 euros perquè hi ha despeses corrents compromeses per l'Ajuntament superiors a aquests 300.000 euros com la incorporació de dos tècnics nous (interventora i secretari municipal), l'augment de sou del personal, l'augment vegetatiu que hi és sempre, per triennis, etcètera, i a banda hi ha una despesa corrent que no compten que és que com que ha augmentat l'endeutament, aquest s'ha de pagar. Fins ara no s'ha notat perquè hi havia un període de carència dels préstecs, és a dir, no es pagaven, i l'Ajuntament cada any pagava mig milió d'euros de liquidació d'amortització del préstec. Però això s'acaba, el període de carència acaba el 2012. Aquest any 2011 el càlcul que fem es que s'haurà de pagar uns 700.000 euros, és a dir, uns 250.000 euros més que el que paguem el 2010, però el 2012 serà un milió d'euros el que s'haurà de retornar de préstecs, és a dir, 500.000 euros més que ara, amb uns impostos que tot i que han anat apujant l'IBI però l'increment bàsicament era de 150.000 a 180.000 euros l'any, vol dir que la situació pel futur és molt més preocupant que la que tenim en aquest moment. Per això diem que el que s'ha de fer és incrementar ingressos o disminuir despesa. Entenem que el que s'ha fet fins ara d'augmentar ingressos no és la política ideal per la situació econòmica que travessen les famílies bisbalenques, a part que per cobrir tot aquest augment de despesa l'hauríem d'augmentar molt més del que està augmentant. A més hem de tenir en compte que l'augment de l'IBI s'acaba. L'Ajuntament va fer una revisió cadastral el 2001 que acaba el 2011 i aquest ingrés de l'IBI ja no el tindràs; s'hauria d'augmentar el coeficient. Nosaltres entenem que això no és practicable amb la situació actual de l'Ajuntament i dels ciutadans.

Nosaltres aniríem a reduir despesa. El propi ajuntament no hauria d'esperar a fer polítiques de contenció de la despesa.

Com veus l'acord a què s'ha arribat amb els treballadors per fer la puja el 2012 i 2013?

La nostra crítica no ha estat pròpiament en l'acord sinó, primer, en l'increment de personal. Passem d'una plantilla de 180 o 190 treballadors el 2006 a més de 230 aquest any. Molts d'aquests treballadors són dels nivells superiors de l'administració, A i B, és a dir, tècnics. A més, amb uns sous de la gent que va entrar nova molt superior del que hi havia aquí. L'increment del capítol 1 de despeses de personal, ve d'aquí, per un increment molt important en les persones, en els tècnics que hi ha, i a més sense que això hagi suposat un servei nou pels ciutadans. Per exemple, l'àrea d'Urbanisme. Quan no hi ha obra pública, perquè l'obra pública l'han tret tota fora, i quan l'obra privada ha baixat gairebé a zero, hem passat de tenir un arquitecte a dos, de no tenir cap d'àrea diferent de l'arquitecte a tenir un cap d'àrea de nivell A... és a dir, hem augmentat molt aquesta àrea. Entenc que no era necessari.

La segona crítica no era tant la quantia, que de fet l'informe d'intervenció ja deia unes mesures perquè aquesta quantia fos assumible, mesura que no han fet cas i per això ens trobem en la situació que ens trobem... però la crítica era el repartiment; els criteris que s'havien fet servir per fet aquest repartiment. Crec que és una dada objectiva que del 2006 amb ara la diferència entre els nivells més baixos de l'administració i els més alts s'ha augmentat. Si hi havia alguns sous que eren baixos en l'època en què governàvem nosaltres, després ja venien els nivells E i D. I de fet es va fer molta demagògia perquè el 2007, quan es va aprovar el pressupost, el senyor alcalde va sortir dient que trobava indigne que bona part de la plantilla municipal cobrés menys de 1.000 euros. Però un cop vist el resultat, aquesta demagògia se li gira en contra perquè estem en la mateixa situació. Tenim molta part de la plantilla que segueix cobrant igual de poc perquè aquest increment a ells els ha suposat 20 euros al mes. En canvi a les categories més altes, evidentment generalitzo i no tothom, els ha suposat increments de 300 i 400 euros al mes, amb el que la diferència salarial ha augmentat. D'aquí venia la quantitat.

Fixem-nos en la vostra candidatura. Ens criden l'atenció els noms de Ramon Romaguera i el fitxatge de Carles Sanjosé. Com s'ha gestionat la presència de cadascun dels dos?


Quan vaig acceptar encapçalar la candidatura vaig dir que m'agradaria buscar gent que no estigués a dins del nostre grup del PSC, no només de regidors sinó de gent que col·laborava habitualment, i gent que entengués de cadascuna de les principals àrees de l'Ajuntament. Tenia clar que necessitàvem algú per l'àrea econòmica, perquè jo no domino el tema econòmic... algú per l'àmbit urbanístic...

No el domines malgrat ens acabes de fer una dissertació important...

Després de tant anys a l'Ajuntament n'acabes aprenent. El primer any que vaig entrar vaig demanar a en Ramon i a la interventora que hi havia aquell moment era poder assistir a la redacció d'un pressupost, perquè m'interessava. La meva formació és de lletres i no de números. N'acabes aprenent perquè interessa que tothom en sàpiga una miqueta. Totes les àrees són importants però si hi ha àrees complicades, i més per la situació actual, entenia que era Urbanisme, perquè s'ha de fer el Pla general, que no l'han fet aquests quatre anys... hisenda, perquè la situació econòmica és complicada i estem a punt d'entrar en les condicions legals per fer un Pla de sanejament... i en el tercer punt, esports pel cas ben sabut de tots.

Quan vaig començar a fer la llista vaig pensar en persones que poguessin cobrir aquest perfil. Per un perfil urbanístic era gairebé obligatori buscar un arquitecte o un aparellador. A en Carles Sanjosé el coneixia, sabia que era arquitecte, n'havíem parlat moltes vegades, m'agradaven les idees que tenia. I per tant li vaig proposar amb independència de la situació mediàtica que pugui tenir per ser un reconegut cantautor. Si no hagués estat cantautor li hauria dit igualment. Amb el senyor Romaguera exactament el mateix. Buscàvem una persona que portés l'àrea econòmica, i qui millor que una persona que ja ho ha estat, ho ha conegut i va passar al seu moment per fer un Pla de sanejament? Ell, que en principi havia decidit donar suport més de segona línia, també veient com està la situació, crec que va fer per la seva part un esforç de venir a la llista en una posició que no és segur que surti i que li genera molta més complicació que venir de 17. Li agraeixo perquè no ha estat egoista i ha pensat en el bé de la candidatura. Per ell era molt més fàcil quedar-se de 17 i dir que donava suport, però d'aquesta manera formalitza una mica més el suport que hi ha. Independentment que no hagués estat alcalde o mai amb el PSC, tenir una persona amb el seu prestigi en el món econòmic crec que no es pot deixar passar.

I a l'àrea d'esports li vam dir a l'Eva Bassó, una persona que és entrenadora amb títol nacional d'entrenadora, que vam pensar que podia portar molt bé aquesta àrea. Com la resta. Si fem una anàlisi de la llista, dels 10 primers llocs hem buscat una persona que domini cadascuna de les àrees.

Penseu que superareu set regidors, que és l'extrapolació de les dades de fa quatre anys? Faries una travessa de resultats ara mateix?

No. No m'atreviria perquè te l'hagués fa quatre anys i fa vuit anys perquè estava al marge i tenia una claredat que no m'afectava tan directament. La gent també és molt diferent, perquè abans s'atrevien a dir-te les coses més lliurement que no era, tot i que a mi sempre se'm pot dir tot lliurement. I també hi ha uns factors que distorsionen una mica el normal, com és l'increment dels regidors i també que al PSC -no em poso a casa dels altres- hi ha un canvi molt important, no només amb el cap de llista, evidentment, sinó que entre els sis primers hi ha quatre persones que són noves, que no han estat mai regidors, a més, independents. És un factor que no sabem quin impacte pot tenir. Per tant no m'atreviria a fer una porra.

Un dels eixos de programa que vas donar a conèixer només presentar-te feia referència a la comunicació exterior. Com valores la informació que reben els ciutadans de part de l'Ajuntament?


Crec que no és de rebut que es faci un butlletí que porti el nom "informatiu" i no informi.

De què no informa?

En un primer moment només informava de les accions del govern prescindint totalment de l'oposició, encara que tinguéssim el nostre apartat, però no hi havia cap informació de res. Fins i tot a la pàgina web. Fins l'octubre-novembre de l'any passat als plens es votava però no sortia la intervenció que havien tingut els membres de l'oposició. Un butlletí, o qualsevol mitjà de comunicació, el que ha de fer és ser el màxim rigorós possible i explicar tot, el que pugui perjudicar i el que pugui beneficiar l'equip de govern. Però no que sigui molt sectorial, perquè de fet és 'informació municipal', l'Ajuntament com a corporació, i no només de l'equip de govern. Això que potser a algú li va bé que hi hagi aquest efecte propagandístic o creu que és l'ideal, jo crec que a la llarga ens perjudica a tots plegats. Que ara tinguem aquest ball de dades, per posar un exemple, crec que ens perjudica a tots. Que l'Ajuntament no expliqui la realitat de la situació econòmica crec que no és bo, no és sa pels propis polítics, pels propis ciutadans... i per ningú. Crec que qualsevol persona que té qualsevol responsabilitat i fa qualsevol acció l'ha d'explicar amb els seus motius i donar compte de per què l'ha fet. En molts casos crec que s'ha volgut amagar, que s'han dit mitges veritats i que ens perjudicarà a tots.

Al nostre programa electoral diem que la comunicació amb la ciutadania ha de ser un dels eixos clau. Ens comprometem genèricament a seguir amb els mitjans que hi ha, impulsar de nou Ràdio Bisbal, i fins i tot política més enllà de la comunicació, ens comprometem a donar explicació de la liquidació del pressupost de l'any anterior amb un acte públic, a part que es pugui fer arribar a tots els ciutadans de la Bisbal, però no només amb unes dades que creiem que ens poden beneficiar a nosaltres com a equip de govern, sinó amb la totalitat de les dades. És significatiu que en aquest últim butlletí municipal no surti l'endeutament a llarg termini de l'Ajuntament, o que s'agafi el concepte de romanent de tresoreria sense explicar que hi ha despeses que s'han de restar. Crec que això desinforma i fins i tot genera una desconfiança, perquè qui hagi llegit l'últim butlletí informatiu o les últimes notes de premsa de l'equip de govern, es pot pensar que l'Ajuntament té 4,7 milions d'euros al calaix, i clar, tots els proveïdors que no estan cobrant a temps, que tarden no 90 dies o 50 dies que marca la llei ara, sinó 120 o 150 dies, crec que s'han de sentir enganyats. Per això diria que la política comunicativa jo diria que ha estat bàsicament propagandística.

Parlem de la Bisbal del futur. Què creus que fa falta?


A nivell de ciutat o de ciutadans crec que s'ha deixat passar el tema de relació amb el ciutadà no només comunicativa. S'ha perdut tot el que és el benestar dels ciutadans i no s'ha fet durant aquests anys cap tipus de política respecte d'això. Una de les coses mes importants a banda de tenir un hospital geriàtric és que els serveis que dóna als residents també es puguin fer o ampliar a gent que vulgui viure a casa seva. Entenem que tota aquesta política cap a les persones s'ha deixat. Potser tothom s'ha centrat, i també faig autocrítica amb nosaltres quan hi érem, en l'obra pública. Està molt bé fer espais públics o de joc infantil, però si ja n'hi ha un, busquem que al costat hi pugui haver algun altre tipus d'espai o de recinte que pugui anar bé a un altre sector de la població. Aquesta és una part que li falta a l'Ajuntament: escoltar les necessitats reals de la ciutat o els ciutadans.

Quant a equipaments n'hi ha tres d'imprescindibles a curt i mig termini. La llar d'infants n'és un. Ampliar la que hi ha és gairebé impossible per l'espai que té i ja pel curs vinent hi ha nens-usuaris que no podran fer tota la jornada que havien demanat i comença a ser necessari ampliar-la amb una solució transitòria agafant l'espai que vam habilitar al seu moment a l'antiga FP per posar provisionalment la segona llar d'infants i una zona escolar nova que podria anar junta (al segon institut, la tercera escola pública, etcètera, i serveis que hi pugui haver).

Un segon equipament que creiem que necessita la Bisbal per l'envelliment que té la població a la piràmide d'edat és l'hospital geriàtric. El que tenim dóna servei a 60 persones o usuaris més el centre de dia però amb totes les ampliacions que s'han fet, ha quedat petit. A més, no té espai per créixer. Proposem l'ampliació al mateix sector.

I el tercer gran equipament que falta és el nou pavelló d'esports.

A banda, entenem que hi ha un sector de la Bisbal per desenvolupar que podria ser un gran sector d'oci, que és al centre, a la unitat d'actuació que hi ha al costat del passeig. Entenem que pot ser un espai verd, un pulmó verd, que caldria desenvolupar a curt i a mig termini.

No hi entraria la piscina climatitzada?


L'experiència d'aquests anys a tots els ajuntaments que han fet piscina climatitzada és que pel seu manteniment idoni necessites un mínim d'uns 3.000 usuaris. La majoria de municipis que al seu moment van fer els passos se n'estan desdint perquè és molt complicat de fer.

I mancomunada?

Seria una possibilitat. Per població, comptant que no podem agafar Torroella, que en tindrà una de pròpia i que podem agafar només els pobles del voltant, s'hauria d'estudiar molt bé si es pot fer aquesta. Crec que en aquests moments, tal com està la situació econòmica de l'Ajuntament, s'ha de prioritzar, per desgràcia, perquè el millor seria que es pogués fer piscina i pavelló, però en prioritzar entenem, pel rendiment de cares al número d'usuaris que el poden fer servir és més important el pavelló nou que una piscina climatitzada, i més quan no tens clar que el servei d'aquesta el puguis mantenir. Es poden buscar fórmules alternatives: a la Bisbal hi ha la piscina climatitzada d'un club privat amb el que es poden buscar col·laboracions. Tampoc no és descartable fer-ne una de nova a la zona esportiva o a la piscina antiga que hi ha. No és descartable que es pugui fer, però en la situació econòmica que hi ha, el grup del PSC prioritza el pavelló nou. Però ho fa amb dos requisits previs: millorar la situació de la hisenda municipal, perquè si no, a hores d'ara no tenim capacitat d'inversió, i després, un cop millorada, hem de garantir primer el finançament de projectes que no el tenen en aquests moments i que s'han d'acabar, com són el Terracotta Museu, tot i que ja diem que potser s'ha de replantejar l'abast i l'execució final d'aquest projecte, i el Pla de barris, una execució d'un projecte prou important per la Bisbal com per donar-li prioritat per sobre del pavelló nou.

Tinc una qüestió personal en entendre que si en votem 13 en votem 13 o si en votem 17 en votem 17, i haurien de treballar tots. Estem molt lluny d'un govern d'entesa?

Crec que a la Bisbal, en aquests moments sí. La concentració ha de ser sempre per un tema que hi hagi prou important com per fer-la. En aquest cas el punt important és la situació de la hisenda municipal. Quan des d'una part, l'equip de govern, ni es reconeix la situació ni tampoc hi ha sintonia amb les mesures que cal fer, és molt difícil arribar a una entesa. Des del moment que nosaltres diem que hi ha una situació i ells la volen negar... des que nosaltres entenem que el remei és baixar despesa corrent i ells creuen que és augmentar els ingressos de l'Ajuntament via recaptació d'impostos o via les multes... que per exemple l'últim any han pujat a 225.000 euros les multes que ha recaptat l'Ajuntament... entenem que és excessiu. Llavors és molt difícil que puguem entendre'ns.

Si sortís algun altre tema important pel futur de la ciutat que hi hagués entesa, no hi hauria cap problema. De fet jo tampoc en sóc partidari dels governs de concentració en un sentit. Si tenim les mateixes idees, perfecte. El que ha de fer el grup municipal que tingui la majoria suficient per governar és governar amb les seves idees, però ser prou flexible com per demanar opinió, i escoltar i fer-se com a seves idees bones que tingui l'oposició. No cal que sigui un govern de concentració, i més perquè crec que a la llarga pot portar més conflictes... si ja en un mateix grup, que el composa diferent gent, és difícil que tots tinguin les mateixes idees, en un govern de concentració format per més d'un grup i més persones, veig gairebé impossible que allò sigui executiu. Això no vol dir que en temes puntuals o d'importància per la ciutat, govern i oposició hagin de fer el suficient costat i fins i tot cessió d'idees per arribar a un punt comú i que es pugui tirar endavant l'aspecte que sigui. Però ara només se m'acut l'aspecte econòmic, i com no coincidim ni amb la situació, ni amb els efectes ni amb la manera d'arreglar-la, dificilment puguem arribar a cap tipus de govern de concentració. Per la nostra part estem oberts, eh... S'han fet reunions privades amb els diversos partits i nosaltres estem disposats a parlar amb tothom, però clar, també volem que s'escoltin les nostres idees.

Quin missatge final adreces als qui llegeixin aquesta entrevista?

Sempre dic que els bisbalencs o qualsevol persona té un gran avantatge ara mateix que és que podem votar, estem en una democràcia i cada quatre anys tots els ciutadans o polítics que ens presentem a una llista política exposem un programa electoral. El que els demanaria és que es llegeixin el nostre programa, mirin la gent que composa la llista electoral, no només el cap de llista, facin una reflexió de què teníem fins al 2007, en què el PSC va fer 16 anys de govern, què s'ha fet aquests quatre anys, quina situació hi havia en aquells moments, quina situació hi ha ara... i que es llegeixin el programa, vegin les persones que conformen la llista, i votin amb consciència.

Molt bé. Molta sort.

Gràcies!

Temes relacionats

Presentació del candidat a través de totbisbal.tv
Especial eleccions municipals 2011


 Autor/a    Data d'edició
 
Ignasi Corney Oller   20.05.2011
totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.