Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
escut  Entrevistes


Entrevista a Neus Bahí Pla


La senyora Neus és una experta en tall, confecció, costura creativa i de tot tipus de treballs manuals fets amb robes, fils i agulles. Aquesta activitat la desenvolupa des de l'any 1981 i aquest compleix el seu 30è aniversari com a professional en el món de la costura. Anualment presenta en una sala pública els treballs dels seus alumnes, aportant novetats en cada ocasió. Darrerament hi hem vist elements fets de teixits reciclats. L'exposició coincideix amb el 49è Aplec de la sardana de la Bisbal, on conviuen cobles, sardanistes, mostres artesanes, modistes i puntaires ensenyant les seves arts sota l'ombra dels espectaculars plataners del passeig Marimon Asprer. En conjunt, tota una Festa!


Bon dia, senyora Neus. Quants anys fa que porta a terme aquesta activitat aquí a la Bisbal?

Aquest any n'ha fet 30 que m'hi dedico de manera professional però, de fet, de costura en vaig aprendre de molt jove amb la senyoreta Victòria Vigo a l'escola de Joan de Margarit. Ella em va ensenyar a fer els primers punts, fins i tot ens mostrava com s'havia de planxar correctament la peça que havíem fet. Vaig estudiar Comerç, però la meva afecció era la costura.

I s'hi va dedicar.

Em pots dir de tu.

Sí, vaig anar a Girona a aprendre el tall i la confecció segons el mètode Martí, que té les lliçons distribuïdes en cinc llibres. En principi aprenia per mi mateixa, no em plantejava dedicar-me a l'ensenyament. Més endavant vaig anar a Barcelona per perfeccionar el sistema Martí i també em vaig preparar per fer classes. Posteriorment per completar la meva formació vaig aprendre patronatge segons el sistema Camps. Aquest s'adreça a la confecció industrial i escalat de talles.

Què és això de l'escalat?

L'escalat consisteix en treballar en escala, o sigui, partint d'un patró base, el convertim en talles més grans i més petites, que seria l'equivalent a les diverses talles que hi ha al mercat.

Quin any vas començar a impartir classes de costura?

Vaig començar l'any 1981 en un local situat a l'edifici del Pont Vell, a la plaça de la Llibertat. He canviat bastant de lloc perquè desprès vaig instal·lar el taller a l'edifici Sant Jordi, al carrer del cardenal Vidal i Barraquer. Allà hi vaig ser vuit anys, després el canvi va ser al carrer dels Valls d'en Colomer, a la casa on havia viscut en Moisès, el practicant de la Bisbal i, finalment, des de l'any 2000 sóc al carrer Ample número 5, on també vaig obrir la botiga. Aquest edifici pertanyia a les senyoretes Linares.

De fet, a les modistes sempre us ha agradat fer i desfer, no?

Per què ho dius?

Pels quatre muntatges i desmuntatges de tallers...

Els tallers sí, però al meu domicili particular hi visc des de l'any 1979.

Ets de la Bisbal?

No, vaig néixer a can Jaumic de Corçà l'any 1955, i ara, tot i que visc també a Corçà, podríem dir que gairebé sempre he fet vida a la Bisbal.

I tot, portant la família i dues nenes?

Sí, però quan vaig tenir les nenes, només feia mitja jornada per poder-los dedicar més temps. I també vaig aprofitar per aprendre altres tècniques dins l'àrea de l'artesania, com per exemple la labor de retalls (patchwork).

He vist que a la roba de vestir també n'hi apliqueu.

Sí, amb aquesta tècnica es pot fer de tot, sempre ha estat molt utilitzada per fer vànoves, coixins, tapissos, bosses, però darrerament, el patchwork té força acceptació per fer combinacions amb les peces de vestir, perquè li donen un toc innovador.

Actualment, al taller, de què hi ha més demanda, de labors o de tall i confecció?

Es continuen fent labors, però darrerament s'ha vist un canvi, hi ha més persones que volen fer-se la pròpia roba i, sovint, són noies joves. Els ensenyo a fer-se els patrons. Tot i que hi ha diverses revistes al mercat que te'ls donen fets, és molt millor saber-los dibuixar, perquè s'aconsegueix una mida més exacte.

Una vegada hem acabat el curs de patronatge i confecció, els lliurem el corresponent títol acreditatiu, que els permet, si volen, dedicar-s'hi professionalment.

La crisi influeix en voler aprendre?

Podria ser. Però també sovint es busca vestir amb exclusivitat.

Els cursos quan comencen?

Fem d'octubre a juny, i acabem amb una exposició el dia de l'Aplec de la Sardana. Tothom qui vol hi pot exposar els seus treballs. Durant aquests anys hem fet exposicions al mateix taller, al local del Foment, al Castell i a la Biblioteca. Durant l'estiu també faig classes per a nenes i nens.

També nens?

Sempre n'hi ha algun que ve, però en general són nenes i noies. Els ensenyo a fer els primers punts, manualitats en feltre i petits treballs divertits i pràctics.

Hi han moltes classes de punts?

Sí, hi ha molta diversitat, com per exemple: cadeneta, cadeneta doble, fistó, cordonet, punts de creu, d'escapulari, d'estrella, de xel, Margarita, palestrina, iugoslau, nus francès, calats...

Tens molta clientela?

A la botiga vénen clientes assídues i altres, puntualment, a comprar alguna cosa, i també n'hi ha que necessiten assessorament sobre la confecció d'alguna peça. Tot amb tot, no em puc queixar.

Pel que fa al taller, hi ha força demanda per l'aprenentatge de tècniques de costura, que al mateix temps proporciona un espai de convivència entre les persones que hi assisteixen. Puntualment organitzem sopars, sortides al Festival de patchwork de Sitges, per Santa Llúcia fem una visita cultural a Barcelona i anem al teatre. Últimament hem visitat el Museu del vestit de paper a Mollerussa.

Primer vas fer classes i després vas obrir la merceria, veritat?

Jo ho vaig fer als revés. Generalment són les merceries les que, de forma complementària, busquen professores que hi vagin unes hores a fer classes a la botiga, bé sigui de costura, de patchwork, de labors o de mitja. En el meu cas, vaig començar amb classes de patronatge i costura i ara faig les dues coses. Disposar d'una merceria al mateix lloc del taller és molt pràctic, es té a l'abast tot el material que les clientes necessiten.

Fas classes a altres llocs també, oi?

Des de fa 14 anys faig classes un vegada a la setmana a Parlavà, i en fa vuit que ensenyo costura a l'Esplai de la Bisbal.

He visitat el teu bloc a Internet i he vist que dius: "la meva debilitat són les bosses". Explica'ns-ho.

M'agrada molt fer bosses. En podem fer de models molt diferents, i no només amb roba nova, sinó també de roba reciclada. Queden molt aconseguides les elaborades amb roba de texans vells.

Realment n'he vist de molt boniques. És una percepció, però en veure l'exposició vaig intuir que hi havia molt d'amor en aquelles peces.

És veritat. No només és cosir, sinó que cada peça es fa de manera exclusiva pensant en la persona a qui va destinada, sovint es cus pels fills, néts, amics o també per la pròpia utilització, però en el fons, el que cerquem és fer gaudir de l'estètica i la creativitat a les persones que ens envolten, demostrant així que la costura és una més de les moltes tècniques d'expressió artística.

Moltes gràcies per la teva informació. Continueu amb aquesta tasca tan creativa, afectuosa i plena de color.

Temes relacionats

Bloc de l'escola-merceria El Taller, de Neus Bahí


 Autor/a    Data d'edició
 
Rosa M. Masana Ribas   06.07.2011
totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.