Tot sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns
capçalera
escut  Entrevistes


Josep Pàmies, activista alimentari


Josep Pàmies ens va acollir molt bé a la seva horta. És emprenedor, treballador i molt atent amb les visites. Xerrant amb ell s'aprèn molt. A més de pagès, és empresari agrícola, bon pedagog, herbolari i investigador. Malauradament sols podem presentar-vos una petita part de tot el que hem parlat. És un divulgador de la vida natural sense transgènics, sense glutamat monosòdic, sense medicaments sintètics. Ens mostra les alternatives que la natura ens ofereix, i que els governs de vegades ens prohibeixen.

Vull agrair l'acompanyament en aquesta entrevista d'en Joan Ribet fins a Balaguer, i les seves intervencions puntuals, com per exemple, a la pregunta: "Et sents més pagès o escriptor, ara?". En Joan va observar: "mira-li les mans". Efectivament les mans d'en Pàmies són les d'haver treballat tota la vida, mans de pagès, mans nobles de qui ha llaurat la seva independència: un bon herbolari i un bon autodidacta.


Us animem a llegir el seu llibre Una dolça revolució, on explica el seu itinerari vital: sindicalista de la Unió de Pagesos, el pas a la agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, la divulgació i defensa de l'estèvia, les seves investigacions i coneixements sobre les plantes medicinals, i les seves denúncies contra les multinacionals farmacèutiques i alimentàries. El seu itinerari ha estat i és el de no deixar-se manipular ni influenciar pels poders establerts, i combatre qualsevol abús i injustícia. També us convidem a visitar el seu blog, amb els seus escrits i moltes conferències sobre temes de salut, alimentació i agricultura ecològica.

Finalment podeu anar a Balaguer els dissabtes a l'horta on es cultiven enciams, flors comestibles i tota mena de plantes, unes prohibides, la majoria medicinals. Hi ha informació sobre les plantes, i consultes grupals on tothom aprèn de tothom. És la República independent d'en Pàmies, un espai on s'escolta als qui arriben, i se'ls empeny a gestionar la pròpia vida, a prendre consciència del que es menja, a ser independents de cos i esperit, de multinacionals i de líders.

Com et vas consciensciar?

De jove jo ja estava en el món polític, sindical, cooperatiu, en la comissió de pagesos, quan encara no hi havia Unió de Pagesos. Desprès he estat políticament en candidatures independents en els ajuntaments. En els 1960 a 1990 encara tenia la il·lusió que es podien canviar les coses dins d'un sindicat agrari, dins d'un partit. I veus que passen els anys i ja no...

Has perdut la il·lusió. Per què?

Ho vaig provar, ho intentava, però et deien "les minories no poden fer el que volen; s'han d'acatar les majories". Són estructures verticals, que trobem en els partits i en els sindicats. Mana la majoria. He viscut molts anys la frustració contínua de ser minoria i de fer el que decideix la majoria per acatar la democràcia interna. Ho entenc per temes generals, però no per a buscar noves vies. És bàsic poder experimentar encara que se sigui minoria. Ens van expulsar d'Unió de Pagesos per implementar propostes que crèiem convenients a la nostra comarca, la Noguera. Volíem que cada comarca s'autoorganitzés. Però com que tot estava centralitzat, vam quedar al marge.

I què vau fer?

Vam constituir l'Assemblea de Pagesos de Catalunya, on hi entren també no-pagesos, urbanites amb ganes de transformar l'alimentació... Que el menjar que els arribés a ells no fos escombraria, verí. Vam crear una aliança.

Existeix actualment?

Bé, ha anat evolucionant. De l'assemblea n'ha sortit Som lo que sembrem, que va presentar la iniciativa legislativa popular contra els transgènics. També lluitem per una alimentació millor, a favor de l'agricultura ecològica i per les cooperatives de consum.

Creus que aconseguirem aturar els transgènics?

Lluites similars a les de Som lo que sembrem han fet que cap país de la Unió Europea (UE) cultivi transgènics. Hi ha la mateixa norma que aquí, però els diferents estats han dit no, perquè la societat ha dit "no". Aquí la societat ha dit no, però tenim uns polítics corruptes. Per això nosaltres vam portar una iniciativa popular al Parlament perquè, com a mínim, es debatés. Ens pensàvem que els socialistes, que ens semblaven propers a nosaltres, ens ajudarien, però ens van deixar amb el cul a l'aire. Es van aliar amb PP i CiU i van ignorar més de 106.000 sol·licituds ciutadanes. No van deixar ni discutir la llei al Parlament. Aquesta és la realitat. Hi ha un front de dretes: PSC, PP i CiU, i uns grups petits que no van saber reaccionar. El govern va votar en contra de la iniciativa popular acompanyada de 106.000 firmes. I ERC i Iniciativa varen ajupir el cap i van seguir en el tripartit per interessos de partit.

Com que els de baix estem en inferioritat, la nostra tàctica ha de ser desobeir i ser autosuficients a nivell alimentari i de salut, i d'energia i d'electricitat. I ja no depenem de ningú.

En el teu llibre dius que el cuiner Santi Santamaria va evocar el seu passat anarquista. En saps alguna cosa?

No, en una protesta davant del Parlament va agafar el megàfon i va escridassar els parlamentaris dient-los de tot als seus potencials clients, o clients, i va comentar: “He tornat a sentit aquells calfreds de quan era anarquista, de quan era jove. Me'n vaig a casa molt content”.

Quines són les flors que es poden menjar, que es troben pel camp, bosc, jardins...

A part de de les flors que et diré concretament, totes les flors que tinguin cinc pètals són medicinals, comestibles. Els pensaments, les caputxines, els clavells, els clavells indis, les roses, les begònies i les roselles.

Es poden menjar crues?

Totes es poden menjar perfectament. I el més sorprenent és que tenen propietats medicinals. La flor és la màxima expressió d'una planta. El millor és trobar flors variades, i allò fotut és menjar sols una flor, o sols enciam. La carxofa és una flor, el bròquil i la coliflor també són flors. La flor de pomer, d'ametller, de taronger, de pèsol, de fava...

Quines són les flors que s'han de cuinar?

Totes es poden menjar crues. La flor de carbassó crua, o bé farcida amb formatge de llet de cabra crua a dintre és una delícia, també arrebossada amb una mica de farina i ou. Les flors comestibles són una manera d'alegrar la vista i d'incentivar els sentits. Menjar sempre el mateix avorreix. Nosaltres mengem també pels ulls. Però no sols per això, ja que tenen una sèrie de propietats intrínseques més potents que no té la resta de la planta.

Per promoure les flors comestibles vas tenir problemes amb la Generalitat?

Vaig ser atacat per la consellera Geli. En veure que amb l'estèvia no ens podia castigar va començar amb les flors comestibles.

M.G.: "- Tu no pots etiquetar com a flors comestibles. Sols com a ornament culinari".
J.P.: "- No, no. Jo seguiré etiquetant com a flors comestibles que es mengen, i són bones i són medicinals".
M.G.: "- Doncs la llei et diu que no".
J.P.: "- Però si jo ho venc com a element ornamental aleshores s'haurien d'avisar els cambrers per a dir que les flors són només per a fer bonic, i que avisin els clients que no se les mengin. No veu que això és impossible, senyora Geli?"
M.G.: "- Vostès compleixin la llei", insistia la pobra dona.
J.P.: "- Doncs no la compliré!"
M.G.: "- El sancionarem".
J.P.: "- Doncs sancioni'm".

I ja quan la sanció estava en marxa ens vam queixar al gremi d'hostaleria. Aquí a Balaguer, el cuiner Enric Milà va fer un bloc: "Cuina de les flors comestibles en desobediència a la Sra. Geli”. I en 15 dies s'hi van sumar uns 50 restaurants de Catalunya i de València, i es va organitzar una setmana de cuina de desobediència de les flors comestibles, una iniciativa contra la prohibició de les flors comestibles. La dona es va espantar i va venir aquí a Balaguer a menjar flors comestibles en un restaurant que estava en desobediència, dient que no passava res.

M.G.: “- El Pàmies té raó, les flors són comestibles, però la llei no ho té previst. S'ha de fer el canvi, uns estudis, ja l'ajudarem, el subvencionarem. Demà mateix que vingui”.

L'endemà em telefonen que hauria de presentar-me.

J.P.: "- Jo no he de moure'm. M'esteu molestant massa. Veniu vosaltres si voleu, i em parlem".
M.G.: "- Nosaltres no hem de venir. Això li pot costar car”.
J.P.: "- Doncs que em costi car!".

Ni s'han fet els estudis, ni els expedients s'han tirat endavant.

Ara tens algun expedient pendent amb la justícia?

Ens deixen tranquils. Saben que quan més ens ataquen, més se'n parla, i més publicitat fan al que volen prohibir o al que sancionen. Tal com va passar amb els transgènics, amb l'estèvia i amb les flors comestibles.

I sobre el MMS (Mineral Miracle Solució), diòxid de clor, aquest medicament prohibit per les autoritats, què en dius?

El conseller de Sanitat ens va enviar un burofax dient que "us tanquem l'associació sinó deixeu de vendre MMS". Ho vam haver de fer. Vam treure de la web la venda de l'MMS. Però segueix l'informe preciós que va fer un metge de 90 anys amb una experiència de més de 30 anys. També una explicació molt detallada de com es pot fabricar i utilitzar. L'MMS cura la malària en 14 hores, el sida, l'hepatitis...

L'MMS és realment extraordinari, o és un negoci? O és el producte d'una secta religiosa? L'Andreas Kalcker, l'alemany denunciat per difondre l'MMS i el seu creador, en Jim Humble, són confiables?

Tothom ha de viure, d'acord? També l'Andreas Kalcker. I si indirectament l'està venent, ha de viure. Però al creador, en Jim Humble, el perseguien pel seu invent. Què va fer per a poder distribuir, per poder vendre el producte? Crear una església. I l'església no es pot perseguir als Estats Units. I tu entres a aquesta església i no hi ha res. És una pantalla per a protegir-se per a poder difondre i expandir l'MMS a benefici de molts malalts greus. És com si estigués dintre d'una cooperativa.

I per què està perseguit?

És un medicament molt potent, molt i molt barat, i va contra els interessos de les multinacionals farmacèutiques, a qui interessa mantenir les malalties greus en fases cròniques. Els medicaments que curen no són negoci, d'aquí el rebuig i persecució de l'MMS. Sols està autoritzat per a desinfectar aigües municipals. I les autoritats sanitàries d'aquí no el recomanen tot i que està autoritzat. Els països més bèsties, que més merda química produeixen, Alemanya i França, estan canviant de l'hipoclorit de sòdic, el lleixiu, cap al diòxid de clor, ja que no provoca metabolismes cancerígens. El lleixiu és cancerígen, els trihalometans. El diòxid de clor no i, a més a més, quan està dintre l'aigua és el millor desinfectant, i té unes propietats medicinals importants, ja que oxigena l'aigua.

I quan es pren com a medicament, què fa?

Oxigena el cos. Aquest oxigen O2, CLO2, ens treu sodi, que sovint el tenim en excés i queda oxigen lliure a dins. Què passa amb l'O2? És antioxidant. Què passa amb l'oxigen d'una sola mol·lècula? És un radical lliure i es carrega totes les malalties. Cal utilitzar-lo sempre? No. S'ha de tenir a la farmaciola i no utilitzar-lo. Però si tens un antibiòtic que no funciona perquè s'ha fet resistent a tots els bacteris, l'MMS serveix. I ataca també els virus, ja que els antibiòtics només ataquen els bacteris. S'utilitza si tens hemorràgies, sida, hepatitis C, malària de cavall, etc. Cal utilitzar-lo, ja que és un xollo, amb quatre gotes estàs curat!

I jo ara per a fer-me una neteja, el puc utilitzar o he d'esperar atrapar alguna de les malalties que has enumerat?

Fes una dieta. I desprès card marià, cua de cavall, dent de lleó per a netejar els filtres. Un desdejuni també t'aniria de conya; una vaga de fam, també. Jo vaig fer una vaga de fam de cinc dies pel tema dels transgènics, davant del Parlament. Amb aigua de mar diluïda. Vaig perdre 5 quilos i mai m'he trobat tan bé. Podíem resistir totes les bestieses dels polítics que ens insultaven, quan passaven per allí, podíem resistir les empentes dels Mossos. Van ser cinc dies meravellosos.

Bé, la pròxima vaga de fam avisa'm que vindré a acompanyar-te... o fem-ne una!

N'hem de fer una d'exprés! Mai m'he trobat tan bé. Una desintoxicació de tan en tan va bé.

Així no cal que compri MMS...

No aneu a buscar un producte químic per a netejar. Ho pots utilitzar en cas de necessitat. Anem als mitjans normals i guardem això com una eina preciosa per moments crítics. Ara l'ha autoritzat la UE com un medicament orfe per a l'esclerosi lateral amiotròfica. Per què se'n diu medicament orfe? Quan a les farmacèutiques no els interessa una malaltia, ja que no hi ha negoci, hi ha menys filtres per a autoritzar un medicament nou. A Espanya tardarem anys i anys perquè l'MMS es recepti a la Sanitat Pública. Aquí som al cul d'Europa. Pitjor que a Àfrica! Almenys allà rebutgen el panís transgènic per a ús alimentari, per por que els contaminin els seus panissos. A Mali es va fer una marxa de 400 quilòmetres per oposar-se a milers de tones americanes de panís transgènic; els transgènics poden contaminar les seves varietats. I aquí som tan bèsties, tan rucs, que no estem a l'alçada dels de Mali, un país en fam, però ells lluiten. Acceptem el panís americà que ens ve tot contaminat. La culpa la té el poble. És que a Mali hi ha més cultura que a casa nostra? No. Estan més conscienciats i els tenen més ben posats.

Què en penses de la independència de Catalunya?

El que hauríem de ser és independents nosaltres mateixos. Aquesta és la primera independència que hem d'aconseguir.

Ets independentista?

Jo em considero independent. Després hem d'aconseguir ser independents a nivell de poble. Les independències s'aconsegueixen des de baix. Hem d'anar en compte amb aquests canvis promoguts des de dalt. Són enganyosos. Independència sí, però primer personal, local, comarcal (els cantons, com a Suïssa). A Suïssa és curiós: sols un 20% saben com es diu el primer ministre. No els importa. La política es fa en els pobles, a les comarques.

Com veus les properes eleccions municipals? On et sols presentar?

Crec els grups afins (CUP, Podem, Procés Constituent, Iniciativa, etcètera) s'han d'ajuntar, hi ha d'haver aliances temporals, circumstancials. No és important posar un home a dalt. L'important és posar al capdavant les idees que siguin beneficioses al conjunt de la societat. Els lideratges ens estan portant a aquest retard actual. Confiar amb els líders és la plaga actual. Si confiem en líders vol dir que som ramats. No hi ha d'haver líders.

Quin és el teu lema de vida?

Tranquil·litat i bons aliments!

Què és el que t'ha format en la vida?

Les dificultats i els errors. Per exemple, els errors que he fet en l'agricultura, en la política, en el sindicalisme... i els que he fet en la vida.

Quins errors vols dir, en el sindicalisme?

Creure que el sindicat unitari seria la solució a tot. Dins d'un sindicat unitari hi ha moltes visions. Hauria de ser un sindicat molt obert, tolerant amb les minories, i deixar fer, encara que un s'equivoqui. És la clau. Sinó estem capant moltes iniciatives minoritàries, que s'han capat en aquests anys.

Algun grup que t'engresqui ara, o que sigui referent?

Jo ara estic il·lusionat amb el Procés Constituent perquè el que vol és una nova Constitució i, de moment, no hi ha protagonismes. I els dos, que el podrien tenir, no volen protagonisme. La prioritat ara és declarar unilateralment la independència. No perquè la independència sigui la solució a tot, sinó per a crear un espai més petit, de més fàcil gestió, on podem desenvolupar una Constitució a favor del poble. Un empoderament del propi poble i que participi a nivell local, comarcal... de baix cap a dalt.

Què estàs investigant ara?

Investigo plantes molt potents, que afegirem d'aquí a uns anys a les que ara ja tenim. Una planta prohibida de Sud-àfrica, una de la Índia i unes d'aquí que hem descobert de nou, una patata salvatge que es fa a terra i no la mata el fred, que soluciona càncers tumorals al cap amb quatre cataplasmes. És tòxic, però no amb cataplasma. També estic molt interessat en la influència que té el que pensem. Cada vegada veig més que el nerviosisme, l'estrès, les pors... les pors a tot, són a l'origen de moltes malalties d'avui dia.

Com ho investigues?

Practicant i obrint l'orella a les persones que em volen explicar coses.

I si una persona té restrenyemint, per exemple, què ha de prendre?

Carbonat o clorur de magnesi, que es troba en herbolaris, dietètiques... Evitaràs lumbàlgies, taquicàrdies, dolors musculars i artrosi.

Tinc apnees del son. Utilitzo un aparell per a evitar les apnees i per respirar millor. M'he aprimat bastant per treure'm l'aparell. Com puc respirar millor?

Aprimar-se va molt bé, cal treure el sobrepès. No conec herbes. N'hi deu haver. Vicks Vaporub al llavi va bé, ajuda a respirar. L'apnea es deu a un vel que tapona el paladar. L'important és aprimar-se. És una cosa de quilos.

Una consulta per a la meva companya. Té dolors crònics i li costa dormir. Què hauria de fer?

Carbonat de magnesi, o clorur de magnesi cada dia. I sopar poc. I si no n'hi ha prou amb el magnesi, plantes de marihuana, no per ser calmant, sinó perquè és antiinflamatori. Els dolors són inflamació. Amb el magnesi és possible que li marxin els dolors articulars.


 Autor/a    Data d'edició
 
Josep María Bofill   15.07.2014
totbisbal és un projecte independent compromès amb la comunitat, sense cap suport institucional.
És possible pels ajuts dels socis, empreses que s'hi anuncien i, principalment,
per la tasca no remunerada del seu equip i col·laboradors.