Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
escut  Entrevistes


La xemeneia de l'empresa ceramista Enric Segú a Sant Climent de Peralta


La xemeneia industrial de la fàbrica de ceràmica d’Enric Segú Estrada se situa al municipi de Forallac, a Sant Climent de Peralta, a tocar de la carretera C-66. L’empresa la va edificar l’any 1954, per indicació d’Enric Segú (Barcelona 1910-la Bisbal 2002), un contractista d’obres dit “Sabenya”. No disposem de més informació que, segons es recorda actualment, va edificar el taller ceramista, el forn de flama invertida i la xemeneia.

Enric Segú Riera, fill del propietari, ens lliurava informacions diverses sobre l’obra artesanal que va fer el seu pare, que considerem molt àmplia i interessant. Ens podia proporcionar poca informació referida a dades concretes de la xemeneia, ja que quan s’estava construint, era petit.

Hola, Enric. Com és que el teu pare, essent barceloní, va obrir una fabrica a Sant Climent?

El meu pare era topògraf de professió, i de jove va haver de venir a fer el servei militar a una caserna que tenia l’exèrcit a la zona anomenada “el xalet d’en Coll”, a Pals. En moure’s per aquestes contrades, va conèixer una begurenca molt bonica, l’Aurora Riera Deulofeu, i al cap d’un temps es van casar i van tenir tres fills: l’Anna, l’Edi i jo.

Els pares de la meva mare eren pescadors, i el meu pare els va voler ajudar a fer la pesca, però va veure que aquesta no era la seva feina. Ell se sentia motivat per tasques més artístiques. La feina de pescador també tenia l’inconvenient que havien de anar de Begur a Fornells a peu per agafar la barca.

Un dia ell mateix es va construir un forn que li permetés coure les peces de fang que havia elaborat. El feia funcionar amb les fustes que portava el mar cap a la platja, i també amb troncs agafats del bosc. És curiós, però quan ell feia ceràmica per la seva pròpia intuïció, desconeixia que a la Bisbal hi hagués tants tallers i empreses que també fessin objectes ceramistes. Un dia va conèixer en Pere Salamó pare, un gran artista. Es van fer molt bons amics, i intercanviaven coneixements sobre aquesta matèria. El pare era una persona que es feia amic amb tothom. T'he portat tots aquests articles de diari que parlen d’ell.

Caram, onze folis! Hauríem de destinar un article sencer a parlar de l'obra del teu pare...

Com vulguis. Penso que estaria bé!

Qui hi treballava al vostre taller?

Érem el meu pare, jo (que també em vaig dedicar a fer ceràmica), l'Antonet Gil i en Jordi, tots dos molt bons terrissers. Fèiem càntirs, àmfores, vaixelles, soperes, rajoles, murals... Tot el que es presentava. Al meu pare li deien "el rei dels peixos", perquè els pintava vius, o sigui, els feia els ulls tal com els tenen en sortir del mar. N'agafava un, i quan ell era viu, li servia de model per pintar-los. Hi ha dibuixos d'ulls de peixos que els tenen apagats, sense vida.

També va fer murals per a diversos hotels i exposicions a Sète (França), Argentona, el Palau de la Virreina, etc.

Parlem de la xemenia. Saps quina alçada té?

La xemeneia potser fa uns 10 o 12 metres, i el túnel de tiratge és força llarg. El forn de flama invertida sempre havia fet una bona combustió, però en un moment determinat, el meu pare va encarregar un forn elèctric a Joan Riera Marull (1). Era molt curiós, perquè el pare li donava idees a en Joan sobre com volia que fossin els miradors de la porta per observar la cocció dels materials. Volia veure la major panoràmica possible mentre s'estava coent el material. La cocció ao 1.020 graus és tota una tècnica! Entre els dos van perfeccionar l'estructura i la funcionalitat d'aquest tipus de forns.

A la façana de la fàbrica encara hi ha rajols d'un mural...

Sí, som la família pintats a pell. El pare ens va voler dibuixar sense roba. Hi som representats ell, la seva jove, la seva filla Edi i jo. Tenia coses originals. Quan es van fer reformes a l'ermita de Sant Sebastià, al capdamunt de la façana hi va col·locar un rellotge de sol fet de ceràmica on hi havia dues sirenes i un pergamí on es llegia: "Bona taula, bon sentit, bona dona i bon llit". Aquest lema no va agradar a les autoritats, i Enric Sabater, que va ser secretari de Dalí i regidor de Palafrugell, el va fer treure perquè, segons va dir, el missatge era poc apropiat per aquell edifici.

L'estructura de la xemeneia

La xemeneia d'Enric Segú és una peça que té forma troncocònica, i fa entre 10 i 12 metres d'alçada. A la sortida de fums presenta una lleugera coronació formada per un sardinell de reforç, possiblement fet de maons i remolinat. La tècnica de construcció emprada consisteix en el sistema d'embarnillat intern, fet per aconseguir un major reforç de l'estructura, per la qual cosa no passeeix argolles externes. El fust s'observa remolinat amb formigó i, posteriorment, pintat amb pintura de color blanc, tècnica que tenia la funció de segellar la porositat dels materials i garantir una major durabilitat de la peça. A la Bisbal, construïdes segons aquest estil, hi veiem les xemeneis Maruny, Valls i Llenas i Francisco Pérez.

Actualment fa anys que la fàbrica està en desús. La pròpia vegetació del terreny ha envoltat la xemeneia. Es preserva correctament alineada sense l'aparença d'haver patit deformitats estructurals. Sí, però, que presenta algunes fissures en el fust, en especial a la seva cara oest, que aparentment semblen superficials, sense que hi pugui haver afectacions internes. Cal considerar que tenim una peça simbòlica que ha resistit les diverses inclemències del temps durant gairebé 60 anys.

Notes

  • MASSANA, R. (2003). Entrevista a Joan Riera. La fàbrica de iogurts 'Mabi' (1940-1950 aprox.) dins El Drac, núm. 48, pp. 13 a 15.

Fotografies

1. L'Enric Segú Estrada elaborant una peça de ceràmica (cedida per E. Segú fill)
2. Enric pare i fill davan del forn de J. Riera (cedida per E. Segú fill)
3. Enric Segú Riera (Rosa Massana)
4 i 5. Detalls de mural de la façana del taller (Rosa Massana)
6. La xemeneia (Rosa Massana)
7. Detall de la coronació de la xemeneia (Rosa Massana)


 Autor/a    Data d'edició
 
Rosa M. Masana Ribas   21.12.2012
totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.