<?php echo $aStrHTMLPaginaInici[$vIdioma];?> Tot sobre La Bisbal d'Empordà
  Joan Baptista Coromina Figueras,
 mosaic de talents
Vilaweb la Bisbal d'Empordà
   
 
Coromina

Cent anys enrere, un jove bisbalenc de 16 anys va fer una estada a casa d’uns familiars, a l’illa de Mallorca. La seva passió era dibuixar i pintar. El pròxim mes de febrer farà cent anys que aquest autèntic diamant en brut exposava les seves obres a la Bisbal i era reconegut pel seu talent no només com a dibuixant i com a pintor sinó també com a ceramista. A la mateixa època, un altre jove gironí, Rafael Masó, acabava la carrera d’arquitecte. Dos anys més tard, ambdós es coneixerien i es farien amics. Als 21 anys, el nostre artista funda amb Masó, 10 anys més gran, una empresa de ceràmica qu'encara té gran fama a la Bisbal. En aquells moments, l’Ajuntament de Palafrugell havia demanat a la Diputació de Girona la creació d’una Escola d’Arts i Indústries. Els tràmits van ser llargs però el projecte es va concretar i el primer director d’aquesta Escola va ser el nostre artista quan tenia 23 anys. Directa o indirectament, l’any 1906 –la Bisbal aconseguia l’estatus de ciutat per ordre reial– esdevé una data clau en l’itinerari vital d’aquest bisbalenc amb geni artístic, tarannà de pedagog i predisposicions naturals per a la recerca tecnològica. Estem parlant de Joan Baptista Coromina i Figueras.


Coromina, artista pintor

Dels nou als 13 anys, Coromina va cursar estudis d’art tenint com a mestre al seu propi pare, Joan Coromina i Pujol, creador el 1878 de l’Escola de Dibuix de la Bisbal. Ben aviat van aparèixer les seves aptituds pel dibuix i la pintura i, amb gran destresa, va començar a posar en pràctica el que havia après a l’escola: estàtues, bustos, rostres i retrats.

Artista precoç, va multiplicar i diversificar les seves creacions. I aquesta forma d’expressió artística es va convertir aviat en una necessitat vital: ell mateix va escriure que estimava els seus quadres com si fossin els seus propis fills. En la correspondència que va mantenir amb Rafael Masó, que he tingut la sort d’analitzar, va confiar les seves emocions, els seus dubtes, les circumstàncies en què li venia la inspiració –la contemplació d’un paisatge commovedor o el recolliment en llocs predilectes, entre d’altres– i la seva concepció de l’art.
figura 1
L’obra pictòrica de J.B. Coromina és remarcable per la seva diversitat temàtica: llocs emblemàtics de la Bisbal i voltants i paisatges fluvials, boscosos, de muntanya, indrets rurals o marítims, temes literaris, exlibris i logotips, monuments com l’església de Canapost –obra conservada al Museu d’Art de Girona-, escenes de la vida quotidiana d’uns altres temps com la sega, dones fent la bugada, retrats dels seus familiars o amics, caricatures, dibuixos humorístics i visions tràgiques, entre d’altres.

A aquesta diversitat hi correspon també una multiplicitat de tècniques. Coromina posa tots els recursos al servei del seu art: guaix, llapis, carbó, aquarel·la, tinta, tinta xinesa, sanguina , llapis de colors, cera, aiguada, guix, aiguatinta, gravat amb ploma i daurat, pastel, punta seca, aiguafort i oli sobre cartó, paper o tela.

Els seus darrers quadres mostren el terror que li va provocar l’horror de la Primera Guerra Mundial i l’angoixa existencial però també la fascinació davant la majestuositat de la natura i de l’admiració que sentia per sant Francesc d’Assís i els valors franciscans. Havia establert amistat amb els germans franciscans del convent de Sant Sebastià i confessava una atracció pel misticisme. L’art era per a J.B. Coromina una manera d’expressar les seves sensacions més íntimes i d’intentar posar-hi remei quan eren doloroses.

L’enorme capacitat productiva de Coromina es pot copsar a través de la impressionant col·lecció de dibuixos, croquis i pintures conservats avui per alguns establiments públics, pels descendents dels seus amics i, en gran part, per la seva família. Una destacable selecció de les obres es pot veure a la cafeteria Conka de la Bisbal d’Empordà. Establiment regentat pel besnebot de J.B. Coromina, també ceramista que té el seu taller en el mateix edifici.


 

La pintura, una de les seves moltes facetes

Coromina5

De fet, la pintura va ser una de les facetes de l’amor per l’art que animava Joan Baptista Coromina. Melòman, experimentava un sentiment de felicitat quan sentia a la seva veïna interpretant a Chopin o a Schumann al piano i, segons manifestava, l’audició d’una simfonia de Beethoven li proporcionava goig. Li agradava assistir a concerts. Tenim notícia d’un concert de piano, violí i violoncel ofert per Vives, Perelló i Rabentós al qual va assistir amb els seus amics Rafael Masó i el pintor Martí Gimeno al Coliseu Imperial de Girona. També va escoltar a la soprano Maria Barrientos. Apreciava els ambients festius amb música popular i danses de l’època com la masurca o la polca.

Gran afeccionat a la lectura, compartia la seva passió amb els seus amics bisbalencs Bonaventura Casadevall, Narcís Serradell, Josep Albert, Jaume Donato i Salvi Balmanya, amb els gironins Rafael Masó i Carles Rahola i amb el palafrugellenc Josep Pla. Les lectures a l’aire lliure tot caminant acabaven derivant sovint en esplèndids debats. L’univers literari de Coromina era d’una diversitat incommensurable: Ruskin, Llull, Unamuno, el romancer castellà, Pere Corominas, Gorki, Plató, Dant, Shakespeare, Cervantes. Tots els gèneres l’atreien: la filosofia, la poesia, les novel·les, els contes, les tragèdies. La Bíblia, el Càntic dels Càntics i el Llibre de Job eren les seves predileccions.

Imatge facilitada per l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà (AHCLBE)

De la lectura a l’escriptura hi havia només un pas que va franquejar amb molta facilitat. Com a poeta va publicar al setmanari Baix Empordà de Palafrugell una sèrie de quartets que deixaven veure la seva aspiració a una vida tranquil·la. De caràcter bromista, va escriure un diàleg fictici sobre l’amor entre els senyors Curós i Surós, pseudònim amb el qual a poc a poc va anar signant les seves teles. També va assumir la tasca periodística com a crític d’art.

Les seves qualitats com a escriptor són particularment evidents en les cartes que va enviar als seus amics Carles Rahola i a Rafael Masó i la seva esposa Esperança Bru. En les seves cartes a Masó, exposava pensaments i reflexions amb gran quantitat de referències a filòsofs i a escriptors antics o contemporanis. En els seus escrits hi apareixen citacions, petites locucions en francès, en italià i en llatí, proverbis i dites populars. Jugava amb els mots i amb els conceptes. També s’expressava amb exclamacions, interjeccions, frases el·líptiques, amb un estil molt viu. El seu discurs epistolar el puntuava amb dibuixos, mitjà d’expressió imprescindible per a aquest artista: models de peces ceràmiques, croquis de màquines i de forns, dibuixos ornamentals i humorístics, caricatures i, fins i tot, un esbós de quadre.

Aquesta correspondència constitueix una autobiografia de gran valor que revela la personalitat complexa, amb accessos tant d’eufòria com de depressió d’un home molt cultivat i molt treballador.

 

La seva tasca social

En l’àmbit professional, Joan Baptista Coromina va ser professor i director d’escola a Palafrugell. I també ceramista i director artístic a la fàbrica la Gabarra de la Bisbal.

Imatge facilitada per l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà (AHCLBE)

La Diputació Provincial de Girona el va nomenar professor director de l’Escola Menor d'Arts i Indústries de Palafrugell després de passar amb èxit algunes proves. Coromina va habilitar el local on es feien les classes perquè els alumnes tinguessin unes bones condicions de treball tot i que mai es va sentir suficientment satisfet. Va ser molt crític amb el sistema educatiu, que considerava inadequat, i va denunciar la manca de professors, la deficiència de material i l’absència d’un mètode coherent i rigorós.

Tenia com a objectiu desvetllar la sensibilitat artística dels seus alumnes de dibuix, educar-los el gust i contribuir a la revelació de joves talents. Va aplicar un mètode de treball basat en l’estudi de totes les tècniques així com en els estudis del paisatge a l’aire lliure. Va obtenir bons resultats tot i que considerava que haurien pogut ser millors si l’escola hagués disposat d’una sala de treballs manuals per a poder desenvolupar la intuïció perceptiva dels nens.

Quant als joves aprenents que, sota la seva responsabilitat, havien d’adquirir coneixements específics de dibuix per dur a terme un ofici, l’objectiu de Coromina va ser d’adequar el món de l’ensenyament al de l’empresa. Prenent com a referència la pedagogia dels països estrangers que, a parer seu, havien sabut elevar el nivell cultural del poble, el paper de les escoles professionals era, per a Coromina, el de garantir una formació de qualitat als joves dotant a la nació d’indústries rendibles.

La Diputació Provincial va acordar la creació d’una plaça suplementària l’any 1917. I Joan Baptista Coromina va nomenar Lluís Medir Jofra professor auxiliar de l’escola d’arts i oficis de Palafrugell. L’obra de pedagog que Medir va dur a terme durant quaranta anys a Palafrugell, el seu talent com a pintor i el seu domini del dibuix industrial fan que encara ara tingui una fama molt prestigiosa en aquest municipi. Coromina, promotor de l’escola, va actuar amb molt d’encert tant en la seva concepció de l’ensenyament com en l’elecció del seu col·laborador i futur successor.

Coromina Ceràmica

La seva faceta com a ceramista

Coromina apareix també com un artista precoç en aquest àmbit, un artesà de gran talent i un innovador tant en les tècniques de realització de les peces com en la creació de màquines.

Amb 18 anys va començar a treballar amb l’arquitecte Rafael Masó amb qui fundaria tres anys després, fruit d’una pròspera col·laboració, l’empresa la Gabarra. La fabricació no es va limitar a elements per a la construcció –teules, canals, pinacles, balustrades, mènsules, columnes o passamans– sinó que es van fabricar elements decoratius tant per a l’interior com per a l’exterior dels edificis –arrimadors, plafons ornamentals, garlandes, medallons, boles, ornaments de motius vegetal o animal– així com de mobiliari. A més, Coromina va excel·lir en l’escultura i va crear peces remarcables com la reproducció del Somni de Jacob l’original del qual es troba en un capitell del claustre de la catedral de Girona o les estàtues que va fer amb motiu de la restauració de l’església de Sant Salvador de Bianya.

Coromina va ser un investigador infatigable. Per a cada nova aplicació de la ceràmica a l’arquitectura, estudiava la viabilitat del projecte, resolia els problemes de forma, multiplicava els experiments per obtenir un color concret i utilitzava diverses tècniques decoratives per a aconseguir un determinat motiu. Confeccionava motlles de guix, utilitzava trepes i llanterna, analitzava terres de diferents qualitats, comparava i adaptava les fórmules recomanades per altres ceramistes i estudiava manuals d’autors com el Traité des Arts Céramiques d’Alexandre Brongniart. Va ampliar així el registre temàtic i formal de l’empresa i va enriquir el seu repertori cromàtic apuntant-ne les fórmules en petites notes encara avui conservades pel seu besnebot.

Ceràmica Girona

També va treballar força amb la instal·lació del taller i el seu equipament amb diverses màquines necessàries per millorar la producció: la cilindradora, la màquina de tallar, la premsa o la galetera. Va mostrar iniciativa, tenacitat i enginy per solucionar els problemes de cocció de les peces passant hores prop del forn fent proves, modificacions i ajustaments. Quan els tres germans Coromina es van associar amb la casa Butsems de Barcelona van muntar una fàbrica nova, situada on hi ha actualment l’empresa Coromina i Cia, i Joan Baptista va treballar en la concepció d’un forn de flama invertida, actuant en aquest cas com un veritable pioner en el que esdevindrà la ceràmica a la Bisbal. Després de tres anys d’esforços i de recerca, es va posar en funcionament el forn nou. Metòdicament, en un document específic s’anotaven observacions sobre cada fornada: data, llista de peces classificades en diverses categories, durada de la cocció, combustible utilitzat i apunts sobre la qualitat obtinguda.

Joan Baptista Coromina va morir pocs mesos després, als 29 anys. Lluis Medir seguirà la tasca iniciada per Coromina a l’escola de Palafrugell, Alfons i Leonci Coromina, germans de Joan Baptista, seguiran la tasca duta a terme a l’empresa de la Bisbal. I les creacions artístiques de Coromina seguiran donant a conèixer la personalitat d’aquest bisbalenc excepcional del qual Josep Pla va escriure que va ser el primer artista que va conèixer i que va veure morir.

 

CRONOLOGIA:

11 de maig de 1890: neix Joan Baptista Coromina Figueras.

1907
Febrer: participa a l’Exposició local d'Art a la Bisbal.
Setembre: Exposició Coromina a la Bisbal.

1908
Primer encàrrec de peces de ceràmica per a la Farmàcia Masó-Puig a Girona.
Novembre-desembre: participa a l’Exposició d'Artistes Gironins a Girona.

1909
Febrer: Exposició a la galeria Arte Moderno a Girona.

1911
20 de març: obertura de la fàbrica de ceràmica La Gabarra cofundada amb Rafael Masó, al carrer de la Indústria, actualment seu del Terracotta Museu. El seu nom comercial és “La Gabarra Faiences Emporitanes”.

Realització de tres olis sobre tela que il·lustren el poema èpic de Jacint Verdaguer Canigó per a la Casa Salieti a Girona.

Participació en la restauració de l’església de Sant Salvador de Bianya: realització de pintures, escultures en alt relleu i estàtues.

1913
13 de gener: la Diputació Provincial de Girona nomena Joan Baptista Coromina professor director de l’Escola Menor d’Arts i Indústries de Palafrugell.

Plafó Realització de la part escultòrica i del model en guix del monument a Jaume I el projecte del qual presenta Rafael Masó al concurs convocat per l’Ajuntament de Palma de Mallorca.

Col·laboració a l’organització de l’Exposició d’Art Japonès antic a Athenea.Participació en la restauració de la capella de Sant Narcís de l’església de Sant Fèlix de Girona.

1914: l’empresa passa a anomenar-se La Gabarra, Coromina i Masó.

1915: fracàs del projecte de creació d’una escola professional de ceràmica a Girona ideat per Rafael Masó i de la qual devia encarregar-se Joan Baptista Coromina.

1916
Participa a l’Any Nou dels Artistes, festa destinada a la recaptació de fons per a Athenea, donant obres seves.

3 de juny: Joan Baptista, Alfons i Leonci Coromina s’associen per crear la Societat “Coromina Hermanos”. Joan Baptista n’és un dels gerents i el director artístic.

1918
11 de febrer: els Coromina s’associen amb la casa Butsems de Barcelona.
Juny: Exposició d'Artistes Gironins a Barcelona.
Darrer trimestre: la Societat Coromina, Butsems i Cia s’instal·la a la fàbrica nova de la carretera de Palamós a la Bisbal.

1919
La producció de les peces es fa a la fàbrica nova i es posa en marxa el forn del flama invertida ideat per Joan Baptista Coromina.

27 de setembre: mor Joan Baptista Coromina.

Una destacable selecció de les obres, es pot veure a la cafeteria Conka de La Bisbal d'Empordà. Establiment regentat pel besnebot de J.B. Coromina, també ceramista que té el seu taller en el mateix edifici.

 
   
     
  Annie Unland per totbisbal, en data 24/09/06    
 
Imatges 4 i 5 facilitades per l'Arxiu Històric Comarcal del Baix Empordà (AHCLBE)