<?php echo $aStrHTMLPaginaInici[$vIdioma];?> Tot sobre La Bisbal d'Empordà
  Versus núm. 1, primavera de 2005 Vilaweb la Bisbal d'Empordà
  Vacamorta, quatre anys i mig després.  
   
 
“Catalunya necessita monodipòsits
pel tractament de residus”
 
“Als extractors d’argiles els convé més servir a
Recuperació de Pedreres que als ceramistes”
 
Gabriel Jover, delegat de
Medi Ambient a la demarcació de Girona
 
Alguns membres de la
Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC)
     

Recordo aquell començament de setembre com si fos ara. Era l’any 2000. El meu vehicle de transport encara era la bicicleta. Amb ella anava amunt i avall i, en certa manera, em permetia estar en millor forma física que ara, acomodat a l’automòbil. Encara no tenia 20 anys. Havia començat a col·laborar feia escasses setmanes com a corresponsal del Diari de Girona, on continuo. El meu pare m’havia alertat feia dies que volien fer un abocador industrial a la zona de Vacamorta, on anys abans hi havia hagut un abocador incontrolat. Ho recordo perquè hi havia estat de petit. Vaig pensar que em prenia el número. La trucada va arribar dies després, del diari. Efectivament, no era conya. Els veïns del Puigventós estaven exaltats i molt enfadats amb el consistori per haver permès que aquell monstre es posés en funcionament. Tinc present també haver estat a casa d’alguns veïns de la que immediatament seria la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) perquè m’expliquessin què era un abocador de tipus I i II.

El primer contacte amb la instal·lació va ser en una explicació que feia Recuperació de Pedreres, l’empresa que el gestionaria, de com anava tot. Els forats que anys abans havien contingut la terra que s’havia anat extraient per a la fabricació de la ceràmica de la Bisbal s’utilitzarien com a abocador. A l’entorn encara hi havia basses. L’Ajuntament de la Bisbal va oposar-se a la instal·lació exposant un seguit d’irregularitats en el procediment d’informació pública. Tot i això, aviat va canviar de postura. Les cares dels “antiabocador”, com me’ls van començar a anomenar des del diari, també han anat canviant amb el temps, com les dels regidors de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura després de les municipals de 25 de maig de 2003. També hi ha hagut canvis al Departament de Medi Ambient, primer amb la reubicació del conseller Felip Puig a una altra cartera, substituït per Ramon Espadaler i, des de novembre de 2003, amb el canvi de govern a la Generalitat. I ha canviat el paisatge. L’abocador ha anat creixent i les basses s’han tapat.

Explicar-ho tot seria molt llarg. Ras i curt, el 14 de març de 2005, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena a l’Ajuntament “la immediata suspensió, paralització i cessament de les activitats extractives i d’usos del sòl” als paratges de Vacamorta i Camp Calis. Ço és, que no es pot extreure terra en cap d’aquests dos llocs. Objectivament, el consistori no ha executat la sentència. Ha intentat trobar una solució consensuada entre les parts.

Aquest primer versus és una visió general de l’administració catalana i de la PAAC sobre la instal·lació. Quatre anys i mig després d’aquell primer horitzó que ja s’entreveia problemàtic, jo també he crescut amb l’abocador.

Ignasi Corney Oller
2 de maig de 2005
correu-e del redactor

   


En vermell i al centre, les preguntes comunes corresponents al bloc previst per l’entrevistador

En negreta, les preguntes espontànies sorgides en el decurs de cadascuna de les entrevistes

   

Quines actuacions esteu duent a terme respecte
a l’abocador de Vacamorta?
     
Durant aquest primer any al costat de la gestió de l’abocador hem detectat una sèrie de coses que es podien millorar. Mancances en la gestió; algunes amb major incidència i algunes amb menor.

Podem parlar d’irregularitats?

Són irregularitats. Tot allò que ha estat desviar-se, voluntària o involuntàriament, no ho discuteixo, del programa d’aquest abocador, ho hem sancionat.

D’altra banda, fa quatre o cinc dies hem tingut una reunió amb els gestors i propietaris de l’abocador (Recuperació de Pedreres) en la qual els hem posat una sèrie de condicions per millorar la gestió de l’abocador, i aquestes condicions tenen dos grans apartats.

El primer té a veure amb la informació, que funciona deficientment. És a dir, no arriba en el temps que a mi m’agradaria que arribés, entre altres coses perquè penso que l’administració no està preparada per les exigències de la ciutadania. Jo passo la informació directament a l’Ajuntament i l’Agència (es refereix a l’Agència Catalana de l’Aigua) la passa a la PAAC. He hagut de demanar excuses a la PAAC perquè la mateixa informació que jo he enviat a l’Ajuntament, a ells encara no els ha arribat.

El primer punt és, per tant, una major agilitat informativa.

Evidentment. No només agilitat sinó també homogeneïtat. Sobre aquest abocador hi ha molta informació generada per diferents agències i institucions, i és posar tots aquests indicadors en una bateria perquè estiguin a disposició del públic. Com a mínim els que pertanyen a aquest Departament. Hi ha altres departaments, com pot ser el de Salut o com poden ser les empreses de gestió d’aigües. Ara estem acabant de mirar tots els indicadors que tenim disponibles i que es poden posar immediatament en paper i online a través de la xarxa. Això servirà no només per a aquest abocador; la idea és que serveixi per totes les instal·lacions de residus o monodipòsits. Per tant, que aquest protocol, amb tots els indicadors que siguin necessaris, estigui disponible i tothom el pugui consultar.

Volem també que tothom tingui facilitat per accedir al programa de labors que s’ha de presentar cada sis mesos, i que es tingui a mà el projecte. Una manera de fer-ho seria que estigués dipositat aquí, que ja ho està i està a l’accés de tothom i, a més, que estigués dipositat en un altre lloc on hi pogués accedir la gent per proximitat, com l’Ajuntament de Cruïlles.

El segon gran paquet té a veure amb la introducció de millores substancials en tot l’abocador per evitar alguns problemes que després són difícils de solucionar, com el de les olors. Hem demanat al gestor i al propietari que ens facin una proposta de tractament dels residus que entren en planta, és a dir, que hi hagi una planta de tractament allà on els camions, un cop comprovada la seva càrrega, dipositen els residus que porten. En primer lloc, s’haurà de separar l’orgànic dels materials industrials o residus que tenen autoritzats. M’estic referint als sòlids. Un cop separats ja tindríem un element que evitaria la fermentació i les males olors, i el residu inert seria embalat i col·locat en bales a dintre de l’abocador. Això ens evitaria, per tant, que hi haguessin volàtils i males olors. En segon lloc, compactaríem en paquets aquests residus i, per tant, generarien menys lixiviats i tindríem menys problemes de barreges. Aquesta seria la primera gran actuació, i amb la matèria orgànica també es faria un tractament.

Amb els lixiviats els hem demanat una proposta d’introducció d’un conjunt de millores per evitar que es puguin desprendre olors en aquella zona, a més d’un conjunt d’analítiques més. Ens ho presentaran d’aquí a quinze dies. Negociarem aquestes propostes de millora amb ells i amb l’Ajuntament i, en cas que hi hagués acord, s’aplicaria després en aquest monodipòsit. Es tracta que mentre hi hagi l’abocador, s’evitin en origen totes aquelles afeccions que es puguin produir. Totes aquestes actuacions permetrien un major control sobre les entrades. Una separació de la matèria orgànica i de la inorgànica i tant les millores en l’embalatge com en el tractament de la planta de tractament de lixiviats i a la bassa de lixiviats per evitar les males olors penso que millorarien enormement les condicions i crec que hi podrien sortir guanyant tots els veïns de la contrada.
 
S’estan fent diverses coses. La qüestió que més candent ara és la de les extraccions. Els argilers han anat a tribunals per no haver de complir la sentència. La primera vegada que van anar-hi va ser per demanar que la decisió s’anul·lés perquè forma part d’un plet principal, i no se’ls va concedir. Llavors van insistir demanant 20 dies per al·legar.

Com és possible que se’ls concedís? És bastant insòlit i té a veure, bàsicament, amb el fet que la Pilar Rovira no hi és i la persona que deu ocupar el seu lloc no té una plaça definitiva; és una persona que no és especialista, ni té experiència ni sap de què va l’assumpte.

La Pilar Rovira és la jutgessa que hi havia abans al contenciós?

És la jutgessa que cinc vegades ens ha fallat en contra nostra i cinc vegades ha perdut. Totes les sentències les hem recorregut i les hem guanyat. La Pilar Rovira havia començat aquest cas, per això el varem recórrer i el varem guanyar al Tribunal Superior. Ara és a Barcelona perquè l’han ascendit i deu haver-hi un jutge passant. S’han aprofitat d’aquesta situació de confusió. Estem esperant que acabin aquests 20 dies d’al·legacions i ells (als argilers, es refereix) estan aprofitant per continuar fent el que volen i enredar la troca al màxim.

Quan acaba aquest termini?

Em penso que, com que són 20 dies lectius, acaben a mitjans del mes que ve. De moment han enredat la troca amb Iniciativa de la Bisbal, amb els ceramistes, amb els treballadors dels extractors... han enredat Cultura, han enredat Mines, han enredat els Forestals i han enredat l’ACA. I, a més, estan colant l’autorització de la (parcel·la) 135, que no pot tenir autorització perquè està en contra del Pla d’Urbanisme. A banda, és una extracció al costat de l’abocador.

Així, no s’hi pot extreure perquè està en el perímetre?

És clar. No es pot extreure a menys de 1.000 metres de població. I la 135 està a menys. Per començar, és per això. Des que ha sortit la sentència ferma també estan corrent per canviar el Pla d’Urbanisme. Llavors la qüestió de les distàncies se la saltaran per poder extreure d’allà on sigui.

Aquesta és la situació que hi ha en aquests moments? O hi ha més coses?

És la situació que hi ha quant a l’extracció d’argiles. Hi ha moltes altres qüestions. Una altra és la del delicte ecològic, que continua endavant i que és llarguíssima. És un cas molt complex perquè implica a molta gent de l’administració que estan acusats per delictes, a banda dels que se suposen contra la salut de les persones i del medi ambient.

L’altre cas és contra la segona autorització de l’abocador. Hem presentat fa uns dies les conclusions. Són uns 14 temes pels quals l’abocador s’ha de tancar, tots documentats. La part contrària, que en aquest cas és Medi Ambient, ha fet les al·legacions a les nostres conclusions i tot això anirà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Haurem d’esperar a veure què passa.

I l’altra qüestió és Europa, que ja ha admès a tràmit tota la documentació que li hem enviat. Ha demanat ja documentació a Madrid per contrastar (dades) i ho estan analitzant.

Abans deies que estan intervenint diversos col·lectius, amb les extraccions. Us sentiu estafats?

Qualsevol ciutadà s’ha de sentir estafat si una sentència que és ferma no es compleix, perquè per alguna cosa hi ha la Justícia. I la Justícia és la màxima autoritat quan dues persones, entitats, administracions o qui sigui, no s’entenen. En un país on se suposa que hi ha els tres poders diferenciats, això ha de funcionar així. Si no, ja no estem parlant d’un país democràtic o, almenys, estem dient que es fan trampes.

No és una qüestió de sentiment. Que hi ha una estafa és una qüestió raonable. No és que ens hi sentim. A més de sentir-nos-hi, és objectiu. És raonable dir que ens estan estafant.
 
Com veuríeu un pròxim tancament de la instal·lació?
     
Et repeteixo el que he dit altres vegades. Mentre l’autorització que hi ha no sigui discutida per ningú, i amb això em refereixo que hi ha diversos contenciosos entorn d’aquesta autorització... Si un jutge no diu que la segona autorització està mal feta, en principi, com en altres casos, seguirà funcionant. Té totes les autoritzacions, tots els permisos, i també hem de dir que és veritat que, com a mínim des que som aquí, no hem detectat anomalies que facin pensar –ni en els registres d’aigua ni en els de lixiviats, etcètera– que hi hagi un problema greu.

Però si la justícia els obligués...

Si el jutge decretés el seu tancament, a ningú se li escapa que això seria un problema gravíssim, perquè segons quin tipus de tancament decretés ens obligaria a fer tota una sèrie de qüestions. I s’haurien de fer.
 
Si la Justícia ho diu, han de tancar, perquè s’hi haurien de presentar els Mossos. Evidentment. Si no, per què la fem, la llei? Per fer la trampa?

Sense una actuació judicial, no es tancarà?

Sense l’actuació de la Justícia no tancaran. Ho demostra el mateix fet d’ara. No és que faci una premonició i sigui endevina. Els fets demostren que no tanquen si no se’ls pressiona. No tanquen perquè hi ha molts diners pel mig. Hi ha molts interessos creats.
     
Per Medi Ambient, l’abocador funciona correctament. La PAAC es queixa, entre altres coses, de l’incompliment d’una distància de seguretat per a la prevenció d’incendis...
     
Respecte a aquest tema hem demanat un estudi jurídic a la Direcció General de Medi Natural, a més de posar tota una sèrie de condicions de neteja del bosc a l’explotador del monodipòsit; que mantingui un perímetre de seguretat en la neteja del bosc. Això és tot el que puc dir.

Ha de ser de 35 metres com diuen ells?

El perímetre de neteja? El que sigui necessari. Em sembla que si són 35 o 40 o 50, millor.
 
No s’està portant a terme. Hi ha una normativa contra incendis que diu que en els abocadors hi ha d’haver una distància de 35 metres entre la instal·lació i l’exterior. Allà hi ha el bosc d’en Nadal.

Estan aplanant els residus per fer-hi aquesta distància. A sobre dels residus. És una autèntica animalada. L’abocador és una bomba de temps. És una bomba de rellotgeria total.
 
El 20 de febrer de 2005 hi va haver un incendi. Va ser declarat com apunten els bombers o provocat com va dir Recuperació de Pedreres a l’Ajuntament?
     
Diria que va ser resultat d’una combustió de gasos derivat de la part de matèria orgànica que entra amb els residus. Penso que va ser una qüestió fortuïta deguda als materials dipositats allà.

No en sabem ben bé l’origen, perquè això és pràcticament impossible de saber. Estic convençut que no ha estat un incendi provocat per ningú, i molt menys per qualsevol membre de qualsevol plataforma.
 
Qui pot anar allà a dintre a incendiar alguna cosa, si no es pot entrar a les instal·lacions? A més, hi ha càmeres. Es tractava de culpabilitzar a la plataforma indirectament? Nosaltres tot el que hem fet fins ara és amb la llei a la mà. Tots els nostres esforços, fins i tot els econòmics, han estat destinats a contractar tècnics i advocats perquè defensin una causa que creiem justa. No ens hem dedicat a fer mal a ningú ni som quatre radicals eixelebrats. Som gent normal i corrent que tenim família. Els qui estan en contra de la legalitat són ells i, desgraciadament, als abocadors n’hi ha, d’incendis, per la mateixa composició dels residus i la combinació que fan entre ells. És precisament per això que els abocadors han d’estar lluny de la població, perquè no en quedi afectada. I precisament per això hi ha una distància de seguretat de 35 metres. Que aquí no es respecta ni una cosa ni l’altra? Com que la llei no es compleix, hem d’assumir que allò es pot incendiar.
 
Parlem de la impermeabilització. Està mal feta i hauria contribuït en la contaminació per nitrats dels aqüífers de la conca del Daró?
     
Crec que no. La plataforma diu que una de les qüestions en litigi és la impermeabilització del monodipòsit, especialment d’una de les cel·les. Sense entrar en la discussió d’això, que també és objecte de contenciós i està als jutjats, el que a mi em consta és que no hi ha, de l’abocador cap enfora, cap símptoma de contaminació.

Només hi ha un piezòmetre, el número dos –que, a més, vaig ser jo qui li va dir a la PAAC a la reunió de Cruïlles, i a partir d’aquí ells han aixecat tota la seva argumentació– que genera nitrats, però també és veritat que aquest piezòmetre ja en donava des del principi. Per tant, segurament d’abans que hi hagués el monodipòsit en endavant.

Vull recordar que hi havia hagut un altre abocador i que en aquell cas no hi havia cap mena d’impermeabilització ni cap mena de gestió i, aquell abocador, amb els paràmetres actuals, era absolutament incontrolat. Ningú en parla, però també hauríem de veure com contribueix a qualsevol qüestió de contaminació.

En qualsevol cas, és un piezòmetre que està situat a la vora d’uns camps. Només cal que es vagi a veure de què estan sembrats i la quantitat i quin tipus d’adobs reben perquè a mi em faci pensar, d’una manera prudent, que el monodipòsit no n’és el causant. És més, si en fos el causant, segurament, a més de nitrats, hi hauria tota una sèrie d’altres elements que no apareixen a cap de les analítiques que fem.

Per acabar amb aquest tema, l’estudi que ha fet l’empresa Geoservei a compte de l’ACA per tota la conca del Daró demostra que no hi ha connexió entre l’aqüífer que alimenta les fonts de les que es proveeix el sistema del baix Daró (Forallac, la Bisbal, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Madremanya i Corçà) amb el sistema que conforma la cubeta on està el monodipòsit i, de moment, a mi em sembla que no hi ha cap indicador o símptoma que ens faci pensar que l’abocador n’és el causant. Aquest informe, de fet, ho desmenteix d’una manera rotunda.

Pot ser un argument per part de la PAAC però de la mateixa manera que vaig ser sincer quan els vaig dir que aquest piezòmetre donava nitrats i els altres no, també ho vull ser ara dient que, al meu entendre, vista tota la documentació que he vist, no hi ha cap element que ens digui o que pugui assenyalar d’una manera fefaent que la causa de la contaminació és l’abocador. Em sembla que no té res a veure.
 
No és que nosaltres ho creiem, pensem o sentim. També ho demostren les dades objectives. Si els piezòmetres indiquen que hi ha nitrats en excés, és que en el subsòl hi ha nitrats en excés. És a dir, que des de la impermeabilització cap a l’exterior, hi ha nitrats. Si no els piezòmetres no donarien aquests resultats i Medi Ambient no estaria empenyat en no donar-nos totes les analítiques dels piezòmetres que fa mesos que demanem. Ens estan amagant una informació substancial per demostrar que la contaminació per nitrats pot venir, a més de tota la resta, per l’abocador.

En aquest abocador hi ha matèria orgànica. Per això es produeixen nitrats. Els nitrats es detecten a l’exterior de l’abocador. Per tant, si el subsòl és un aqüífer multicapa, és evident que està contaminat.

Així, la impermeabilització estaria mal feta?

Ho demostren els documents que tenim i les analítiques que s’han fet de les capes d’impermeabilització. I Medi Ambient ho té molt clar. Precisament, quan se’ls va enganxar dient que no havien col·locat la impermeabilització que havien de col·locar segons l’autorització, van dir que ja havien fet una impermeabilització compensatòria amb el gruix de les argiles que havien col·locat.

I això què significa?

Significa que van substituir les capes d’impermeabilització que havien de fer segons l’autorització, que és llei, per un altre tipus d’impermeabilització que diuen que és equivalent.

Com que no són peres, són pomes. No. O són peres o són pomes. La que està autoritzada és la impermeabilització que diu l’autorització. La resta, que ens hàgim de creure que és una impermeabilització equivalent, és un dogma de fe. No està demostrat tècnicament que sigui equivalent i, a més, no és la que està autoritzada.

Tornem a la contaminació per nitrats. El Departament té un estudi hidrogeològic que indica que no hi ha afectació de l’abocador.

No, no, no. Si vols et trec les anàlisi que tenim de l’ECA (Entitat Col·laboradora de l’Administració) del que diuen els piezòmetres. Que t’han ensenyat les anàlisi dels piezòmetres?

No les he vist.

Llavors poden dir missa. Tenim informació que diu quina és la impermeabilització i aquesta és una part substancial de les nostres conclusions en contra de l’autorització de l’abocador. Nosaltres no tenim cap interès en inventar res. Voldríem acabar amb això el més aviat possible. Només afirmem coses que podem afirmar documentalment.

Una de les queixes envers Medi Ambient és que no són prou àgils informativament? O no són prou transparents?

No són transparents des del moment que posen impediments perquè s’aclareixi la veritat. Quin tipus d’impediments posen? Dir coses que no són, amagar documents que saben que són definitius, marejar la perdiu... Fins i tot hi ha gent a qui li agrada cridar, espantar i manipular la informació pública dient que som una colla de desgraciats.
 
Com valoreu l’afectació dels gasos que surten de la instal·lació sobre la salut d’alguns veïns?
     
Sé que hi ha hagut denúncies i també m’han arribat trucades sobre aquest tema. M’he de remetre al que digui Sanitat. Segurament les emanacions són de metà i poden generar aquest tipus de mareigs. Especialment va ser molt fort el mes de gener, si no ho recordo malament.

Tanmateix, el problema que hi havia el gener em sembla que no era tant l’abocador com l’espargiment de fangs de depuradora de manera absolutament descontrolada en una zona propera. Probablement, aquestes emanacions que van causar aquest moment de crisi a finals del mes de gener no eren tant derivats del monodipòsit com d’aquesta activitat “poc legal”, per dir-ho així.

Encara amb aquest tema, em sembla que s’ha instal·lat un mesurador...

Tenim un aparell que està fent les mesures. Hi tinc una confiança limitada perquè estem tot just al principi d’aquestes recerques, com a mínim aquí a Espanya, i això necessitarà molts estudis, i molt més llargs. En tot cas, per evitar les males olors el millor és una bona gestió. I si aconseguim que es faci una bona gestió en el sentit que la zona treballada al monodipòsit sigui la mínima i tot estigui ben cobert –evitant males olors i volàtils– i si, a més, aconseguim que tot això en comptes d’estar a cel obert estigui embalat en bales inertitzades, tindrem molts menys problemes i una major seguretat.

De problemes de males olors n’hi ha aquí i en llocs d’altres comarques per qüestions relacionades amb el nitrogen i amb la matèria orgànica. Crec que s’arregla amb una bona gestió. Això passa per depuració d’aigües en alguns casos o per una bona gestió de la matèria orgànica amb bones xemeneies per cremar el metà. En el cas de Vacamorta, un dels problemes que tenim és que com que hi ha poc metà, o tan poc orgànic que generi la seva degradació al metà, de vegades aquestes xemeneies no es posen en marxa. Simplement, perquè no hi ha densitat suficient de gas perquè es posi en marxa el disparador. En general funcionen. Crec que es resoldria amb el seguit de mesures que hem proposat als gestors.
 
Si fa pudor vol dir que no és un aire sa. Quan una cosa fa una pudor tan forta vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona bé perquè la gent pugui respirar a gust.

El pare d’en Salvi, que és un dels regidors (de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, per Esquerra Republicana) té problemes a la pell cada vegada que s’aboca un cert tipus de residus que no sabem quin és, i aquest senyor ha d’anar al CAP (de la Bisbal) i s’ha de medicar. Ha passat en altres casos. Fins i tot es té documentació del CAP que diu que possiblement ve de l’abocador.

Per alguna cosa els abocadors s’han de col·locar lluny de les persones. Perquè són perillosos. Si una cosa que fa tanta mala olor que la gent ha de tancar les portes amb tovalloles a sota perquè no ho pot suportar, hi ha gent que no surt fins i tot de casa seva i la roba estesa acaba fent pudor, no pot ser bo per les persones. Si no és bo per respirar-ho, tampoc és bo per la pell. A la llarga tindrem efectes. Això t’ho pot dir qualsevol tècnic. Un abocador que no està ben aïllat i que no està lluny de les persones té un alt risc d’afectar la salut de les persones a la curta o a la llarga.

Ara s’està fent un estudi de les males olors. Creus que servirà per alguna cosa?

No, perquè anuncien a bombo y platillo que porten un camió que té un aparell que detecta les males olors durant dos mesos i, durant aquest temps, el que fa Recuperació de Pedreres (l’empresa que gestiona l’abocador) és tapar ràpidament tots els residus que s’aboquen perquè no facin mala olor. Quan el camió se’n vagi, no taparan tan ràpidament.
     
L’abocador neix d’un canvi en el projecte de restauració de les terreres?
     
Sé que hi ha molta polèmica, i que està enormement enverinada. Això té a veure sobretot amb la primera tramitació. El monodipòsit industrial de segona classe no especial neix de la necessitat que hi hagi aquest monodipòsit. És la meva impressió.

Si jo hagués de defensar aquest monodipòsit aquí o en un altre lloc, el defensaria en el sentit que Catalunya necessita monodipòsits pel tractament de residus; primer perquè que és la millor opció enfront de la incineració. I perquè fins que no hàgim desplegat al llarg d’aquest any i del proper el Programa de Recollida Selectiva, que ha estat abandonat durant molt de temps, ho implementem i fem totes les infraestructures necessàries i en els abocadors posem aquelles instal·lacions necessàries per fer el tractament –no solament treballant en origen en les llars i en les empreses per a la separació i la selecció–; mentre no féssim això, necessitem aquests monodipòsits.

No entraré en aquesta polèmica. Penso que això es va fer perquè es buscava un lloc on posar aquests residus, es degué pensar que aquest era un bon lloc perquè era argilós, i per això es va fer. Si això –en el procediment, m’estic referint als inicis– es va fer mentint i generant desconfiança, és a dir, intentant enganyar a la gent, ho coneix molt millor la gent d’allà. En qualsevol cas, em sembla que quan es fa una instal·lació d’aquesta mena, primer s’ha de dir a tothom, com ha passat a Tivissa, per què es fa i per què es tria aquest lloc i és millor que altres. En segon lloc, s’han de donar totes les garanties que la gestió es farà ben feta i que generarà el mínim de problemes. I, finalment, s’han de fer compensacions tant a l’Ajuntament i, a través d’ells, a les poblacions que viuen en aquella zona. Per tant, crec que el procés sempre serà invers.

Cal explicar per què és necessari i, dins del programa de residus, s’ha de dir que hi haurà unes instal·lacions que són necessàries i que com millor fem a casa de cadascun de nosaltres el programa de selecció i de recuperació de residus, més capacitat els estan donant a aquestes instal·lacions perquè menys residus haurem d’abocar i més vida els donem. Per tant, en necessitarem menys i generarem confiança perquè la informació i tot el tràmit serà transparent i tindrem l’acceptació, segurament, amb totes les reserves que vulguin, dels Ajuntaments. Com a mínim, tothom sabrà per què ho fem, per què s’ha de fer, per què aquest lloc, etcètera. Els problemes vénen quan no es fa així. I aquesta desconfiança no solament respecte als monodipòsits si no al respecte d’un conjunt d’infraestructures tant de residus com d’aigua, com d’electricitat com del que sigui al país, generen molts problemes perquè mai s’explica per què són necessàries d’una manera fefaent i mai es fa una tramitació transparent i participada d’aquestes infraestructures.

Tinc confiança en la ciutadania en el sentit que si s’explica quines instal·lacions necessita el Programa de Residus, el nivell de generació de residus a què estem i l’horitzó a què ens hem de situar i que això implica que hem de fer una bona recollida en origen i una minimització de residus per no fer més instal·lacions sinó donar molta més vida a les que tenim i aquesta gestió de les que tenim es fa en plenes garanties –informatives, de gestió, etcètera–la població ho ha d’entendre. Quan no es fa així, tenim conflicte assegurat.

A la demarcació de Girona, el Programa de Residus que s’està fent compta amb els abocadors que hi ha per a un horitzó llarg. La nostra aposta no és fer més instal·lacions sinó millorar les que tenim per gestionar-les molt millor i, sobretot, implementar al màxim la recollida selectiva. Aquesta és la clau. Si aconseguim això, no caldran més instal·lacions i, per tant, tots els esforços els farem en l’origen en la recollida de la matèria orgànica i, després, en el tractament del residu final de rebuig en la planta on s’hagi de posar per fer aquest embalatge, per evitar males olors, volàtils, lixiviats, etcètera.

Com veu la problemàtica actual de les extraccions?

No em vull fer pesat, però repetiré el que vaig dir fa un any. Em sembla que la solució de tot el problema de les extractives a la zona de Cruïlles i Corçà passa per un Pla Especial de caràcter urbanístic. Ho vaig exposar així ja fa temps; em sembla que aquesta és una de les mesures que tard o d’hora s’haurà d’utilitzar. Se’n va triar una altra, que era fer primer el PALS, és a dir, un projecte de discussió sobre com havia de ser aquesta zona amb les mesures ambientals que s’havien de prendre, la preservació de zones humides, etcètera. Això també es pot fer a través del Pla Especial, que també ha d’estar exposat públicament, que també ha de ser informat mediambientalment, i ens hagués donat un període o discussió més breu.

El PALS concedit a l’Ajuntament s’haurà de redactar primer i d’aprovar després a través d’un Pla Especial de caràcter urbanístic. És a dir, s’haurà de posar en el POUM o en les normes subsidiàries dels Ajuntaments de Cruïlles i Corçà. Vol dir que entrarem en una fase de tramitació en la qual això s’haurà de tornar a posar a exposició pública, s’haurà de tornar a fer un informe ambiental i després s’haurà d’aprovar tant per l’Ajuntament com per la Comissió d’Urbanisme. El procés serà més llarg.

Sí, però no m’ha respost la pregunta. Com veu la problemàtica entre la plataforma i els argilers?

Espero que es faci una doble treva, que és el que jo a través de diferents contactes he intentat, no sé si amb gaire èxit. Que els argilers i la monodipòsit deixessin d’extreure a les zones en conflicte i hi hagués una moratòria mentre la PAAC i els argilers i ceramistes s’asseuen a parlar. Jo també li demanaria a la PAAC una mica de flexibilitat. Ja sé que ells em diran que ja han estat tot el flexibles possible, però la meva obligació és que si ho demano a l’Ajuntament, al monodipòsit i als argilers, també els he de demanar a la PAAC una mica de flexibilitat i trobar un espai de contacte per resoldre aquest problema.

Sempre que algú m’ha demanat ajuda he intentat fer el que he pogut i, si els argilers, la PAAC, el monodipòsit o l’Ajuntament creuen que puc ajudar amb alguna cosa per fer de mitjancer, per oferir fins i tot un espai per fer la reunió, no hi tinc cap inconvenient. Ja al seu moment vam desestimar tota una sèrie d’extractives perquè no tenien la compatibilitat urbanística. En canvi, sí que hem dit que sí a una d’elles perquè té compatibilitat urbanística i, de fet, li vam posar un seguit de condicions importants perquè no volíem que l’activitat extractiva es fes de dintre de l’abocador cap a fora sinó que s’havia de fer de fora cap al límit de l’abocador.

M’és difícil en aquest moment dir alguna cosa. Penso que en aquest cas, quantes menys coses es diguin, millor, i que tant la PAAC, com els Ajuntaments implicats, els extractors i els argilers puguin arribar a un acord.
 
Sí, evidentment. Tenim la documentació que ho demostra. L’extracció d’argiles ha de funcionar legalment quant a Mines amb un projecte de restauració. Per què? Perquè no es poden deixar clots molt profunds sense fer-hi res perquè això és perillós per les persones que puguin circular per allà. Per tant, una sortida és naturalitzar els clots, que seria el més intel·ligent, però no s’ha fet ben fet menys al Mas Revetlla, on es va fer a iniciativa d’un grup de persones.

El projecte de restauració de les extraccions d’argiles estava aprovat per Mines per fer-lo amb terres netes de la pròpia activitat: s’extreien les terres, se seleccionaven les que es venien i les que no i, les que no, amb les que no servien, es tornaven a abocar en aquest clot.

L’abocador neix del canvi de programa de restauració d’extraccions. Aquest canvi es va fer perquè enlloc de restaurar amb terres netes es pogués restaurar amb residus. El que demana la plataforma es que es torni a fer un canvi de tapar amb residus a tornar a tapar amb terres netes. El pitjor és que nosaltres hem anat a Mines a buscar aquesta documentació i durant dos anys es va estar abocant residus enlloc de terres netes sense permís de Mines. I el permís apareix justament quan la plataforma insisteix a Mines perquè li ensenyi aquesta documentació.

L’existència de les terreres ha canviat radicalment. Enlloc de ser una zona on s’extreien argiles, ha passat a ser un abocador i totes les terreres estan condemnades a ser, si no hi fem res, un abocador. Per què? Perquè el criteri prioritari no és el de la preservació de la salut de les persones i del medi ambient, és el del negoci. Les extractores d’argiles saben que amb les argiles passa el mateix que amb el petroli: s’acaba. El negoci rodó consisteix en vendre les argiles per una banda i fer el negoci amb els forats i amb les terres i argiles per tapar els residus. És a dir, podríem dir que els extractors d’argiles han canviat de client. Enlloc de servir als ceramistes de la Bisbal i rodalia, els convé molt més servir a una empresa que és Recuperació de Pedreres, perquè hi guanyen molt més.

I per això sosteniu que hi ha un pacte?

Hi ha un pacte entre Ajuntament, Recuperació de Pedreres i extractors d’argiles que hereta el nou Ajuntament. No sabem per què l’hereta, perquè realment és una condemna en contra de les persones que han votat aquesta gent. Aquest pacte es va fer en temps d’en Mallorquí (l’alcalde anterior). Hi ha alguna cosa que no sabem i que no podem afirmar perquè no la sabem ni la sabrem mai. És un pacte absolutament obscur.

Ara mateix, tothom vol parlar amb vosaltres. Per què us negueu a parlar?

No ens hem negat a parlar amb ningú. Últimament, tothom diu que vol parlar amb nosaltres però jo me n’assabento pels diaris i no perquè m’hagin dit res. Dic jo perquè sóc la portaveu de la plataforma, però podria ser qualsevol altre. No hi ha cap trucada, conversa ni res que indiqui que algú vulgui parlar amb nosaltres.

Vam tenir una primera conversa amb els ceramistes que va promoure, evidentment, l’alcalde, perquè el que fa és tirar la pedra i amagar la mà i, en comptes d’assumir la seva responsabilitat, ens la transmet a nosaltres i ens deixa com els culpables de la qüestió quan té una sentència per complir. Tot i això, no ens vam negar a parlar amb els ceramistes, i vam posar una condició: si hi ha una sentència del Tribunal Superior, s’ha de complir. Quan es compleixi la sentència, parlarem amb qui vulguin. No tenim cap problema. No som uns capritxosos. Simplement, hi ha una sentència que ens ha costat més de dos anys d’esforços i de diners de poder aconseguir.

I té a veure, evidentment, amb l’existència de l’abocador. Si no fos per les extraccions d’argiles, l’abocador no existiria i, per tant, les extraccions s’han de revisar de dalt a baix com perquè no continuïn col·laborant en l’existència de l’abocador. Aquest és el nostre principi. Estem en contra de l’abocador. No estem en contra de les extraccions ni en contra de ningú. I hauria de quedar clar. No estem tancats en banda per parlar amb la gent. Simplement, hi ha una sentència i s’ha de complir, i l’Ajuntament ha d’assumir la seva responsabilitat, perquè aquí qui te responsabilitat és l’Ajuntament. Evidentment, tenim el desig de parlar amb tothom un cop es compleixi la sentència, i fer que les coses funcionin d’una vegada, que ja tocaria, després de quatre anys i escaig.

Per tant, us queixeu d’estar informats de segona mà?

Se’ns ha informat de segona mà perquè són estils de poder. Hi ha gent que és molt hàbil. I què fan? Manipular, no exercir aquesta autoritat, donar informacions que no són certes de determinades persones perquè quedin com si fossin uns eixelebrats... És molt senzill. Hi ha una sentència: que es compleixi. Siguem legals. L’únic que demanem és que es respecti i s’exerceixi la legalitat.

Que si aquest m’ha dit, que si l’altre diu, que si aquest truca, que si l’altre va i que si l’altre ve... A mi no m’interessa tot aquest assumpte, ni a cap persona de la plataforma l’interessa la manipulació que s’està fent ni el safareig. No estem davant d’un problema de quatre veïns descontents i de quatre persones que no s’entenen. Estem davant d’un problema molt seriós i, per tant, ens hi hem de posar seriosament. L’únic que demanem és que la gent sigui seriosa i coherent i que es faci el que diu la llei, i prou. No demanem res estrany.

Ells diuen que han aturat. Parlareu?

Per mi poden dir missa. Cada dia hi ha gent de la plataforma allà dalt i les extraccions no s’han aturat. Fins i tot se’ns ha estat enganyant quan se’ns truca i se’ns diu des de l’Ajuntament que ja hi ha tota la documentació conforme aquesta gent ha plegat però, mentrestant, continuen extraient. Quan queda demostrat, fins i tot la gent de Cultura ho va veure, que allà s’està extraient, en Salvi Casas i el senyor alcalde s’afanyen a dir i coincideixen, i això que van venir en moments diferents, que qui extreu és Recuperació de Pedreres. Quan se’ls diu que no pot fer-ho, perquè no pot (en no tenir permís) i, a més, ha documentat als tribunals que no està extraient, sinó que deu ser Trayter i Colomer que estan subcontractant empreses per extreure de sotamà callen com putes.

Quan van a l’interior de les instal·lacions de l’abocador amb la gent de Cultura per veure el jaciment paleontològic que hi ha, o que hi havia, se’ls diu... “i ho heu preguntat, a Recuperació de Pedreres, si estan extraient?”. Resulta que se’ls havia oblidat fer-los la pregunta. Així, en què quedem? En qualsevol cas, la sentència prohibeix taxativament qualsevol extracció i ús del sòl, el faci qui el faci. I l’Ajuntament, el que fa és enganyar. Ens han mentit, i no és la primera vegada. Per això, quan parlo d’aquest pacte entre Ajuntament, Recuperació de Pedreres i extractives, parlo d’una herència maligna, perversa, perquè no sabem què passa al darrera. Que hi hagi un pacte tan bèstia que es pugui enganyar a la gent, que es puguin saltar una sentència del Tribunal Superior de Justícia i que es pugui fer malbé tot aquell paisatge i atemptar contra la salut de les persones, ha de ser un pacte molt fort.

S’ha parlat de la pèrdua de llocs de feina a les empreses...

S’ha de començar a mirar què passa realment amb els treballadors de les extraccions: com els estan intentant manipular i quines són les seves condicions laborals. I després s’ha de veure quin és el tracte real que hi ha hagut fins ara entre els argilers i els ceramistes. Quina quantitat d’argila se’ls ha venut procedent de Vacamorta i de quina qualitat? Perquè també es diu que els negocis no són tan nets... Si hem de tocar aquest tema, toquem-lo, però seriosament. Que ens ensenyin les factures, de quina qualitat d’argila és, d’on prové, a quin preu s’està pagant, etcètera. No especulem amb si són 150 treballadors sense dades.

Des d’avui estan a exposició pública les bases per a la redacció del PALS i del Pla Director de les Terreres. Què hi heu de dir?

Hi va haver una reunió fa mesos, potser un any, al local de dalt de la Sala de Cruïlles, quan va començar a haver-hi tota la moguda del contenciós administratiu contra l’extracció d’argiles perquè no tenien autorització. Es va dir que es faria el PALS. Allò va tenir el gran bluf i després es va parar perquè la Pilar Rovira va dir que encara que no tinguessin autorització havien de continuar treballant. Un altre cas insòlit. Sortirem al Guinness. Ara que ha sortit la sentència ferma correm-hi tots altra vegada amb el PALS i amb el Pla d’Urbanisme perquè es tracta de continuar afavorint l’extracció d’argiles. I, per tant, de canviar la normativa en el sentit que les extraccions es puguin fer. I què vol dir, això? Més abocador.
     
Iniciativa per Catalunya Verds es va presentar a les eleccions dient que tancaria Vacamorta i després no ho ha fet....
     
A la plataforma, amb això, no li puc treure la raó. És veritat que nosaltres ens vam presentar amb la informació que teníem en aquell moment pensant que podíem tancar l’abocador.

Un cop hem estat aquí i hem seguit tot el procés, a nosaltres ens dóna la impressió que tota la segona tramitació està ben feta. Per tant, no tenim arguments legals o administratius per tirar-la endarrere.

El dia que vaig anar a Cruïlles vaig explicar quina era la meva posició i, de moment, mantinc la mateixa. El meu compromís és fer tot el possible perquè aquest monodipòsit generi les menors molèsties als habitants de l’entorn i no generi cap perjudici ni greu ni lleu als habitants de la contrada.
 
L’explicació és la següent: l’abocador de Vacamorta és una instal·lació prioritària per al país, i es veu que per això l’hem d’aguantar. És il·legal? Es veu que se’ls en fot, directament. És perjudicial per a les persones? Se’ls en fot. És perjudicial per una zona humida, per un jaciment paleontològic que és el més antic de l’Empordà? Se’ls en fot.

El conseller Milà, en l’última entrevista que va tenir amb el col·lectiu de gent que està amb qüestions de residus, que és CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), ho va dir clarament. Es va aixecar de la taula emprenyat i va dir: “l’abocador de Vacamorta no es tancarà i qualsevol forat que hi hagi a Catalunya, serà un abocador”. Fantàstic. Són els ecologistes de debò. Tota aquesta qüestió està al servei de quatre industrials que estan al darrera, són molt potents i han d’abocar els seus residus en algun lloc perquè no hi ha cap programa de reducció de residus, que és el primer que s’hauria de fer.

L’abocador, si continua així i no hi podem fer res, entre tots, no tancarà fins d’aquí a uns 25 anys i aquí ens quedarem amb la merda per sempre més. I els problemes de salut s’aniran veient de mica en mica.

Critiqueu l’actuació d’Iniciativa però us vau presentar a les eleccions municipals sota les seves sigles...

La plataforma no es va presentar a les eleccions. Es van presentar uns membres de la plataforma, però la plataforma no ha estat mai d’Iniciativa, ni d’Esquerra Republicana ni de cap partit. I ens mantenim independents. Això és l’únic que ens pot fer objectius i neutrals políticament.

Alguns membres es van presentar per Iniciativa perquè va prometre que tancaria l’abocador, cosa que no ha fet. Hi ha hagut molta confusió entre diverses entitats ecologistes del país perquè els que eren ecologistes han resultat no ser-ho. Per més que facin propaganda que són ecologistes de debò, resulta que un cop són al poder, fan el mateix que qualsevol altre. El que està clar és que la gent se sent enganyada.
     
Què me’n dieu del jaciment paleontològic?
     
Per sort, tinc escasses responsabilitats amb això, en el sentit que és un jaciment paleontològic que, de fet, no estava ni tan sols en l’informe que havia fet la Direcció General de Patrimoni Cultural. Segons l’informe fet el 2002, en aquell paratge no hi havia cap jaciment que s’hagués de preservar (busca el document entre els papers d’una carpeta).

En tot cas, se sabia que hi era feia molts anys. Entenc que l’actual administració no en tenia coneixement?

Ni l’actual administració ni per descomptat, jo, en teníem coneixement. El que passa que, a més, hi ha un informe de la Direcció General, el qual ara no trobo, en el qual es diu que en aquella àrea no hi ha cap jaciment que obligui a una preservació, que era el que es va fer precisament per demanar l’autorització. Ara bé, serà la Direcció General de Patrimoni Cultural la que determinarà quin és l’interès d’aquest jaciment, si s’ha de mantenir alguna cosa o no. Quan ells hagin fet l’informe, que em penso que dilluns van anar a fer un estudi de la cata i a mirar-ho, ens diran si cal preservar-lo o no. D’altra banda, en qualsevol zona d’argiles compactades com és aquesta s’hi poden trobar microorganismes d’èpoques passades, segur que tots ells d’un elevat interès.

Microorganismes i no tan micro. Que hi hagués un jaciment podia haver suposat que no es fes l’abocador, al seu moment?

Depèn de la importància d’aquest jaciment. Això sempre passa. Qualsevol que conegui els temes d’arqueologia, sap que el famós jaciment d’Atapuerca es va descobrir perquè es va fer una trinxera per al ferrocarril i, per tant, això va ser un element clau per descobrir-ne el valor, entre d’altres coses que ja es coneixien per les coves d’allà i, en qualsevol infraestructura que es fa, com ara a Santa Caterina, que s’excava, o en qualsevol carretera, sempre hi passen els arqueòlegs. Depèn de la magnitud del jaciment. Si ens trobéssim davant d’una cosa d’una importància enorme, el que es fa és preservar i desviar o modificar aquella infraestructura. Si la importància és menor, el que se sol fer és registrar-lo, documentar-lo el màxim de bé possible i preservar aquelles coses que tinguin un major interès i la resta es deixa allà.

S’hauria de valorar el jaciment, en tot cas, i la seva valoració dependrà dels arqueòlegs i de la Direcció de Patrimoni Cultural.
 
El jaciment paleontològic de Vacamorta se sap, per més que ara l’Ajuntament digui que no ho sabia, que existeix de fa molts anys, des que hi va haver l’altre projecte d’abocador el 1985. L’administració entrant, si no ho sabia, tenia l’obligació de saber-ho. La ignorància no és excusa en cap cas.

A Cultura tenen tota la documentació i s’està insistint perquè això sigui un Bé Cultural d’Interès Nacional. Què passa? Que hi tenim un abocador al mig. Resulta que el més antic de l’Empordà està dins d’un abocador de residus industrials. Si això es declara Bé Cultural d’Interès Nacional s’haurà de limitar la zona del jaciment i allà no es podrà tocar res, però compartir les activitats d’abocament de residus, d’extracció de terres i d’estudi paleontològic és molt complex.

Estem forçant la realitat als límits, perquè per una banda tenim la contaminació dels aqüífers, el bosc d’en Nadal al darrera, la depuradora (de la instal·lació, es refereix) que només assumeix la meitat dels residus que s’han de depurar i els altres s’han d’enviar a Barcelona. Això està molt apretat. I la corda, quan l’estires tant, es trenca.
     
Alguna cosa que us hàgiu quedat amb ganes de dir? Si teniu res a afegir o a corregir, podeu fer-ho.
     
Rectificar les coses que penso a posteriori em sembla un exercici una mica inútil, i tothom sap que en l’àmbit de la política, especialment en la gestió de conflictes de temes tan complicats com aquest, moltes vegades la gent fa i diu coses que no hauria volgut dir o que en el moment que les ha dit no s’ha expressat prou matisadament com ho hauria d’haver fet, però penso que en el meu cas he d’assumir aquest cost i aquesta responsabilitat.

Una última pregunta... t’has endut moltes sorpreses, per bé o per mal, des que va entrar com a delegat amb ara, respecte a Vacamorta?

La meva sorpresa és, sobretot –d’aquest abocador, que no és un tema que hagués seguit de primera mà però que coneixia per gent d’Iniciativa i per la premsa– que tenia al cap la primera tramitació i la sentència posterior. La segona tramitació no la tenia tant al cap i quan em vaig posar a revisar-ho, la meva impressió va ser que, efectivament, administrativament i jurídicament, s’havia lligat molt. S’havia lligat molt.

D’acord. Moltes gràcies.
 
Crec que el més evident és que ens han imposat una instal·lació que no afavoreix a ningú, i no només això: perjudica. Qualsevol estudi dirà que un abocador s’ha de situar lluny de la població. Aquest abocador està sobre els aqüífers, sobre un jaciment paleontològic, al costat de les persones i funciona malament. Ens perjudica a tots. No només als habitants de Cruïlles i del Puigventós; també als de la Bisbal, que pràcticament no opinen en tot aquest assumpte.

Hem de ser responsables amb els residus que generem, però els residus que hi ha a Vacamorta no són municipals. Son industrials, i vénen empreses de Barcelona, d’arreu de Catalunya, fins i tot de l’estranger. S’hi han vist camions francesos i belgues! Coses que no els deixen abocar al seu país les vénen a abocar aquí. Ens hem d’empassar coses que nosaltres no hem produït ni en som responsables i llavors ens demanen que siguem solidaris? De què?

Res més. Gràcies.
     
Entrevista efectuada a Gabriel Jover,
delegat de Medi Ambient a Girona,
en data 27 d’abril de 2005 a les 10.00 hores.
 
Entrevista efectuada a Zeta Figa,
portaveu de la PAAC,
en data 28 d’abril de 2005 a les 11.00 hores.

 
   
     
   
     
  Entrevistes fetes per Ignasi Corney Oller